L’escola privada

0
143

L’article 27 de la Constitució espanyola assenyala que “tots tenen dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament” en el benentès que “l’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals”. En un dels apartats del mateix capítol s’incideix en el fet que l’ensenyament és obligatori i gratuït i que “es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals”.
Queda clar, per tant, que en el conjunt de l’Estat el dret a rebre l’educació bàsica -avui en dia parlaríem dels nivells d’infantil, primària i secundària- es pot fer en l’àmbit de l’escola pública i en el de l’escola privada. Aquest darrer apartat és el que afecta l’escola concertada que es nodreix dels fons públics, però que es gestiona sota criteris d’empresa privada d’acord amb els projectes curriculars marcats per les administracions. L’escola privada no concertada és la que no rep diner públic, però sí que ha de seguir els criteris genèrics que marca la Constitució i les lleis educatives corresponents. Així de clar.
Molt haurien de canviar les coses, però molt ens temem que Figueres viurà, al llarg dels propers mesos, un debat de forta càrrega ideològica -o almenys això és el que sembla que es pretengui des d’algun sector de la societat- a l’entorn de l’ensenyament públic i privat a causa del projecte de construcció d’una escola per part d’un grup empresarial empordanès que entraria en la línia de la marca pedagògica Montessori. La petició que ha fet aquest grup a l’Ajuntament, en el sentit que els deixi construir el centre ens uns terrenys per a equipament, ha obert la caixa dels trons a la Casa de la Vila i en una part del món educatiu de la ciutat.

LLEGEIXI L’ARTICLE SENCER A L’EDICIÓ IMPRESA
 

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz