Les tecles de Lang Lang posen dempeus Peralada

0
403

Com no podia ser de cap altra manera, la trentena edició del Festival Castell de Peralada va tenir una obertura de luxe amb el concert del jove pianista xinès Lang Lang, que va exhibir, en estat pur, sol sobre un immens i auster escenari, sense cap partitura sobre el piano, els seus increïbles recursos tècnics sense renunciar a una sensibilitat extrema i brillant. En la seva primera parada a Peralada, Lang Lang, que ja es pot inscriure en la col·lecció de mites del Festival, va captivar el públic amb un concert de dues parts en què va interpretar dues obres majors del romanticisme, “Les estacions”, de Txaikovski, i els “Quatre Scherzos”, de Chopin, incloses en la gira internacional del seu darrer treball, Lang Lang in Paris, gravat al Saló dels Miralls de Versalles.
El concert, que va durar 80 minuts, amb 15 minuts de descans, va estar format per una primera part en què el jove pianista de Shenyang, de 34 anys, va interpretar “Les estacions, opus 37a” (1876) de Piotr Ílitx Txaikovski, que el públic va poder seguir gràcies a dues pantalles laterals que enfocaven les mans de l’artista lliscant sobre les tecles. Lang Lang va saber reproduir amb una sensibilitat exquisida els colors, els climes, els paisatges i les atmosferes d’aquestes dotze miniatures romàntiques dedicades als dotze mesos de l’any: el Carnaval de febrer, el descens de la neu de l’abril, el cant dels segadors del juliol, la sega de l’agost o el Nadal del desembre. La nit era calorosa i el pianista va haver de recórrer unes quantes vegades a un mocador blanc per eixugar-se la suor del front i de les mans.
A la segona part, Lang Lang va interpretar els “Quatre Scherzi” (‘quatre bromes’) que Frédéric Chopin va escriure entre el 1835 i el 1843. Aquí Lang Lang va fer una interpretació brillant, que va respondre melòdicament a la perspectiva bromista amb què va ser composta l’obra, no només pel seu virtuosisme sinó també pel contrast i l’esbojarrat concepte de la continuïtat temàtica, amb recursos escalístics, acordals i arpegiats.
Després dels insistents aplaudiments d’un públic entusiasmat, Lang Lang va regalar als assistents tres propines, l’“Intermezzo”, de Manuel Ponce; la sensual “Y la negra bailaba”, d’Ernesto Lecuona, i el cèlebre “Rondó alla turca “, de Mozart, que van acabar fent aixecar el públic dels seus seients i a picar de peus i mans.
Entre els que no es van voler perdre el concert hi havia la presidenta del parlament de Catalunya, Carme Forcadell; els consellers Santi Vila i Jordi Baiget; l’expresident de la Generalitat de Catalunya José Montilla; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, o Chen Yanseng, compatriota de l’artista i president de l’Espanyol.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li