Les coses pel seu nom

0
990

Amb l’arribada dels nous polĂ­tics que mai s’han guanyat un sou treballant, sinĂł que han viscut d’ajuts, subvencions i/o pagaments de revolucions bolivarianes, del desert o de papapitufo, ens troben amb uns ideals caducs i pretĂšrits, desapareguts a molts de paĂŻsos basats en el mĂ­nim esforç i la cultura del mantingut, tant si Ă©s autĂČcton com nouvingut.

Potser encara no ho saben, perĂČ bona part dels seus Ă­dols, com el Che, Lenin, Stalin, Marx, Mao, etc., per no citar companys mĂ©s propers, formen part d’una llarga llista de criminals feixistes, homĂČfobs i masclistes, dels que, pel que sembla, se senten molt orgullosos, mĂ©s si tenim en compte com idolatren espĂšcimens que han assassinat mĂ©s de 800 persones innocents a Espanya i han deixat milers de ferits.

Dins dels seus deliris onĂ­rics com la terra promesa d’Itakha, amb seu central a Waterloo, de la inexistent corona catalanoaragonesa, de la invasiĂł de les tropes del GeneralĂ­ssim el 1714, d’una fantasiosa repĂșblica bananera catalana, tot mĂ©s digne de les faules d’Esop que de dignataris «no escollits pel poble» (recordem que ni el valent fugit ni l’«ésser superior» van ser resultat de les urnes, sinĂł de maniobres als despatxos), el mĂ©s important Ă©s mantenir ben engreixada la indĂșstria indepe amb molts de cĂ rrecs inĂștils, organismes i institucions que ni ells mateixos saben per a quĂš serveixen, i la guinda al pastĂ­s de les mal anomenades ambaixades, un autĂšntic disbarat econĂČmic i funcional, amb lloguers estratosfĂšrics i sous de cap d’Estat, que no sĂłn mĂ©s que oficines de col·locaciĂł de parents i amics, pagades per tots per tal de donar ressĂČ internacional al suposat maltractament imaginari i paranoic que es rep i per promocionar les quatre empreses dels amiguets que col·laboren amb donatius per la causa, tot plegat per estendre la cortina de fum i distraure els pagans de tot l’espoli perpetrat amb llum i taquĂ­grafs dels intocables.

Encara que tard, hi ha experts que ja valoren el fenomen indepe com un moviment mĂ©s sectari que polĂ­tic, d’enginyeria social a llarg termini amb la clara intenciĂł de sotmetre la poblaciĂł i aniquilar socialment i econĂČmicament el dissident, ja que l’extermini estaria mal vist; no repetirĂ© de nou els manaments del moviment nacionalsocialista que va ferir Europa al segle passat amb els efectes per tots coneguts i que s’han repetit i portat a terme els darrers anys amb el vistiplau de tots els governs centrals i una connivĂšncia mĂ©s que preocupant.

Sovint no ens n’adonem, perĂČ hi ha detalls del dia a dia que passen imperceptibles i al llarg del temps sĂłn irreversibles.

Els actes o l’incompliment de les lleis per part dels nostres dirigents van calant de mica en mica al teixit social amb un missatge preocupant, clar i contundent de desobediĂšncia: jo acatarĂ© les normes i lleis que em convinguin, i tota la resta Ă©s fruit d’una confabulaciĂł feixista anticatalana.

Incomplir la llei de banderes, juraments de cĂ rrecs electes amb textos surrealistes, convocar un no se quĂš del qual ningĂș en sabia res, desobeir els mandats del TS o del TSJC, la tergiversaciĂł del nom de les coses… com ara Teatre Nacional de Catalunya, Assemblea Nacional de Catalunya, i tants d’altres… Per quĂš s’han permĂšs aquestes denominacions o nomenclatures, si no Ă©s cap naciĂł ni paĂ­s?

De fet, eufemismes com interrupciĂł voluntĂ ria de l’embarĂ s en lloc d’avortament, violĂšncia de gĂšnere en lloc de maltractaments, immersiĂł lingĂŒĂ­stica en lloc d’adoctrinament, etc., i el mandat del poble en lloc d’allĂČ que digui el capo, per maquillar uns fets que no s’haurien d’haver produĂŻt amb una prevenciĂł eficaç i el compliment de les lleis amb contundĂšncia.

Mentrestant, permeten que nouvinguts alhora mantinguts, siguin els que arriben sols o els que anem a buscar a domicili, campin lliurement a casa nostra amb els seus costums de violacions, maltractaments, robatoris i actes delictius impunement… No passa res, Ă©s una nova forma d’entendre el multiculturalisme, amb el suport dels tolerants de cafeteria, dels que volen destruir el nostre model social i l’estat de benestar perĂČ en viuen; molt lluny queden els que van arribar aquĂ­ d’arreu tot el mĂłn, respectuosament amb esperit integrador, per guanyar-se la vida, i tambĂ© dels nostres que van marxar a Alemanya, França, etc. a treballar, no pas a imposar els nostres costums ni a delinquir.

És un altre tipus d’immersiĂł, silenciosa, gota a gota. Com diria la raça superior, de mica en mica s’omple la pica, perĂČ aquesta, en lloc d’aniquilar tot el que provingui d’Espanya, pretĂ©n aniquilar el model occidental, Ă©ssers superiors inclosos.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li