Lectures d’estiu

0
675

La idea que l’estiu és un temps propici per a la lectura ha esdevingut un lloc comú. Un tòpic que val la pena mantenir si això fa que, ni que sigui durant aquesta estació, molta gent es decideixi a llegir de manera intensa i profitosa. I és que efectivament llegir és un valor formatiu, encara que no s’hagi de caure en la creença (excessivament generalitzada avui) que la lectura és un valor en si mateix, independentment del que es llegeix.

No és el mateix llegir un llibre perquè és de moda (o és una novetat), però que té una qualitat ínfima, que no llegir una obra interessant, de bona qualitat literària, cultural o humana. És veritat que l’interès d’un llibre depèn de cada lector. En el meu cas, pel que fa a les lectures estiuenques, procuro trobar un cert punt d’equilibri entre els títols que escullo perquè em serveixen de formació i estímul per escriure altres textos, i aquells altres que són d’entreteniment, però que tenen un nivell literari òptim.

Aquesta temporada m’enduc per llegir un volum del cicle A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, titulat Un amor d’en Swan, reeditat enguany per l’Ed. Viena en traducció catalana de Josep M. Pinto. Precisament Proust té un escrit sobre el paper de la lectura on defensa que «la lectura tan sols actua com una incitació que no pot substituir, de cap manera, la nostra activitat personal». És a dir, segons Proust, és bàsicament un estímul per a la creació. Això vol dir que tothom que llegeix hauria d’escriure? Bé, per què no? Si ens ho recomana un escriptor de la seva categoria! Josep Pla considerava que Proust tenia una tècnica literària que el posava «per sobre de tots els novel·listes que havien existit mai». I parlant de Pla, un altre dels que vull llegir és la correspondència de l’escriptor de Palafrugell amb Agustí Calvet, Gaziel, titulat Estimat amic. Correspondència (1941-1964), que ha editat Destino. El tercer és L’estupor, de Josep Iborra, editat per Afers, que m’ha recomanat Xavier Díez (per cert, autor d’Hotel Califòrnia, una altra lectura estiuenca molt recomanable). Iborra morí el 2011 i el seu fill compilà un seguit d’escrits inèdits que han constituït aquest volum de gran èxit de crítica. I encara dos títols més, de gent molt pròxima personalment: Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís (premi Sant Jordi 2017), i Yo maté Leopoldo Maria Panero, d’Henar Galan. El primer, editat per Proa, s’ha convertit en un best-seller que ha seguit la màxima de Pere Quart: «Malfia’t de la història. Somnia i refés-la». El de Galan, publicat per l’Ed. Cal·lígraf, recull el viatge que féu l’autora per l’Equador amb aquell poeta mític i maleït. Aquesta ha estat la meva selecció. I vosaltres, ja la teniu feta?

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz