Les lingüistes en rebel·lia

0
809

Es presenta a Figueres el llibre de Carme Junyent en contra dels textos incoherents que dupliquen el gènere


La lingüista Carme Junyent porta uns mesos sacsejant la societat catalana arrel de la presentació del polèmic llibre que ha coordinat. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou es va presentar divendres al vespre a la Biblioteca Fages de Climent de la mà de la professora figuerenca Carla Ferrerós i amb organització d’Òmnium Cultural. Novament, les seves paraules van ser una declaració en contra dels textos incoherents i confusos, que dupliquen el gènere (o n’imposen un d’indeterminat), en lloc d’anar al moll de l’ós: canviar el món per promoure una igualtat real, no maquillada com ha esdevingut, segons ella, el debat dels darrers temps sobre el llenguatge sexista.

Directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, Junyent va convidar l’any passat a un centenar de lingüistes catalanes a expressar-se lliurement per promoure un treball a fons sobre el discurs i el gènere, sense demanar ni adhesions ni suports perquè la seva postura és clara i no li ha estalviat opositors, campanyes de desprestigi i fins i tot insults. «Si això no és sexisme, que m’ho expliquin», assenyalà.

Anecdòticament, va explicar que fa poc la van convidar a parlar a Perpinyà sobre la situació del català i va comentar als organitzadors que també parlaria del llenguatge inclusiu, però de seguida li van dir que no calia, que a França no existeix aquesta polèmica, ni interessava. Aleshores Junyent va tenir clar que alguna cosa grinyolava entre uns i altres. «Els homes s’han apropiat d’aquestes propostes inclusives i així han perpetuat la seva posició i els seu poder i ens han vingut explicar què hem de fer. Per això volia que fossin les dones les que parlessin. La intenció del llibre és crear debat. La gent que el llegeixi trobarà molts punts de vista diferents», va explicar.

Una setantena de lingüistes van participar en el seu treball, però la coordinadora adverteix que «la gent que no hi estat d’acord i treballa en aquest àmbit de la redacció de textos, des de la universitat i l’administració no s’atreveix a dir què pensa. Això m’ha entristit molt. Fa quaranta anys que parlem de nens i nenes, però no ens preocupem de qui escoltem o de qui parla més, si és home o dona».

CONSIDERACIONS GRAMATICALS. Per ella, el desgavell lingüístic actual sorgeix d’una falsa assumpció i de la creació artificial del llenguatge inclusiu, assumit per les institucions: «El català, com algunes llengües, classifica els substantius en dos gèneres que algú va tenir la mala pensada d’anomenar masculí i femení i per això encara discutim d’aquestes coses. Però això no ha de tenir cap transcendència en la igualtat entre homes i dones perquè no hi té res a veure».

A més, com diuen molts articles del llibre, el debat se centra molt en la forma, però de vegades passem per alt el contingut. Per exemple, en el seu article, la filòloga Neus Nogué Serrano apunta que «desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… i no desdoblar els empresaris, els banquers, els inspectors d’Hisenda… indica que no parlem d’un fenomen estrictament gramatical».

Junyent també s’ha pronunciat radicalment en contra d’aquest desdoblament: «Com que l’anglès no té gènere, l’han de marcar per poder saber si fan referència a un home o una dona. Aquí vam agafar aquesta teoria, sense tenir en compte que el català, i en general les llengües romàniques, sí que tenen gènere. I per tant nosaltres sí que podem diferenciar. Durant tots aquests anys, s’ha anat embolicant la troca i això també ha portat a la ridiculització del moviment feminista, perquè jugant amb la gramàtica han sortit coses molt absurdes. Era qüestió de visibilitzar, no pas de tocar la gramàtica. Jo aleshores havia fet uns quants articles oposant-m’hi, que van passar desapercebuts. Fins que va arribar el punt que això va passar a ser llei, i que tots els documents oficials havien d’anar escrits d’aquesta manera». Una mesura que considera contraproduent i lamenta el silencia de tantes dones en aquest tema per concloure que «volem fer saber que no ens enganyen, que seguim lluitant per la igualtat de totes les persones i que la nostra lluita no passa per estrafer la llengua».
La figuerenca Carla Ferrerós, professora associada de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar l’acte, però també té un escrit en el llibre, en el qual afirma que «la gramàtica no és masclista, tot i així les institucions s’han adherit al moviment i l’han imposat fins que la idea que ho és, de masclista, s’ha anat estenent», bo i afegint que «la llengua no és masclista, tot i que alguns usuaris sí i d’altres volen fer veure que no ho són. Hem creat necessitats allà on no hi eren, i pel camí hem desprestigiat els professionals de la llengua que, malgrat tenir, aquests sí, coneixements gramaticals, es troben lluitant sols contra una fe». Amen.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li