Les punxades del terror

0
1834

Aquest estiu ha estat notĂ­cia, els mitjans n’han fet ressò i n’hem parlat a casa i als cafès. Un fet minoritari i per ara misteriĂłs que ha passat a diferents indrets del mĂłn i tambĂ© a la nostra comarca. Un fet que ens inquieta puntualment i que ens ha de fer reflexionar globalment. Les punxades que dones joves han rebut per part de persones desconegudes en ambients d’oci, que en alguns casos han tingut efectes al cos i d’altres no, que per ara en cap cas han acabat en un abĂşs o robatori, sembren el pĂ nic entre les noies, i tambĂ© en les seves famĂ­lies, entorn i la societat en general. Això Ă©s el terrorisme: provocar la sensaciĂł que qualsevol en pot ser vĂ­ctima, en aquest cas per ser dona, jove i sortir de nit. No cal que et punxin, ja tens la por inoculada. Tu, les teves amigues, la teva famĂ­lia… Com mĂ©s en parlem, mĂ©s triomfen els malvats que han promogut aquesta onada d’agressions. Que passarĂ  i segurament deixarem de parlar-ne, fins a la propera. Però el terror es queda, perquè el terror Ă©s tambĂ© tornar sola de nit, i passar per un carrer no prou il·luminat. És estar sola al vagĂł de tren. És sentir unes passes al carrer darrere teu. És rebre un missatge d’un desconegut a la xarxa. És sentir que si no estĂ s sempre vigilant, pots ser la propera vĂ­ctima. Quants cops hem sentit encara promoure el consum d’alcohol per poder obtenir el consentiment d’una dona? Quants cops hem passat encara aquell comentari o brometa d’abusador explicada com si fos un acudit sense reprovar-la? Quina punyetera grĂ cia fa veure avui situacions d’abĂşs sexual facilitades per abĂşs de poder? I això no passa als altres, no passa allĂ , no passa lluny. El terror viu prop de casa: el diari explicava ahir en portada que a Catalunya es registra una violaciĂł cada dotze hores, i que Ă©s una dada que va en augment. No Ă©s clar si el que s’incrementa Ă©s la capacitat de denunciar (s’estima que nomĂ©s es denuncien el 15% dels fets esdevinguts) o el que s’incrementen sĂłn les situacions de violència contra les dones. La dada Ă©s igualment terrorĂ­fica, mĂ©s enllĂ  de les punxades. No podem permetre que el terror ens perfori en forma de punxada, en forma de por, en forma d’inhibiciĂł o de limitaciĂł de la nostra llibertat. I Ă©s la nostra necessitat com a dones i la nostra obligaciĂł com a societat erradicar aquest terror que fereix i destrossa les vĂ­ctimes, sent inflexibles contra qualsevol acciĂł de violència, per petita que pugui semblar. Ens hi van les vides.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li