Les famílies que ocupin il·legalment un habitatge no tindran accés als ajuts socials

0
1283

Els grups polítics de l’Ajuntament pacten un front comú i fixen diverses mesures per lluitar contra les ocupacions


Front comú de pràcticament tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Figueres per combatre les ocupacions il·legals d’habitatges. En vista al que ja s’està convertint en un problema endèmic, el consistori s’ha compromès a redactar un pla integral específic, que comptarà amb la col·laboració de totes les regidories, i que delimitarà diverses mesures que pot emprendre l’Administració local d’acord amb les seves competències.

L’aprovació d’aquest document és un dels acords que inclou una moció que va presentar Junts per Figueres al ple de la setmana passada, i que transaccionada amb ERC, PSC, Canviem Figueres i Cs es va aprovar amb l’única abstenció de Guanyem Figueres (José Castellón va dir que ells també estan en contra de les ocupacions, però que no estan d’acord amb el redactat de la moció).

Durant la lectura del text, el portaveu de Junts, Jordi Masquef, va destacar la intenció d’«aplicar un abordatge global a la problemàtica», i va dir que això implica crear un protocol que garanteixi tant el dret a l’habitatge com el dret a la propietat privada. En aquest sentit, la primera proposta és crear un servei municipal d’emergència habitacional per donar una resposta ràpida i immediata a totes les persones i famílies amb risc de perdre l’habitatge, i atendre tots els casos d’ocupacions socials per facilitar-los l’habitatge alternatiu d’urgència. Aquest servei seria un reforç i complementaria l’actual Oficina Local d’Habitatge, que el 2012 es va mancomunar amb altres ajuntaments, el Consell Comarcal i la Generalitat.

En segon lloc, l’Ajuntament també es compromet a combatre les ocupacions il·legals amb la redacció d’aquest pla integral, que tindrà una partida pressupostària anual i inclourà mesures com ara una actualització permanent del mapa d’habitatges ocupats, la pèrdua o impossibilitat d’accedir a ajuts socials en cas d’ocupacions delinqüencials o vinculades al moviment ocupa, la impossibilitat d’empadronar-se a un habitatge ocupat irregularment, o l’inici d’actuacions judicials com a acusació particular en els casos més greus, entre altres.

Paral·lelament, la corporació també vetllarà per garantir en condicions adequades de seguretat, salubritat i conservació totes immobles de la ciutat (i especialment els que són propietat de grans tenidors), fomentar la rehabilitació d’habitatges en mal estat perquè es puguin llogar, impulsar actuacions i acords amb propietaris d’immobles buits perquè entrin a formar part de la borsa de lloguer social o sancionar els grans tenidors propietaris d’habitatges desocupats de manera injustificada, entre altres mesures.

TOMBEN UNA SEGONA MOCIÓ. A la mateixa sessió plenària Cs també va presentar una altra moció contra les ocupacions. El seu portaveu, Héctor Amelló, va explicar que el text complementava l’anterior perquè es fixava en una altra vessant, que és «com ajudar els veïns i els legítims propietaris dels edificis». Més concretament, demanava que es reforcin les mesures per vetllar per la seguretat i la convivència veïnal, que es reforci el patrullatge per les zones més afectades pel problema, o que es creï una unitat específica a la Guàrdia Urbana destinada a la prevenció, el control i el seguiment d’immobles ocupats i susceptibles d’ocupacions. Aquest text, però, no va prosperar.

El regidor de Seguretat, Pere Casellas, va argumentar que el Govern hi votava en contra perquè considera que la Guàrdia Urbana ja fa tot el que pot. I per reforçar el seu punt de vista va explicar, per exemple, que des de l’any 2015 han intervingut en 291 ocupacions, de les quals n’han avortat 76. També va lamentar que, legalment, el dret a l’habitatge té una protecció superior al dret de la propietat, de manera que l’Ajuntament no pot fer un pla municipal si no hi ha una modificació legislativa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li