“Les veus femenines són les que han sostingut l’esperança de la humanitat”

0
289

Per presentar-se als Premis Literaris de Cadaqués havia de fer-ho amb un llibre inèdit. Per tant, ningú ha llegit el seu La llum constant. Com és?
Diguem que és el darrer llibre d’una trilogia que vaig encetar amb L’ocell a la cendra (2010) i La mà interior (2011). Es tracta d’un recull de poemes que parlen de l’amor i del desamor. Però que a la vegada s’emmirallen en un altre llibre meu com Gaspara i Jo (Premi Rovira i Virgili).

Tot això, traduït a forma…
…és un cançoner modern però a la manera clàssica. Poemes en quatre parts i amb estructura tancada. L’important per a mi era poder tancar aquesta trilogia aviat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li