Les giragonses dels estornells captiven els visitants dels Aiguamolls de l’Empordà

0
518

Els 200.000 ocells foragitats de Figueres dormen a la zona dels canyissars que hi ha entre la Muga i el FluviĂ 


Si els cels de l’EmpordĂ  ja sĂłn  de per sĂ­ motiu d’imatges espectaculars, aquests dies el fenomen dels estornells sobrepassa els lĂ­mits de la comarca. Els estols dels ocells fent giragonses sobre un cel net per la tramuntana ha portat un allau de visitants a la zona dels Aiguamolls. Es tracta d’immortalitzar amb smartphones o cĂ meres allĂČ que els estols d’estornells dibuixen al cel. Les imatges han circulat i circulen pel paĂ­s i la resta de l’Estat a travĂ©s de la televisiĂł i de les xarxes socials.

El reconegut ornitĂČleg i naturalista empordĂ nĂšs, Jordi Sargatal,  explica que els estornells sĂłn bĂ sicament aquells que hi havia a Figueres fins fa 6 o 7 anys. Sargatal diu: “Quan els vĂ rem expulsar de Figueres van anar a buscar un lloc on anar a dormir i se’ls va ocĂłrrer anar on ja havien anat tambĂ© temps enrere, als canyissars i a les llacunes que hi ha entre la Muga i el FluviĂ .” En concret, els 150.000 o 200.000 estornells que es calcula que hi ha als Aiguamolls s’ubiquen a la llacuna de la Massona. Sargatal detalla que “arrriben ben bĂ© quan es fa fosc i el mĂ©s bonic Ă©s veure  que, com mĂ©s junts dormen, si els ataca algĂșn enemic, que en tenen molts, menys nĂșmeros tenen per rebre”.

Les formes. “Les figures tant boniques que fan els estornells, les fan per defensar-se del falcĂł pelegrĂ­, que nomĂ©s els ataca quan estĂ  volant”, diu l’expert ornitĂČleg. I Ă©s que el falcĂł pelegrĂ­ ha d’agafar l’estornell al vol i no els atacarĂ  mai a terra o quan estan als canyissars. Sargatal afegeix: “Quan el falcĂł pelegrĂ­ vol capturar un estornell, els ocells s’ajunten tots de cop de manera que el falcĂł vegi la massa compacta i reculi, perĂČ va provant fins que en caça algĂșn. La defensa que tenen els estornells Ă©s llançar-se rĂ pidament al canyissars perquĂš el falcĂł no els atacarĂ  mai a terra, perĂČ els estornells hauran de fer front aleshores a astors, esparvers i arpelles que sĂ­ que ataquen a terra. És  llavors quan els estornells tornaran a mirar el cel i si no veuen el falcĂł hi pujaran, tot fent les giragonses i defensant-se dels seus enemics alats depredadors.”

L’explicaciĂł d’allĂČ que es pot veure a la zona de la Massona cap a les cinc de tarda quan comença a fer-se fosc no Ă©s altra que una mostra “de defensa i supervivĂšncia sobretot contra el falcó”. Jordi Sargatal avisa que aquells que vulguin presenciar aquest espectacle al cel dels aiguamolls no han de tardar gaire a anar-hi. Ell mateix diu: “Que la gent pensi que a mitjan febrer aquest tipus d’ocells marxa cap al nord a criar.”

Menys problemes a figueres. Anys enrere la ciutat va tenir força maldecaps per la presĂšncia dels estornells. N’hi havia instal·lats uns 200.000, fet que es va arribar a qualificar de plaga. AixĂČ provocava molts problemes per la gran quantitat de defecacions d’aquests ocells que s’havien de suportar sobre vehicles, carrers, terrasses i mobiliari urbĂ . Tal com explica Jordi Sargatal, “si els estornells caguen dos cops al dia, 400.000 caques queien sobre Figueres i ara que n’hi ha uns 1.000 en cauen unes 2.000”.  Jordi Sargatal i el seu col·lega Deli Saavedra van col·laborar amb l’Ajuntament de Figueres per fer fora els estornells de la ciutat. Sargatal diu que a aquests ocells “se’ls va empipar tant que van anar allĂ  on els humans no els emprenyessin i ara no empipen perquĂš no caguen a sobre de ningĂș. AllĂ  tenen els enemics naturals que han tingut sempre”. A Figueres no hi ha dubte que les molĂšsties dels estornells han disminuĂŻt considerablement. AllĂČ que era una plaga i que va generar tants titulars informatius anys enrere per les batudes dels caçadors i els aparells antiestornells als arbres i a altres espais ha deixat de ser un problema figuerenc.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz