Les cinc propostes per no repetir eleccions

0
1033

És obligació del bon ciutadà contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a la bona governança del país. Malgrat tot, aquesta recomanació moral sembla no afectar els qui, per delegació de la voluntat popular, haurien d’esmerçar-se més a complir-la.

Els ocupants dels escons dels parlaments espanyol i català fa anys que s’estan fent competència sobre la seva ineptitud per governar davant la mirada primer sorpresa, després estupefacta i finalment emprenyada dels seus governats.

Hi ha moments en què penso seriosament que la nostra societat funciona sola, per inèrcia, sense intervenció dels polítics, reminiscència potser de l’Acràcia somiada. Els anys m’han fet veure que el país no funciona per les decisions dels polítics, sinó dels poders econòmics, als que els convé tenir-los a primera fila per quan van mal dades, i cal desfermar una nova crisi que els permeti recollir nous beneficis. Aquesta afirmació no és una boutade, està certificat que després de la darrera crisi el nombre de rics a Espanya ha augmentat significativament, i el de pobres encara més.

Ara que el xollo del bipartidisme s’ha acabat i s’han de fer governs de coalició, de bon grat o per força, s’ha vist que el sistema no funciona i el país ha quedat obturat.

És aquí quan, en la meva meditació matinal camí de l’estació de Camallera, se m’ha aparegut l’esperit del bosc per revelar-me les cinc propostes infal·libles per no tornar a repetir indefinidament eleccions i tenir un govern operatiu.

L’aparició va anar de la següent manera: caminava enlluernat cara al sol -i, no és una figura retòrica-, les ulleres negres de mercadillo no em deixaven veure quasi res, i sense adonar-me’n vaig sucar els dos peus en el bassal d’aigua que havia fet la pluja del dia abans. La imprecació heterodoxa a tots els déus es va sentir d’una hora lluny. Mentre intentava inútilment alliberar de fang les soles de les sandàlies em va venir la revelació.

Fetes aquestes precisions necessàries per contextualitzar la troballa, passo, sense més preàmbul a transcriure les cinc solucions que em van ser revelades per aconseguir que a les properes eleccions els polítics triïn un president i aquest formi govern.

DANI TORRENT

Primera proposta. La solució empresarial: castigar la incompetència.

En un món capitalista on la lluita per sobreviure és titànica i en el qual no es perdonen els errors, és una paradoxa que els màxims dirigents polítics estiguin eximits del compliment de les molt estrictes normes de funcionament dels mercats. Si un directiu d’una empresa no aconsegueix els seus objectius se’l canvia, per tant, en el cas dels polítics, l’objectiu dels quals ha de ser la governança del país, si no l’aconsegueixen, per incapacitat de pactar per formar govern, se’ls ha de substituir.

Per aquesta raó, si el partit guanyador no és capaç de pactar i formar govern, a les properes eleccions no es podran tornar a presentar els deu primers de la seva llista.

Davant la perspectiva de perdre la cadira estic segur que decidirien pactar.

Segona proposta. La soluciĂł laboral.

El Parlament i el Senat constitueixen el poder legislatiu en els règims democràtics i la seva funció és la que determina clarament el seu nom: legislar. Per tant, si no legislen que no cobrin. Això que en el món laboral és tan senzill d’entendre, com el de la dita de «qui no plora no mama», en el món polític és una gloriosa excepció. Per corregir-ho cal que, un cop fetes les eleccions, els parlamentaris no cobrin fins que no es formi govern.

Ja veuríem com espavilarien els seus líders perquè es deixessin de punyetes i asseguressin el sou de tots.

Tercera proposta. La soluciĂł divina.

En un país de llarga tradició catòlica, on l’Església segueix tenint un poder inqüestionable, seria molt ben vist que la proclamació del president del govern es fes, sense que calgués la intervenció de l’Esperit Sant, pel sistema pontifici de tancar tots els caps de llista dels partits que han tret escons a les eleccions, en un Palau de Madrid del qual no obrissin la porta fins que anunciessin que s’han posat d’acord en el nomenament. Per ser respectuosos amb el medi ambient, podríem anunciar-ho per WhatsApp, estalviant la pol·lució de les fumates blanques o negres.

Ben segur que quan l’estada es comencés a fer insuportable s’afanyarien a nomenar el president.

Quarta proposta. La solució cibernètica.

El segle XXI és l’era dels ordinadors, els mòbils 5G, els robots, etc. Les màquines informàtiques estan suplantant l’home en moltes de les seves tasques habituals. Per què no podem plantejar una solució a partir de la intel·ligència artificial, quan la racional no és capaç de trobar un desllorigador al problema del nomenament d’un govern?

Si passats deu dies de les eleccions les ments racionals dels dirigents escollits han fracassat, haurien de passar el relleu a les ments artificials.

És molt senzill; hem de partir d’una sèrie d’algoritmes (conjunt d’instruccions o regles definides i no-ambigües, ordenades i finites que permeten, típicament, solucionar un problema, realitzar un còmput, processar dades i portar a terme altres feines o activitats. Wikipedia dixit).

Les dades a entrar a l’ordinador serien: a) El programa dels partits; b) Les línies de treball del govern que proposen o, dit d’altra manera, les promeses electorals; c) el nombre de vots obtinguts, i d) La ideologia de cada partit. Aquesta dada potser seria el més difícil de definir avui en dia.

El programa creuaria les dades rebudes i en no més de cinc minuts dictaria el veredicte de les aliances obligatòries a fer i, el programa de govern a complir imperativament.

Cinquena proposta. La darrera proposta Ă©s: la soluciĂł judicial.

Aquesta més que una proposta meva és recollir una tendència que flota a l’ambient els darrers anys: la renúncia de funcions dels polítics en favor del poder judicial. Per tant, la solució a la falta de consensos per formar govern seria passar la pilota al Tribunal Suprem perquè sentenciés quin és el govern que ha de dirigir el país. Sentència que, com és habitual, podria ser recorreguda al Tribunal Constitucional i fins i tot al Tribunal dels drets Humans d’Estrasburg.

D’aquesta manera podríem seguir uns quants anys més sense govern i visca la Pepa! 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li