L’Empordà al Matarranya

0
667

 E l Matarranya és la comarca situada entre les províncies de Terol, Castelló de la Plana i Tarragona. Pertany a l’Aragó, però s’hi parla català. És un dels territoris de la franja de Ponent, el límit més occidental dels anomenats Països Catalans. Tot i que la integren 29 poblacions, oficialment l’ens que la representa _allà també hi ha la figura del Consell Comarcal_ només està integrat per 18 municipis, a causa de la polèmica llei de divisió territorial aprovada pel Govern autonòmic.
Endinsar-se en el Matarranya, aprofitant una setmana de les vacances d’estiu, permet al signant del reportatge no només conèixer la zona, sinó també descobrir que una part dels seus orígens es troben a l’Alt Empordà. La primera visita obligada és a la llibreria Serret, a Vall-de-roures, la capital comarcal. Allà hi trobo el propietari, Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat per la tasca en defensa de la projecció social de la llengua i la cultura catalanes en aquell territori. Casualment, el dia abans hi havia passat a presentar els seus llibres l’empordanesa Núria Esponellà.
Li demano si disposen d’una guia per conèixer la comarca. “Aquesta, sens dubte”, em diu el popular llibreter. Es tracta d’El Matarranya. Crònica de viatge, escrit per Joaquim Montclús, historiador, escriptor, periodista i dinamitzador cultural, que ja ha publicat una vintena de llibres, segons s’explica a la solapa de l’obra que va ser editada fa quatre anys. En poc més de 180 pàgines, de ràpida lectura i acompanyades de bones fotografies, hom es pot fer una idea del passat i del present de la comarca. Allà descobrim els orígens empordanesos.

DE CALACEIT A LLEDÓ D’ALGARS. Primera sorpresa. La capital cultural de la comarca, Calaceit, un municipi de poc més de mil habitants, és considerat com “el Cadaqués de terra endins”. El motiu és que “molts escriptors i artistes han elegit la població com a residència habitual, i d’altres, com a segona residència. Alguns d’aquests escriptors i artistes també tenia casa a Cadaqués”, escriu Montclús. Els més coneguts, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, i Josep Guinovart.
La sorpresa més gran arriba, però, quan al llibre es parla d’història. Quan fa referència a Aiguaviva de Bergantes, Montclús explica que “totes aquestes terres foren conquerides als sarraïns cap al 1160. La conquesta cal atribuir-la al comte Ramon Berenguer IV”, tot afegint que “els senyors que l’acompanyaven procedien de les comarques de l’Empordà i del Gironès”. Per això ell considera que l’origen del nom del poble cal relacionar-lo amb el d’Aiguaviva del Gironès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li