“L’estaca”, cançó empordanesa

0
329

Hi ha cançons que duren una temporada i n’hi ha que no passen mai de moda. Hi ha temes musicals que es repeteixen generació rere generació, que es configuren com uns clàssics, o els que van tornant al primer pla musical en funció de determinades modes o esdeveniments. En aquest darrer apartat hi podríem situar “L’estaca”, una cançó que Lluís Llach va compondre l’any 1968 i que ha esdevingut de nou un símbol de reivindicació i de protesta en diversos àmbits.
Algunes assemblees de Podemos es tanquen cantant aquesta tema. Un dels seus dirigents ha reconegut que els falta un himne i que per això busquen “una cançó com aquesta perquè els més joves sàpiguen que la nostra lluita és hereva d’aquelles que hi va haver fa 40 anys”. El tema va ser escollit per cantar-lo en moltes concentracions del 9-N i fins i tot a Badalona, ciutat governada pel PP, se’n va prohibir la interpretació en l’acte de lliurament d’uns premis perquè es considera un himne de protesta. La història d’aquest tema té molts vincles -per no dir tots- amb l’Empordà.
Cal remuntar-nos als anys 60, quan Lluís Llach, que havia nascut i residida a Verges, cursa el batxillerat al col·legi La Salle de Figueres, una escola coneguda popularment com Els Fossos. Allà comença la seva passió per la música. El seu primer biògraf, Josep Miquel Servià, al llibre Lluís Llach, un trobador per a un poble, explica: “La seva palesa incapacitat pels esports li accentua encara més fortament la devoció per la música i així, quan els altres surten a jugar al pati, ell es dirigeix, diligent, a la sala de música, on, amb permís del prefecte de disciplina, es tanca, sol i a les fosques, amb el gran amor de la seva vida, amb l’amant que l’acompanyarà més fidelment durant els dies i les nits de la seva existència: el piano.”
Anecdòticament explica que un frare, el hermano Carlos, que era l’organista de l’escola i el responsable de la cuina, li donava racions extres de carn però amb la condició que li cantés un fragment de La viuda alegre, i afegeix: “En el cor del col·legi, l’escolanet Lluís Llach és el que porta de fet la iniciativa. De vegades, fins i tot el director abandona la batuta per consultar-li coses. I ell se’n sent cofoi.”

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li