
Sant Tornem a Votar, patró dels demòcrates que votem a les urnes reals, a eleccions reals, amb un cens legal i només un cop, torna de nou amb les seves campanyes electorals, missatges encisadors i candidats sobradament preparats, o almenys, que ho volen aparentar.
Candidats de tots colors, sexes, creences, orĂgens i ideologies, que emplenen amb els seus rostres les pantalles, els carrers i la premsa amb mĂ©s o menys Photoshop i uns mantres i eslògans coordinats amb el que dirĂ el contrincant per deixar-lo en ridĂcul i enaltir les suposades virtuts d’un mateix.
Sempre he estat del parer que manca professionalitat en el mĂłn de la polĂtica; no val ser fill o filla de segons qui, becari o becĂ ria imitant l’abnegada Monica Lewinsky, ser escollit/escollida per un dit miraculĂłs, meritar enfonsant el company o empaitar a cops de colze els col·legues per sortir a la foto i per optar a la candidatura.
No crec que sigui el més adient que persones sense cap mena de formació (i no parlo solament de formació d’estudis, sinó laboral, personal, empresarial, etc.) ens vinguin a donar consells de com anar pel món, gestionar un ens local o fer marxar els negocis, precisament, després que, grà cies als indigents mentals de torn, han marxat més de 5.000 empreses de Catalunya, han provocat crispació social i volen fer prevaler el seu supremacisme, com bons deixebles avantatjats de Gobbels i Hendrich.
Sempre he defensat que d’igual manera que per conduir un trĂ iler o accedir a les armes cal un certificat mèdic i psicotècnic, per accedir a un cĂ rrec pĂşblic, que gestionarĂ un pressupost de diners pĂşblics, caldria tambĂ© superar unes proves, demostrar uns mĂnims de coneixements legals, fiscals, protocol·laris, administratius, etc. i, per descomptat, passar per les anĂ lisis de sang i orina pertinents, no sigui que hagi pres algun medicament caducat o alguna substĂ ncia exòtica, com sovint podem comprovar en ensumar pel costat d’alguns regidors, consellers o parlamentaris i desprĂ©s de veure o escoltar les seves intervencions; deixarĂ© de banda les qĂĽestions estètiques i d’higiene personal per no donar pistes, però tenim una bona passarel·la circense a tot el territori.
Donant un cop d’ull a algunes llistes, ens trobem assassins, pedòfils, fugits, imputats, traficants de drogues, corruptes, maltractadors, xarxes clientelars i llepaesfinterianes i altres bestioles que mai han treballat a la seva vida, vivint dels pares o de la polĂtica, i com no, fins hi tot hi ha gent preparada que es mereix el meu respecte.
Part dels 12 del patĂbulo i la seva camarilla es presenten o s’han presentat a comicis; o sigui, gent fugida i/o imputada es poden presentar a ser membres electes. Potser el pitjor Ă©s que encara hi ha gent que els voti i es creguin els seus romanços. Per sort, el suflĂ© es desinfla i els unineoronals monotemĂ tics es queden de mica en mica sols.
La gran labor social que exerceixen els partits polĂtics donant feina i cĂ rrecs a persones que, per les seves vĂ lues, no trobarien mai una feina digna amb un sou, Ă©s d’agrair, ja que, si no, formarien part, molts d’ells, de les llistes de mantinguts pels serveis socials, pel sistema o de vacances pagades per nosaltres a Waterloo, SuĂŻssa o Irlanda.
No em puc imaginar el Coletes en una immobilià ria, per una part venent habitatges HPO/ VPO com la seva i per una altra banda aconsellant els seus adeptes sobre com okupar-les, ni la candidata multicolor per IU a Àvila a un saló de bellesa, ni moltes dives de dependentes o rebent ordres d’un cap superior.
La relació d’empreses, ONGs i departaments oficials al servei dels mantinguts, MENAs, manters, etc. que els aconsellen com viure sense donar cop, totes elles, ben engreixades de calerons públics, és força llarga. És a dir, a sobre de pagar la festa, paguem perquè els diguin com ho han de fer. Per ser un tema delicat, ja que hi ha persones, veïns o familiars nostres a qui veritablement els cal, en parlarem un altre dia.
I no ens enganyem. Després del ball de bastons, renovacions de llistes enganyoses i canvis de jaquetes corresponents, no oblidem que, sovint, accedir a regidories, alcaldies, al Parlament i a altres cadires només és un trampolà per saltar a altres estaments més ben remunerats, oblidant-se dels veïns que van depositar la seva confiança i el seu vot en aquella persona i sigles, com pot ser anar a les diputacions, conselleries, meses de Parlament, al Congrés, al Senat, a delegacions o Juntas.
Malgrat el pacte antitransfuguisme, podrem comprovar d’aquĂ a uns dies molts pactes antinaturals, com treure una alcaldia a un alcalde que deien que s’havia de treure i a la pròxima legislatura, pactar amb ell… o seure a la taula de l’equip de govern, al costat d’un regidor que ha signat manifestos a favor dels terroristes que han assassinat companys teus de feina. Tot plegat, força surrealista; sovint, la fam fa estranys companys de llit i de govern.
Ja ho deia el meu pare: compra’t un pantaló negre, que combina amb totes les jaquetes!
Leave a Reply