L’escalenc del ‘tren de la mort’

0
1195

Jaume Pellicer era milicià durant la Guerra Civil i va col·laborar amb la resistència francesa fins a ser detingut per la Gestapo


 

Rafael Bruguera, exalcalde i actual diputat al Parlament, ens té acostumats a escriure històries apassionants sobre escalencs que van ser víctimes de la Guerra Civil. El seu darrer llibre, amb Jaume Pellicer Lleonart, Quicus, de protagonista, relata el tràgic exili d’un milicià republicà que va col·laborar amb la resistència francesa i que després de ser enxampat per la Gestapo va perdre la vida en l’anomenat tren de la mort, quan els nazis el traslladaven a un camp de concentració. L’entrellat de tot plegat l’ha pogut descriure gràcies a la singular correspondència enviada a la família.

Dissabte passat el va presentar a l’Alfolí de la Sal de l’Escala, juntament amb el també historiador i pedagog escalenc Salomó Marquès, especialitzat en temes de la II República, la Guerra Civil i el franquisme, i Àngel Quintana, professor d’Història del Cinema i casat amb la neta de Jaume Pellicer. També va ser present a l’acte la filla del protagonista del llibre, Pilar Pellicer, entre altres familiars. El volum, publicat per Pagès Editors, és el cinquè número de la col·lecció «La maleta de l’exili».

En la presentació, Marquès va destacar el fet que «cal conèixer el passat i trencar amb les pors i els silencis. Encara no s’han tancat les ferides de la Guerra Civil i per això és bo recuperar històries viscudes, que cal no oblidar ni repetir». Per la seva banda, Quintana recordava que «sempre havia sentit a parlar de les cartes que l’avi Quicus havia enviat des de l’exili, però calia interpretar-les. Totes elles estan escrites en clau per evitar la censura. I tan important és el que diu, i s’intueix, com els seus silencis. En qualsevol cas, amb aquest llibre es demostra que les petites històries individuals poden tenir una gran força col·lectiva».

EL PERSONATGE. Jaume Pellicer (l’Escala, 1914 – Dachau, 1944), és definit per Bruguera com «un home amb una sòlida formació autodidacta, republicà i catalanista. Fou un de tants republicans que s’allistà voluntàriament com a milicià en els primers sacsejos de la Guerra Civil. En un principi va anar destinat a la zona costanera del nord de l’Alt Empordà i, posteriorment, fou mobilitzat per combatre en defensa de la República als fronts d’Aragó i del Segre».

Afegeix que «els primers dies de febrer del 39 emprengué el camí de l’exili amb una maleta poc proveïda i amb la intenció de tornar a casa aviat, una vegada les potències europees haguessin enderrocat el règim franquista que s’havia alçat contra la legalitat democràtica. A França, durant més de cinc anys, patí totes les penalitats possibles en forma de camps de concentració, companyies de treballadors, fam i treballs duríssims i miserables, entre altres».

Incorporat a la resistència, fou detingut per la Gestapo el 5 de setembre de 1943 i deportat. Recorda Rafael Bruguera que «el seu final no podria ser més tràgic. Moriria d’asfíxia al conegut com el tren de la mort, de camí cap al camp d’extermini nazi de Dachau, en el darrer comboi que sortí de França, una vegada produït el desembarcament de les forces aliades a Normandia. Era el 2 de juliol de 1944. De les 2.000 persones que hi viatjaven, unes 500 van morir durant el trajecte. A les mans hi tenia una Bíblia, després de convertir-se al protestantisme». El llibre està dividit en dues parts. En la primera s’explica la biografia de Pellicer i en la segona es reprodueixen una selecció de les més de cent cartes i postals que envià a la família des de l’exili francès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li