Les coses pel seu nom

0
851

Amb l’arribada dels nous polítics que mai s’han guanyat un sou treballant, sinó que han viscut d’ajuts, subvencions i/o pagaments de revolucions bolivarianes, del desert o de papapitufo, ens troben amb uns ideals caducs i pretèrits, desapareguts a molts de països basats en el mínim esforç i la cultura del mantingut, tant si és autòcton com nouvingut.

Potser encara no ho saben, però bona part dels seus ídols, com el Che, Lenin, Stalin, Marx, Mao, etc., per no citar companys més propers, formen part d’una llarga llista de criminals feixistes, homòfobs i masclistes, dels que, pel que sembla, se senten molt orgullosos, més si tenim en compte com idolatren espècimens que han assassinat més de 800 persones innocents a Espanya i han deixat milers de ferits.

Dins dels seus deliris onírics com la terra promesa d’Itakha, amb seu central a Waterloo, de la inexistent corona catalanoaragonesa, de la invasió de les tropes del Generalíssim el 1714, d’una fantasiosa república bananera catalana, tot més digne de les faules d’Esop que de dignataris «no escollits pel poble» (recordem que ni el valent fugit ni l’«ésser superior» van ser resultat de les urnes, sinó de maniobres als despatxos), el més important és mantenir ben engreixada la indústria indepe amb molts de càrrecs inútils, organismes i institucions que ni ells mateixos saben per a què serveixen, i la guinda al pastís de les mal anomenades ambaixades, un autèntic disbarat econòmic i funcional, amb lloguers estratosfèrics i sous de cap d’Estat, que no són més que oficines de col·locació de parents i amics, pagades per tots per tal de donar ressò internacional al suposat maltractament imaginari i paranoic que es rep i per promocionar les quatre empreses dels amiguets que col·laboren amb donatius per la causa, tot plegat per estendre la cortina de fum i distraure els pagans de tot l’espoli perpetrat amb llum i taquígrafs dels intocables.

Encara que tard, hi ha experts que ja valoren el fenomen indepe com un moviment més sectari que polític, d’enginyeria social a llarg termini amb la clara intenció de sotmetre la població i aniquilar socialment i econòmicament el dissident, ja que l’extermini estaria mal vist; no repetiré de nou els manaments del moviment nacionalsocialista que va ferir Europa al segle passat amb els efectes per tots coneguts i que s’han repetit i portat a terme els darrers anys amb el vistiplau de tots els governs centrals i una connivència més que preocupant.

Sovint no ens n’adonem, però hi ha detalls del dia a dia que passen imperceptibles i al llarg del temps són irreversibles.

Els actes o l’incompliment de les lleis per part dels nostres dirigents van calant de mica en mica al teixit social amb un missatge preocupant, clar i contundent de desobediència: jo acataré les normes i lleis que em convinguin, i tota la resta és fruit d’una confabulació feixista anticatalana.

Incomplir la llei de banderes, juraments de cĂ rrecs electes amb textos surrealistes, convocar un no se què del qual ningĂş en sabia res, desobeir els mandats del TS o del TSJC, la tergiversaciĂł del nom de les coses… com ara Teatre Nacional de Catalunya, Assemblea Nacional de Catalunya, i tants d’altres… Per què s’han permès aquestes denominacions o nomenclatures, si no Ă©s cap naciĂł ni paĂ­s?

De fet, eufemismes com interrupció voluntària de l’embaràs en lloc d’avortament, violència de gènere en lloc de maltractaments, immersió lingüística en lloc d’adoctrinament, etc., i el mandat del poble en lloc d’allò que digui el capo, per maquillar uns fets que no s’haurien d’haver produït amb una prevenció eficaç i el compliment de les lleis amb contundència.

Mentrestant, permeten que nouvinguts alhora mantinguts, siguin els que arriben sols o els que anem a buscar a domicili, campin lliurement a casa nostra amb els seus costums de violacions, maltractaments, robatoris i actes delictius impunement… No passa res, Ă©s una nova forma d’entendre el multiculturalisme, amb el suport dels tolerants de cafeteria, dels que volen destruir el nostre model social i l’estat de benestar però en viuen; molt lluny queden els que van arribar aquĂ­ d’arreu tot el mĂłn, respectuosament amb esperit integrador, per guanyar-se la vida, i tambĂ© dels nostres que van marxar a Alemanya, França, etc. a treballar, no pas a imposar els nostres costums ni a delinquir.

És un altre tipus d’immersió, silenciosa, gota a gota. Com diria la raça superior, de mica en mica s’omple la pica, però aquesta, en lloc d’aniquilar tot el que provingui d’Espanya, pretén aniquilar el model occidental, éssers superiors inclosos.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li