Les tres bíblies de l’abat Oliba

0
839

S’exhibeix la de Sant Pere de Roda, espoliada pels francesos, i un fragment de la de Sant Miquel de Fluvià


 

El mític abat Oliba, nascut a Besalú el 971 i mort a Sant Miquel de Cuixà el 1046, és considerat un gran impulsor de l’art romànic a Catalunya i una figura d’especial rellevància en la gestació de la cultura mil·lenària del país, segons tots els estudiosos de la seva personalitat. Tot i que l’Empordà és terra d’esglésies i de monestirs romànics per excel·lència –n’hi ha uns 200-, Oliba només en va crear un, el de Sant Miquel de Fluvià. De la seva etapa episcopal destaca, entre moltes altres coses, l’elaboració de tres bíblies que han esdevingut unes veritables icones de l’època, la de Ripoll, la de Sant Pere de Roda i la del Fluvià.

Fins al 10 de febrer, el Museu Episcopal de Vic (MEV) presenta l’exposició «Oliba episcopus», una iniciativa del Bisbat de Vic que proposa una visió renovada d’Oliba, el seu context i els diferents aspectes de la seva trajectòria, des de l’origen comtal, passant per la condició de monjo i abat i la consagració episcopal, fins a la seva obra artística, cultural i política.

La mostra reuneix els testimonis materials i documentals més importants de la vida d’Oliba i del seu entorn, junt amb altres de coetanis, procedents de diferents col∙leccions de Catalunya i d’Europa (Vic, Barcelona, Girona, Madrid, París, Hildesheim i Ciutat del Vaticà). Entre les obres exposades destaquen les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba, que juntament amb els fragments d’una tercera bíblia, la de Fluvià, es reuneixen per primer cop en aquesta exposició.

Oliba de Cerdanya (971-1046), comte, monjo, abat i des del 1018 bisbe d’Osona, és considerat un dels personatges més rellevants de la Catalunya medieval. Moltes de les iniciatives que el van fer famós, com la Pau i Treva de Déu, les emprengué en la seva qualitat de bisbe. Per comprendre la veritable importància d’Oliba cal posar-lo en el context dels grans eclesiàstics del seu temps d’arreu d’Europa, no només en termes espirituals, culturals i institucionals, sinó també pel que fa a les relacions internacionals i a la creació artística.

BÍBLIA EMPORDANESA. La sola contemplació de les tres Bíblies ja justifica una visita a l’exposició perquè són uns exemplars espoliats o desapareguts. En concret, la Bíblia de Ripoll es troba actualment dipositada a la Biblioteca Vaticana, la de Roda, a la Biblioteca Nacional de París, i la de Sant Miquel de Fluvià, que té localitzats fins a cinc suposats fragments dispersats per diversos arxius. Ara, totes tres es poden veure a Vic.

La Bíblia empordanesa té una història singular. Amb motiu de la consagració de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes al segle XI, l’abat Oliba va regalar a la comunitat benedictina una de les grans bíblies elaborades a l’Scriptorium del monestir de Ripoll, considerada un dels manuscrits medievals més importants del món. A finals del segle XVII el duc Anne-Jules de Noailles va ser destinat a l’Empordà com a mariscal de l’exèrcit de Lluís XIV. No se sap del cert si va ser ell o el seu fill, el mariscal Adrien-Maurice, però el cas és que van cometre un saqueig considerable de documents i peces d’art religiós, entre els quals hi figurava aquest valuós incunable.

Els descendents Noailles van acabar venent al rei Lluís XV uns 200 documents, que el 1744 van passar a formar part del catàleg de la biblioteca reial. Actualment, la Bíblia de Rodes només la poden consultar els estudiosos a la seu Richelieu de la Biblioteca Nacional de França, a París. Aquest incunable només va sortir-ne anteriorment per a l’exposició del Mil·lenari de Catalunya del 1988 i ara se’n pot consultar alguna edició facsímil, com la que hi ha a l’Ajuntament del Port de la Selva. Alguns experts jurídics consideren que en aquest cas es podria aplicar el protocol de l’Haia, que regula els casos d’espoli a partir del 1954. No se n’han sortit, pel fet d’haver estat un suposat delicte produït amb anterioritat.

Pel que fa a la Bíblia del Fluvià, se sap que també fou escrita en l’escriptori ripollès. D’aquest exemplar existeixen tan sols fins a cinc fragments localitzats actualment que, a més, es troben dispersos entre l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la biblioteca monàstica de Montserrat i l’Arxiu Comarcal de Banyoles. Els fragments conservats formaven part de les cobertes de manuals com és ben habitual en molts dels fragments i pergamins medievals que han arribat fins a nosaltres. Aquest manual estaria dipositat monestir de Sant Miquel de Fluvià i, segons l’opinió del doctor Anscari M. Mundó, prestigiós historiador del romànic català, és d’aquest monestir d’on procediria la Bíblia de Sant Pere de Roda, per l’abat Oliba amb motiu de la nova dedicació del cenobi. Malauradament, la fragmentació d’aquesta Bíblia fa que sigui molt difícil concretar tots aquests aspectes.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li