Les ‘smart cities’, ciutats segures?

0
1081

L’expert en ciberseguretat Bruno PĂ©rez, va oferir la setmana passada la conferĂšncia «Smart cities. Ens vigilen? A mi? Com?» al Teatre de Roses


La resposta Ă©s no. PerĂČ anem a pams. QuĂš Ă©s una smart city? Segons la definiciĂł, «smart cities o ciutats intel·ligents sĂłn les ciutats que estan dotades de mecanismes basats en les tecnologies de la societat de la informaciĂł i la comunicaciĂł, enfocades a millorar tant la gestiĂł dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants». Aquest concepte s’ha d’interpretar com un procĂ©s d’urbanitzaciĂł que actualment estĂ  bastant moda en els discursos polĂ­tics per tal d’oferir un futur «millor» a la ciutadania.

IGNORANTS DIGITALS. L’expert en ciberseguretat Bruno PĂ©rez, a la conferĂšncia «Smart cities. Ens vigilen? A mi? Com?», fa que el pĂșblic es posi a la pell d’una persona usuĂ ria que es lleva al matĂ­ i fa la seva rutina diĂ ria mentre va generant dades i dades infinites. És curiĂłs veure com un hacker pot fer un seguiment de 24 hores a travĂ©s d’un telĂšfon mĂČbil.

‘SMART CITIES’. «Les ciutats intel·ligents sĂłn una realitat que anirĂ  a mĂ©s», sentencia l’informĂ tic. Hem de saber que avui dia a les nostres ciutats ja tenim molts dels serveis automatitzats _en els quals introduĂŻm les nostres targetes bancĂ ries_, hi ha cĂ meres de videovigilĂ ncia, circulen vehicles elĂšctrics i hi ha cases intel·ligents o amb aparells intel·ligents com ara sensors de llum, televisors amb connexiĂł a internet o aparells com Alexa o Siri, que sembla que ens facin la vida mĂ©s fĂ cil. PerĂČ, tal com es qĂŒestiona PĂ©rez, «quin preu paguem per aixĂČ?», a banda de l’elevat cost de l’aparell tecnolĂČgic, sabem que «som una mĂ quina de generar dades»?

DADES I HUMANS. Doncs sĂ­, ho som. Sabem que al dia generem mĂ©s de 600.000 registres d’informaciĂł? Que com les generem? «Molt fĂ cil», diu l’informĂ tic, «a travĂ©s de compres amb targetes de fidelitzaciĂł d’empreses, dels dispositius amb micrĂČfon, de les cĂ meres de seguretat que hi ha a les ciutats i a les vies de circulació» i un llarg etcĂštera. PerĂČ el mĂ©s simple de tot Ă©s pensar que a la butxaca portem un aparell que tĂ© cĂ meres (a falta d’una, dues), micrĂČfon i sensors de geolocalitzaciĂł, i a mĂ©s a mĂ©s, el farcim l’aplicacions com ara la del correu, la de la nostra entitat bancĂ ria o les populars xarxes socials (Facebook, Instagram, Telegram, Twitter…). Cal saber tambĂ© que els nostres dispositius mĂČbils es connecten cada pocs segons a l’antena mĂ©s propera que troben, per tant, tambĂ© caldria saber a quin tipus d’antenes es connecten els nostres telĂšfons.

L’ERROR. Quin Ă©s l’error mĂ©s comĂș? Posar la mateixa contrasenya a tot arreu. I el segon error mĂ©s comĂș Ă©s pensar: «Jo no soc ningĂș, per quĂš m’han de robar dades a mi?» Tal com explica l’expert en ciberseguretat, «tothom Ă©s algĂș i a la vida real sabem qui tenim de veĂ­ perĂČ a la vida digital el teu veĂ­ pot ser qualsevol persona que visqui a l’altra punta del mĂłn.» En aquest sentit, PĂ©rez envia una pregunta al pĂșblic assistent: «Us han explicat mai com funciona el vostre smartphone?», i acaba amb un «no». Portem mĂ quines molt potents i cares, a les butxaques, i no ens han explicat com funcionen. Un dels consells que dona l’informĂ tic Ă©s tenir qualsevol aparell actualitzat amb l’Ășltima versiĂł, canviar sovint les contrasenyes _no tenir la mateixa per a tot_ i instal·lar aplicacions de seguretat com ara antivirus o tallafocs. A la conferĂšncia, PĂ©rez proporciona diferents enllaços per tal de «protegir el mĂ­nim que es pugui» l’usuari.

RES ÉS GRATUÏT. L’informĂ tic llança un missatge clar i contundent: «A internet no hi ha res gratuĂŻt», per tant, «cal desconfiar de qualsevol aplicaciĂł o anunci que ens digui que quelcom Ă©s gratuĂŻt», si no, «el preu ets tu», detalla.

LA COHERÈNCIA. L’expert explica al pĂșblic assistent que el millor Ă©s ser coherent, ja que, per exemple, si ens descarreguem una aplicaciĂł per a fer cĂ lculs, Ă©s a dir, una calculadora, quan aquesta ens pregunta: «Permet que l’aplicaciĂł accedeixi al micrĂČfon?». L’opciĂł que cal marcar Ă©s no, ja que per fer sumes i restes no necessitem tenir el micrĂČfon activat.

Aquestes sĂłn nomĂ©s algunes de les reflexions que l’expert en ciberseguretat presenta al pĂșblic a la seva nova conferĂšncia «Smart cities. Ens vigilen? A mi? Com?».

DesprĂ©s de la xerrada de PĂ©rez, al Teatre Municipal de Roses, i de les reaccions del pĂșblic assistent, arribem a la conclusiĂł que n’hem d’aprendre molt, encara. PerĂČ el que hem de tenir molt clar Ă©s que cap comunicaciĂł Ă©s cent per cent segura.

Bruno PĂ©rez tornarĂ  a fer aquesta conferĂšncia al No cON Name (NcN), el congrĂ©s de seguretat informĂ tica i pirateria mĂ©s antic d’Espanya, que es desenvoluparĂ  aquesta setmana a Barcelona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li