Les nostrades tradicions

0
370

Ja que no tenim suficients tradicions, ens n’hem d’inventar unes quantes. Arran d’una molt recomanable lectura del sociòleg nord-americà Dean MacCannell, em trobo amb un seguit de reflexions sobre les tradicions pròpies de cada comunitat aplicades a les societats contemporànies. Si bé moltes pràctiques de la creació i el pensament contemporani articulen tot sovint referències burlesques del que és sagrat, la tradició, la moralitat o la vida tal com marquen els cànons, no és menys cert que sovint, per part dels pensadors o les societats que fan bandera dels valors tradicionals, es tendeix a interpretar el passat per acabar posant en valor una reconstrucció sui generis de les suposades tradicions, i així reinventar-les amb més o menys èxit, tot atorgant-los un historial que és tant de ficció com ho són les manifestacions artístiques contemporànies més radicals, per posar l’exemple més evident.
Enumera el professor MacCannell algunes pràctiques creades per comunitats dels EUA, algunes de les quals són complexes d’exportar més enllà d’aquelles fronteres, que tenen en comú el fet que no són portadores del prestigi dels valors tradicionals, sinó dissenyades específicament perquè semblin portadores de valors tradicionals, que és sens dubte una cosa diferent. En el llistat, l’organització de “festivals nadalencs de Dickens”, “fires del plaer renaixentista” o “mercats tradicionals”, a partir del fet que en les comunitats on s’impulsen aquests esdeveniments mai han existit realment, o ho han fet precàriament, i la llei de l’oferta i la demanda els ha acabat per difuminar en altres pràctiques més ajustades a les necessitats dels seus ciutadans. Els que han gaudit d’una visita a Castellar de n’Hug saben de què parlo.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li