Les picades d’insectes o d’animals marins poden comportar problemes

0
514

Els nens i les persones amb complicacions de salut prèvies són els que tenen més risc de patir-los. La gravetat ve derivada de la proporció de verí que s’hagi injectat en la persona i de les seves característiques físiques


 

Les activitats a l’aire lliure són habituals durant l’estiu. Anar a la platja o a la muntanya forma part dels hàbits col·lectius d’aquests mesos i molt especialment si es gaudeix d’uns dies o d’unes setmanes de vacances. El contacte directe amb la natura comporta, però, el risc de rebre picades d’insectes i d’animals marins. Les picades es defineixen com unes petites ferides punxants a través de les quals s’injecten substàncies tòxiques que actuen localment o per tot el cos amb major o menor gravetat segons la classe d’agent causal, la quantitat de tòxic rebut i la resposta de l’organisme.
La doctora Isabel Díez, del CAP Moisès Broggi de l’Escala, que està gestionat per la Fundació Salut Empordà (FSE), explica que «les picades més freqüents a tenir en compte són les d’himenòpters (abelles, vespes i formigues), ja que poden comportar en alguns casos reaccions greus, i comprometre la vida del pacient». Altres insectes i animals marins que poden implicar problemes en aquest sentit són els mosquits i les mosques, sobretot la varietat coneguda com a mosca negra, i els tàvecs. També cal estar alerta, entre altres, amb l’escorpí de terra, l’aranya, la paparra i la puça. En l’àmbit aquàtic marí, la medusa, l’eriçó de mar i l’escorpí de mar, i en aigua dolça, la sangonera.

REACCIÓ I PREVENCIÓ. La doctora explica que davant d’una picada «les manifestacions clíniques poden variar, des de lesions locals com ara rubor, edema, pruïja o dolor fins a quadres més larvats. Un factor de gravetat en picades o mossegades d’animals verinosos és l’edat, ja que els nens, per exemple, pel seu menor pes, reben una proporció més gran de verí. Altres factors a tenir en compte són l’estat de salut previ del pacient (ancians, immunodeprimits) i la localització de la lesió, essent la cara, la boca i el coll les zones amb més risc de complicacions. També cal estar alerta davant dels edemes extensos, és a dir, aquells que sobrepassin l’arrel de l’extremitat afectada, dificultats per respirar o lesions eritematoses sistèmiques (en zones allunyades de la zona de la inoculació), ja que tot plegat comporta més risc de complicacions».

De cara a la prevenció, Díez recomana que «en el cas de picades d’animals marins, com ara peix aranya, eriçons de mar i meduses, tots presents a la zona litoral de l’Empordà, cal portar calçat aquàtic i evitar banyar-se els dies de mala visibilitat».

«Per a la prevenció de picades d’insectes, convé evitar bassals i zones estancades d’aigua. Es poden usar diferents tipus de repel·lents, especialment per als mosquits. Per a pacients al·lèrgics, es recomana dessensibilització progressiva, portar antihistamínics i instruccions en l’autoadministració d’adrenalina com a mesures de tractament urgent».

La doctora assenyala que és recomanable acudir a un centre sanitari després de ser víctima d’una picada, «davant d’una dificultat respiratòria, un edema a la cara o la boca, una reacció cutània generalitzada (lluny de la picada), febre o davant del dubte de pacients amb hipersensibilitat, al·lèrgics o signes de sobreinfecció. Les afectacions més freqüents que es poden produir són picor, rubor, pàpules i edema local, que poden durar diversos dies. Com a complicacions més greus hi ha la sobreinfecció de la zona de la picada i reaccions d’hipersensibilitat immediata». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li