Les fotos de dies que fan història

0
612

Jordi Borràs explica les imatges més icòniques dels fets que es va viure a Catalunya entorn de l’1-O


 

Al llarg d’un any Jordi Borràs tira unes 50.000 fotos. El 2017, la xifra es va triplicar. De les 150.000 imatges fetes amb la seva càmera, unes 60.000 són de la passada tardor. Corresponen als moments històrics viscuts a Catalunya, des de la votació de l’anomenada Llei de desconnexió al Parlament, els dies 6 i 7 de setembre, fins a la manifestació de suport als polítics exiliats, celebrada a Brussel·les el 7 de desembre. De tot plegat, Borràs va seleccionar 191 imatges, a les quals s’hi han afegit fotos de 10 professionals més i textos d’una desena d’escriptors del país, per tal d’editar el llibre Dies que duraran anys, que va per la sisena edició, una de les quals és en anglès i una altra en castellà.

El volum ha estat el llibre de no ficció més venut –més de 40.000 exemplars– a Catalunya durant setmanes. I és que, com s’indica a la presentació del volum, «els fets esdevinguts entorn del dia 1 d’octubre del 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes, les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres».

En un acte organitzat conjuntament per Òmnium Cultural i l’ANC de l’Alt Empordà, a l’Auditori Caputxins de Figueres, Borràs va presentar la setmana passada el seu llibre hores després que, curiosament, el president de la Generalitat, Quim Torra, l’hagués regalat al rei espanyol Felip VIè coincidint amb la seva presència a la cerimònia inaugural dels Jocs del Mediterrani a Tarragona. Al text, com es va comentar en aquell mateix acte, Borràs afirma que «no hi ha nissaga, ni llei ni pàtria que justifiqui ferits, presos polítics i exiliats. No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que pugui aturar l’anhel de llibertat del poble català».

El fotoperiodista empordanès Miquel Ruiz va ser l’encarregat de presentar-lo. «Fullejant aquest llibre em venen sentiments de rĂ bia, tristesa, cabreig, mala llet i enveja… Ă©s tot un torrent d’emocions davant la tramuntana d’imatges que ens ofereix i que ens deixa una profunda ressaca. Tots volem que Jordi BorrĂ s pugui fotografiar la sortida dels presos, el retorn dels exiliats i la proclamaciĂł de la repĂşblica, en un clima de pau», va assenyalar abans de proclamar que «estem davant del relat fotogrĂ fic de l’1-O i dels dies anteriors i posteriors a partir del llenguatge que ens ofereix el fotoperiodisme, un gènere que, malgrat el que es digui, ni s’ha acabat ni va a la baixa».

UN RECORREGUT VISUAL. Jordi Borràs va explicar que «tot i que el llibre comença amb el ple del 6 i 7 de setembre, cal pensar que l’origen cal buscar-lo a l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i els fets posteriors que ja representen un intent de desprestigiar la policia catalana per la gestió d’aquells fets. A partir d’aleshores van passar coses molt estranyes. I les pàgines del llibre en són un testimoni gràfic molt colpidor».

En el volum, de 350 pàgines, només hi surt una foto de l’Alt Empordà, concretament el tancament de l’autopista AP-7 al terme de Borrassà durant la vaga del 8 de novembre. Tot i això, les imatges que s’hi reflecteixen són comunes al que es va viure al país. L’autor va comentar, anecdòticament, la fotografia de la signatura del decret de convocatòria del referèndum, realitzada per tot el Consell Executiu, on es veu en un lateral, un pèl distanciat dels seus companys i amb una postura de voler marxar, al qui en aquells moments era conseller d’Empresa, el figuerenc Santi Vila.

Borràs, en l’acte dels Caputxins, va fer un recorregut per tots els esdeveniments que es reflecteixen en el seu llibre. Cal recordar que l’autor és ara mateix un dels fotògrafs més coneguts de Catalunya, ja que a banda de l’èxit que està tenint Dies que duraran anys, també ha destacat per haver-se dedicat bona a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya.

De la concentració entorn de la conselleria d’Economia arran dels escorcolls policials, el 20 de setembre passat -que han estat el motiu de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart-, el fotògraf assenyala que «per pura casualitat no vaig pujar a un dels cotxes per fer les fotos. Per cert, que en veure que a l’interior de dos vehicles de la Guàrdia Civil hi havia armament i estaven oberts, vaig alertar els Mossos, que discretament van muntar un dispositiu de protecció. A ningú se li escapa que allò va ser una tampa».

En relació amb les urnes, va comentar que «sense els companys de la Catalunya del Nord no hi hauria hagut referèndum. Unes urnes que van haver de ser entrades clandestinament en un estat que es diu democràtic. Ni una va ser enxampada abans d’hora. La tradició de la clandestinitat va funcionar entre els catalans i el sentiment de cooperació va ser un èxit. De tota manera, no cal que expliquem massa, que potser hi haurem de tornar».

El llibre acaba amb imatges de la manifestació del 7 de desembre a Brussel·les, on, malgrat les xifres oficials, Borràs reitera que hi havia 90.000 catalans. «La policia belga es va veure forçada a retallar el nombre real», assenyalà. Com a punt final de la xerrada expressà que «malgrat tot el que ha passat, hem de conjurar-nos i ser tossuts. Posar en comú tot el que tenim i deixar de banda els punts de desacord. I no tinc cap dubte que ens en sortirem!».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz