L’Escala exposa el llegat de Ramis

L’Ajuntament va rebre el seu fons artístic, composat per un centenar d’olis i un miler de dibuixos

L’històric edifici històric de l’AlfolĂ­ de la Sal de l’Escala acull fins al 3 de juny una exposiciĂł dedicada al pintor local Rafel Ramis, que inclou diverses pintures i dibuixos mai exposats amb anterioritat. L’Ajuntament disposa del llegat pictòric de Rafel Ramis (1912-1991) grĂ cies a l’acord que es va arribar amb la seva vĂ­dua pocs anys desprĂ©s de la seva mort. Això inclou un centenar d’olis i un miler de dibuixos (aquarel·les, gravats, caricatures…), aixĂ­ com el que va ser la seva casa-taller al carrer de GrĂ cia.

Un dels grans valors del fons municipal és el fet que permet repassar tota la trajectòria vital de l’artista, des de la seva infantesa i la seva vellesa a l’Escala, passant per la joventut i l’etapa de formació a Barcelona i l’etapa en què va viure a Amèrica del Sud. L’objectiu municipal és posar en valor l’obra d’aquest pintor escalenc i cada dos anys fer una exposició d’aquestes característiques.

L’exposició d’aquest any ocupa les tres sales de la planta baixa de l’Alfolí de la Sal. En una d’aquestes sales es fa un repàs per la seva trajectòria vital a través dels diferents gèneres i tècniques que va utilitzar. En una altra, hi ha les populars «marines» de Rafel Ramis, olis amb què retratava l’ambient mariner tant de l’Escala com de la seva etapa sud-americana. Finalment, a la darrera sala s’hi poden veure alguns dels dibuixos de l’artista.

Segons els especialistes, Rafel Ramis aporta a l’art contemporani «una visió del paisatge empordanès, emotiva i expressiva. La seva obra rep influències postimpressionistes. La temàtica i els gèneres són heterogenis. Les tècniques preferides van ser l’oli i l’aquarel·la. Els dibuixos són la recreació del seu dia a dia. Cal ressaltar el gran nombre d’aquarel-les de traços simplificats, sense rebutjar altres procediments com el llapis, el carbó, el pastel, la tinta i el gravat». També va treballar en altres gèneres com el còmic i la caricatura, utilitzats per deformar o exagerar el caràcter o els trets físics dels personatges, entre els quals es troben amics artistes, gent del circ i mariners.

ETAPA SUDAMERICANA. Segons l’historiador David Iglesias, que fa uns anys va ser l’encarregat de realitzar un treball biogràfic sobre Rafael Ramis, el pintor, de ben petit, ja va manifestar una afició pel dibuix. El primer professor que va tenir va ser el mestre de l’Escala Lluís Alzina. Posteriorment va perfeccionar la seva tècnica a Barcelona, que, amb un segell molt personal, es va convertir en un excel·lent pintor de marines. Després d’una llarga etapa pel continent sud-americà (1949-1961), es va instal·lar definitivament al seu poble natal, on va continuar pintant fins a pràcticament la seva mort.

Segons Iglesias, «el clima tens, privat de llibertats i aïllat d’influència exterior, que es vivia al país en els primers anys de postguerra era poc idoni per a una ment inquieta i creativa. Aquesta situació, junt amb les ganes que tenia el pintor per descobrir nous mons, van determinar la seva marxa». Va viure tres anys a l’Argentina, on es va guanyar la vida pintant al carrer, i posteriorment al Perú –els nou anys restants–, on a través d’un amic va desenvolupar una activitat artística molt intensa en aquell país.

«Aquesta devoció per la pintura el va portar a una creació constant al llarg de tota la seva vida, fins i tot quan ja estava afectat per la malaltia de l’Alzheimer i quan el traç ja no podria tenir la seguretat i la brillantor d’anys anteriors», assenyala. Mort i enterrat a l’Escala l’any 1991, se’l considera una figura tan il·lustre, encara que possiblement menys coneguda, com l’escriptora Caterina Albert, Víctor Català, i el compositor Josep Vicens, l’Avi Xaxu.

L’aprenentatge artístic de Ramis té lloc a Barcelona, primer a l’Institut del Teatre i després a la Llotja, on va aprendre les bases de la perspectiva i la composició cromàtica. Entre finals dels anys 30 i principis dels 40 inicià una sèrie de retrats, que permeten conèixer un grup de personatges nadius de l’Escala, entre ells Víctor Català i l’Avi Xaxu. Es considera que estan dotats d’un detallisme extrem. La seva obra experimenta un canvi quan va marxar a Amèrica del Sud, on va començar a treballar molt més la tècnica de l’oli.

Finalment, un cop al seu poble natal, enceta una nova etapa on els colors són més vius i on la llum de l’Empordà es mostra clara i diàfana. «Les barques reposant a les platges de la Costa Brava prenen tot el protagonisme. La seva obra, gràcies a l’interès per plasmar la realitat que l’abraçava, ajuda a entendre i conèixer la vida quotidiana de l’Escala, amb tots els seus racons naturals i els seus personatges genuïns», expliquen els seus analistes.