L’Empordà perd el pintor Joan Paradís

0
942

A principis de novembre de l’any passat, va inaugurar la que acabaria essent la seva darrera exposició a la galeria Lola Ventós, a la seva ciutat natal, sota el títol «Paradís i Puig»


 

Joan Paradís i Puig, nascut a Figueres el 1941, va pintar durant tota la seva vida. Deia que li agradava molt més que parlar. A principis de novembre de l’any passat, va inaugurar la que acabaria essent la seva darrera exposició a la galeria Lola Ventós, a la seva ciutat natal, sota el títol «Paradís i Puig». Fins a finals d’aquesta setmana, encara es poden veure els seus últims quadres. En algunes obres, de traç ràpid i expressionista, hi apareix el mar, la tramuntana i el paisatge empordanès. I és que l’Empordà, i la ciutat de Figueres, ha perdut un dels personatges que avui escassegen, un dels seus grans pintors, que alguns defineixen com a «enfant terrible», i que mai ha estat, segurament, prou reivindicat. Joan Paradís i Puig va morir ahir, 21 de gener, a causa d’una malaltia, als setanta-set anys.

Després d’haver-se conegut la notícia, Lola Ventós assegurava: «Ha marxat content. Estava eufòric amb l’exposició i el seu ressò. S’havia sentit poc reconegut».

«QUE ES PARLI DE MI, ENCARA QUE SIGUI BÉ». Paradís va viure, de petit, a cavall entre l’Escala i Albons. Qui sap si és allà, arran de mar, a l’Hostal Empúries, Cal Gambo, que va pertànyer a la seva família, on va néixer la seva ànsia per pintar. Es va formar amb Ramon Reig, el seu primer mentor. Anys més tard, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Amb la mort tràgica del seu germà, el 1968, va haver de tornar a Figueres i encarregar-se del negoci familiar, l’empresa Fruites Paradís. Tot això, però, sense abandonar l’art. Ni la ironia. El dia de la presentació de la mostra «Paradís i Puig», fa tres mesos, citava Salvador Dalí, amb certa sornegueria: «Que es parli de mi, encara que sigui bé».

Ara, les seves obres, exposades a Figueres, es traslladaran a finals de gener a Roses. A partir del 2 de febrer, Ca l’Anita acollirà els quadres, de temes dispars, amb predominança dels colors blanc i negre, que ell solia combinar amb el groc, el blau i el vermell. Perquè, segons recalcava, «amb el blanc i el negre ja n’hi hauria prou. Com una fotografia».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li