Les giragonses dels estornells captiven els visitants dels Aiguamolls de l’Empordà

0
309

Els 200.000 ocells foragitats de Figueres dormen a la zona dels canyissars que hi ha entre la Muga i el FluviĂ 


Si els cels de l’Empordà ja són  de per sí motiu d’imatges espectaculars, aquests dies el fenomen dels estornells sobrepassa els límits de la comarca. Els estols dels ocells fent giragonses sobre un cel net per la tramuntana ha portat un allau de visitants a la zona dels Aiguamolls. Es tracta d’immortalitzar amb smartphones o càmeres allò que els estols d’estornells dibuixen al cel. Les imatges han circulat i circulen pel país i la resta de l’Estat a través de la televisió i de les xarxes socials.

El reconegut ornitòleg i naturalista empordànès, Jordi Sargatal,  explica que els estornells són bàsicament aquells que hi havia a Figueres fins fa 6 o 7 anys. Sargatal diu: “Quan els vàrem expulsar de Figueres van anar a buscar un lloc on anar a dormir i se’ls va ocórrer anar on ja havien anat també temps enrere, als canyissars i a les llacunes que hi ha entre la Muga i el Fluvià.” En concret, els 150.000 o 200.000 estornells que es calcula que hi ha als Aiguamolls s’ubiquen a la llacuna de la Massona. Sargatal detalla que “arrriben ben bé quan es fa fosc i el més bonic és veure  que, com més junts dormen, si els ataca algún enemic, que en tenen molts, menys números tenen per rebre”.

Les formes. “Les figures tant boniques que fan els estornells, les fan per defensar-se del falcó pelegrí, que només els ataca quan està volant”, diu l’expert ornitòleg. I és que el falcó pelegrí ha d’agafar l’estornell al vol i no els atacarà mai a terra o quan estan als canyissars. Sargatal afegeix: “Quan el falcó pelegrí vol capturar un estornell, els ocells s’ajunten tots de cop de manera que el falcó vegi la massa compacta i reculi, però va provant fins que en caça algún. La defensa que tenen els estornells és llançar-se ràpidament al canyissars perquè el falcó no els atacarà mai a terra, però els estornells hauran de fer front aleshores a astors, esparvers i arpelles que sí que ataquen a terra. És  llavors quan els estornells tornaran a mirar el cel i si no veuen el falcó hi pujaran, tot fent les giragonses i defensant-se dels seus enemics alats depredadors.”

L’explicació d’allò que es pot veure a la zona de la Massona cap a les cinc de tarda quan comença a fer-se fosc no és altra que una mostra “de defensa i supervivència sobretot contra el falcó”. Jordi Sargatal avisa que aquells que vulguin presenciar aquest espectacle al cel dels aiguamolls no han de tardar gaire a anar-hi. Ell mateix diu: “Que la gent pensi que a mitjan febrer aquest tipus d’ocells marxa cap al nord a criar.”

Menys problemes a figueres. Anys enrere la ciutat va tenir força maldecaps per la presència dels estornells. N’hi havia instal·lats uns 200.000, fet que es va arribar a qualificar de plaga. Això provocava molts problemes per la gran quantitat de defecacions d’aquests ocells que s’havien de suportar sobre vehicles, carrers, terrasses i mobiliari urbĂ . Tal com explica Jordi Sargatal, “si els estornells caguen dos cops al dia, 400.000 caques queien sobre Figueres i ara que n’hi ha uns 1.000 en cauen unes 2.000”.  Jordi Sargatal i el seu col·lega Deli Saavedra van col·laborar amb l’Ajuntament de Figueres per fer fora els estornells de la ciutat. Sargatal diu que a aquests ocells “se’ls va empipar tant que van anar allĂ  on els humans no els emprenyessin i ara no empipen perquè no caguen a sobre de ningĂş. AllĂ  tenen els enemics naturals que han tingut sempre”. A Figueres no hi ha dubte que les molèsties dels estornells han disminuĂŻt considerablement. Allò que era una plaga i que va generar tants titulars informatius anys enrere per les batudes dels caçadors i els aparells antiestornells als arbres i a altres espais ha deixat de ser un problema figuerenc.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz