Les fotos de dies que fan histĂČria

0
802

Jordi BorrĂ s explica les imatges mĂ©s icĂČniques dels fets que es va viure a Catalunya entorn de l’1-O


 

Al llarg d’un any Jordi BorrĂ s tira unes 50.000 fotos. El 2017, la xifra es va triplicar. De les 150.000 imatges fetes amb la seva cĂ mera, unes 60.000 sĂłn de la passada tardor. Corresponen als moments histĂČrics viscuts a Catalunya, des de la votaciĂł de l’anomenada Llei de desconnexiĂł al Parlament, els dies 6 i 7 de setembre, fins a la manifestaciĂł de suport als polĂ­tics exiliats, celebrada a Brussel·les el 7 de desembre. De tot plegat, BorrĂ s va seleccionar 191 imatges, a les quals s’hi han afegit fotos de 10 professionals mĂ©s i textos d’una desena d’escriptors del paĂ­s, per tal d’editar el llibre Dies que duraran anys, que va per la sisena ediciĂł, una de les quals Ă©s en anglĂšs i una altra en castellĂ .

El volum ha estat el llibre de no ficciĂł mĂ©s venut –mĂ©s de 40.000 exemplars– a Catalunya durant setmanes. I Ă©s que, com s’indica a la presentaciĂł del volum, «els fets esdevinguts entorn del dia 1 d’octubre del 2017 quedaran gravats per sempre en la memĂČria col·lectiva de diverses generacions. L’astĂșcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes, les primeres detencions de cĂ rrecs pĂșblics, la mobilitzaciĂł de la societat, la violĂšncia policial, la resistĂšncia pacĂ­fica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres».

En un acte organitzat conjuntament per Òmnium Cultural i l’ANC de l’Alt EmpordĂ , a l’Auditori Caputxins de Figueres, BorrĂ s va presentar la setmana passada el seu llibre hores desprĂ©s que, curiosament, el president de la Generalitat, Quim Torra, l’haguĂ©s regalat al rei espanyol Felip VIĂš coincidint amb la seva presĂšncia a la cerimĂČnia inaugural dels Jocs del Mediterrani a Tarragona. Al text, com es va comentar en aquell mateix acte, BorrĂ s afirma que «no hi ha nissaga, ni llei ni pĂ tria que justifiqui ferits, presos polĂ­tics i exiliats. No hi ha nissaga, ni llei, ni pĂ tria que pugui aturar l’anhel de llibertat del poble català».

El fotoperiodista empordanĂšs Miquel Ruiz va ser l’encarregat de presentar-lo. «Fullejant aquest llibre em venen sentiments de rĂ bia, tristesa, cabreig, mala llet i enveja… Ă©s tot un torrent d’emocions davant la tramuntana d’imatges que ens ofereix i que ens deixa una profunda ressaca. Tots volem que Jordi BorrĂ s pugui fotografiar la sortida dels presos, el retorn dels exiliats i la proclamaciĂł de la repĂșblica, en un clima de pau», va assenyalar abans de proclamar que «estem davant del relat fotogrĂ fic de l’1-O i dels dies anteriors i posteriors a partir del llenguatge que ens ofereix el fotoperiodisme, un gĂšnere que, malgrat el que es digui, ni s’ha acabat ni va a la baixa».

UN RECORREGUT VISUAL. Jordi BorrĂ s va explicar que «tot i que el llibre comença amb el ple del 6 i 7 de setembre, cal pensar que l’origen cal buscar-lo a l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i els fets posteriors que ja representen un intent de desprestigiar la policia catalana per la gestiĂł d’aquells fets. A partir d’aleshores van passar coses molt estranyes. I les pĂ gines del llibre en sĂłn un testimoni grĂ fic molt colpidor».

En el volum, de 350 pĂ gines, nomĂ©s hi surt una foto de l’Alt EmpordĂ , concretament el tancament de l’autopista AP-7 al terme de BorrassĂ  durant la vaga del 8 de novembre. Tot i aixĂČ, les imatges que s’hi reflecteixen sĂłn comunes al que es va viure al paĂ­s. L’autor va comentar, anecdĂČticament, la fotografia de la signatura del decret de convocatĂČria del referĂšndum, realitzada per tot el Consell Executiu, on es veu en un lateral, un pĂšl distanciat dels seus companys i amb una postura de voler marxar, al qui en aquells moments era conseller d’Empresa, el figuerenc Santi Vila.

BorrĂ s, en l’acte dels Caputxins, va fer un recorregut per tots els esdeveniments que es reflecteixen en el seu llibre. Cal recordar que l’autor Ă©s ara mateix un dels fotĂČgrafs mĂ©s coneguts de Catalunya, ja que a banda de l’ùxit que estĂ  tenint Dies que duraran anys, tambĂ© ha destacat per haver-se dedicat bona a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya.

De la concentraciĂł entorn de la conselleria d’Economia arran dels escorcolls policials, el 20 de setembre passat -que han estat el motiu de l’empresonament de Jordi SĂĄnchez i Jordi Cuixart-, el fotĂČgraf assenyala que «per pura casualitat no vaig pujar a un dels cotxes per fer les fotos. Per cert, que en veure que a l’interior de dos vehicles de la GuĂ rdia Civil hi havia armament i estaven oberts, vaig alertar els Mossos, que discretament van muntar un dispositiu de protecciĂł. A ningĂș se li escapa que allĂČ va ser una tampa».

En relaciĂł amb les urnes, va comentar que «sense els companys de la Catalunya del Nord no hi hauria hagut referĂšndum. Unes urnes que van haver de ser entrades clandestinament en un estat que es diu democrĂ tic. Ni una va ser enxampada abans d’hora. La tradiciĂł de la clandestinitat va funcionar entre els catalans i el sentiment de cooperaciĂł va ser un Ăšxit. De tota manera, no cal que expliquem massa, que potser hi haurem de tornar».

El llibre acaba amb imatges de la manifestaciĂł del 7 de desembre a Brussel·les, on, malgrat les xifres oficials, BorrĂ s reitera que hi havia 90.000 catalans. «La policia belga es va veure forçada a retallar el nombre real», assenyalĂ . Com a punt final de la xerrada expressĂ  que «malgrat tot el que ha passat, hem de conjurar-nos i ser tossuts. Posar en comĂș tot el que tenim i deixar de banda els punts de desacord. I no tinc cap dubte que ens en sortirem!».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz