Les cases i la memòria

0
896

Sílvia Soler presenta ‘El fibló’ a un Museu de la Tècnica de Figueres ple a vessar i amb més oients que cadires


 

L’escriptora i periodista Sílvia Soler (Figueres, 1961) diu que té fixació amb les cases. Es compra llibres expressament si la paraula casa apareix en el títol o en surt alguna imatge a la portada. Té una col·lecció de fotografies de quan viatja, davant de cases on, amb tota probabilitat, mai viurà. Ho va explicar divendres passat, durant la presentació del seu darrer llibre, El fibló (Columna), a un Museu de la Tècnica de Figures ple a vessar i amb més oients que cadires.

Una frase de la italiana Natalia Ginzburg, autora de La ciutat i la casa, va inspirar Soler a l’hora d’escriure El fibló: «Les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix». «Si m’autopsicoanalitzo, potser és pel fet d’haver canviat tant de casa, que hi tinc debilitat», confessa Soler, que, amb la seva família, es traslladaven sovint de ciutat per la feina del seu pare, Antoni Soler, empleat de banca.

LA TRAMA. El fibló tracta sobre la història de tres germans, de cognom Sureda, que hereten la casa de la seva infantesa després de la mort del seu pare, un reconegut dramaturg català. Si bé hi ha un dol en el món de la cultura, els seus fills resulten ser els menys compungits: «Passa a certs personatges públics, que tenen una doble cara: una cara A, recolzada en la seva obra i el seu prestigi, i una cara B, íntima amb la seva família», defensa l’autora.

La narració continua amb la decisió dels germans d’arreglar la casa, ben deteriorada, i d’anar-hi a viure plegats. Orfes de mare des de petits, van créixer sense el referent matern però també patern, ja que el pare Sureda se’n va desentendre aviat. I d’aquí el títol, El fibló, de punxa i fiblada. En paraules de Soler: «Als nens els quedarà per sempre la ferida que es va produir quan ells encara estaven en l’edat molt tendra».

ELS GERMANS SOLER I FIGUERES. En una presentació d’allò més amena orquestrada per Isabel Guzman, l’autora va assenyalar que els seus personatges són «frankenstein». A l’hora de construir-los, beu de persones que coneix, malgrat que matisa que «tenen coses de molta gent, però mai calcats de ningú». I va aprofitar per afegir que, a diferència dels de la novel·la, la relació amb els seus germans és «excel·lent».

Tots els germans Soler Guasch són nascuts a Figueres, la ciutat natal dels seus pares, encara que no hi han arribat a viure. La seva mare, la poetessa Carme Guasch, venia a parir a la capital alt-empordanesa perquè els seus fills fossin figuerencs. I sembla que la ciutat també els reclama. Isabel Guzman ho va exclamar ben clar: «Va veure la llum a Figueres i la Sílvia serà sempre nostra».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li