Laura Masramon: ‘Estic escrivint un llibre sobre la viticultura empordanesa al 2018’

0
927

És una de les sommeliers més reconegudes de la comarca, de fet està considerada la sommelier de l’Alt Empordà. D’arrels figuerenques però nascuda a Girona, Laura Masramon explica quin és el millor acompanyant del vi, la importància de les mostres de viticultura i les novetats que té per oferir als enoturistes, com ara la seva nova especialització en maridatge de formatges


 

La podríem considerar la sommelier per excel·lència de l’Alt Empordà. Com s’aconsegueix?
La veritat és que és una autodenominació, va ser arran d’escollir especialitzar-me en una denominació d’origen i en una regió, a partir d’aquí ve el títol.

I és de les poques dones sommelier. No n’hi ha gaires, és així?
Penso que més aviat és el gremi que és petit, tant de dones com d’homes. Som un gremi reduït que es va ampliant perquè anem in crescendo, però força petit. Els estudis relacionats amb el món del vi sempre s’han omplert, una altra cosa és que després dels estudis s’acabin consolidant i acabin essent professionals del vi. Però penso que de dones n’hi ha bastantes, potser no es visualitza tant, però n’hi ha. Últimament es parla molt de les dones sommeliers i les dones enòlogues, i està molt bé, però no perquè pensi que sigui un nucli més reduït que els dels homes. Des de la meva generació no tinc aquesta percepció.

Millor, doncs. Hem vist Laura Masramon fer conferències, tastets, networking… S’ha plantejat mai ser sommelier d’un restaurant?
La veritat és que no… Jo vaig estudiar Comunicació perquè m’apassiona i la sommelieria m’arriba a través de la comunicació. Vaig descobrir la cultura del vi treballant a Empordàlia i era un sector totalment desconegut per mi. I no faria el camí al revés. No deixa d’interessar-me perquè m’agrada molt el contacte amb la gent però no, no m’hi veig a un restaurat.

Aquest cap de setmana passat s’ha estrenat el festival Sons del Món, i vostè continua essent la sommelier del festival i també la responsable de realitzar els maridatges entre els artistes programats. Com troba aquesta unió de música i vi?
Bàsicament és deixar-se inspirar i buscar connexions. M’escolto diversos discos de l’artista i de diferents èpoques, per veure l’evolució del cantant. A partir d’aquí faig una anàlisi del que em transmet la seva música i penso quin vi podria encaixar-li i per quin motiu jo li destaco. Agafo la característica que més em cridi l’atenció i intento trobar-li un vi.

I per aquest estiu quins ha preparat?
Hi ha set artistes i set vins. Quatre blancs, un rosat i dos negres. Bàsicament el que he fet és escollir vins que m’han semblat un bon maridatge d’estiu, si el festival es fes a l’hivern i amb els mateixos artistes, triaria altres vins. Per això dic que primer hi ha un maridatge climàtic, i després un de patrimonial, és a dir, que tots els vins són de l’Empordà.

Aquest any hi ha Sergio Dalma, Catarres, Gloria Gaynor. Quina selecció ha fet?
El Sinols Blanc d’Empordàlia va amb Sergio Dalma, el Mosst de Masia Serra amb Antonio Orozco, el Gerisena Blanc de Celler Gerisena va amb Gloria Gaynor, la diva. El Mas Vi va amb els Catarres i Animal. El vi rosat, és a dir, Caminito 2017 de Terra Remota, va amb Joan Dausà, i els dos negres, el Flow Negre de Sota els Àngels amb Michael Nyman i el Babalà Negre 2016 de la Cooperativa d’Espolla amb SAU 30.

I després de fer els maridatges, si beu un d’aquests vins, li ve al cap la música que va escollir?
(Riu) És el tot. A veure, no diré que quan begui un glop de Flow Negre pensi amb el piano de Michael Nyman. Jo he pensat els vins pel ritme del concert, també, hi ha concerts on hi haurà gent que s’aixecarà, ballarà i sentirà el ritme, i n’hi haurà d’altres que seran més per pensar i reflexionar. Per aquest motiu he pensat vins que no entorpeixin aquest gaudi.

El març passat es va fer el Vívid Enoconference 2018, que buscava donar resposta a «com crear un producte enoturístic d’èxit». Com s’ha de crear per tenir èxit assegurat?
Bona pregunta. Penso que s’aconsegueix escoltant el que vol la gent. Moltes vegades ens pensem que per crear un bon producte necessitem una cosa gran, xula, amb bon preu… penses que donant molt, l’altre quedarà molt content i sovint no és així. Cal saber què vol la persona en el moment i després saber si es pot oferir o no. A vegades el que més agrada és el més senzill.

D’enoturisme a l’Alt Empordà se’n fa molt, ho he preguntat a més d’una persona relacionada amb el món vitivinícola. Potser se n’ha abusat una mica massa? O és que estem de moda?
Ara aquí l’Empordà estem fent el testing, la gent ha volgut bolcar-se a l’enoturisme amb tots els recursos i problamement és una corba que baixarà en quantitat d’oferta però que es consolidarà en nombre d’enoturitses. És a dir, menys productes però més consolidats.

Digui’m un, només un, aspecte negatiu dels vins de l’Empordà. Encara no he trobat ningú que parli malament dels vins de la nostra terra…
El màrqueting. Penso que no explotem moltes coses que podríem explotar. És veritat que s’està venent molt però perquè s’està produint molt poc, els cellers són petits. A la que s’augmenti la producció entenc que caldrà millorar el màrqueting. Ara hi ha un boom de vendes però penso que una cosa no treu l’altra. El màrqueting s’hauria de millorar independentment que venguis totes les ampolles d’una anyada o no.

I com pensa que s’hauria de millorar, aquest màrqueting que diu?
Destacant molt més les varietats, que és una cosa que a la gent li interessa saber, i destacant la manera que tens d’elaborar-les. Jo tinc diverses idees que el dia que es portin a terme, que ho portarà el temps, segurament es podrà viure millor del vi.

Centrant-nos en el vi, quins creu que són els errors més comuns que fem els que no en tenim ni idea de vi?
Probablement hi ha un error que em trobo sovint als tastos, que és voler fer servir el cap en lloc dels sentits. És a dir, voler aprendre a través de la raó, i la raó és una part però ens n’oblidem, i per mi això és el més interessant del vi, que has de fer servir la part més sensitiva i perceptiva. I hi ha molta gent que la té bloquejada aquesta part i volen entendre de vins i es frustren perquè amb la raó veuen que és un món ple de contradiccions. Jo sempre els dic que el vi es tracta que l’entenguis a la teva manera, si no fas servir els teus sentits el teu coneixement no tindrà fil conductor. Això és un procés lent i un dels errors és que la gent vol aprendre ràpid i de manera racional.

I quin seria el millor acompanyant del vi?
Saps quin és realment? El bon rotllo. Si estàs bé valores molt millor el vi. Per això jo dic que no es pot mai fer un tast si tens gana, si tens gana no estàs bé.

I com a experta, quan tasta un vi nou que és el primer que fa?
Si tinc referència d’altres anyades el comparo, i si realment és un vi que no he tastat mai, és una mica la sensació de quan un nen petit té una joguina nova i vol descobrir-la. És aquella sensació de ser tota orelles i escoltar el que em diu el vi.

Tornant a la comarca, Figueres organitza des de fa temps la Mostra del Vi, què en pensa d’aquest tipus de fires temàtiques? Creu que ajuda a la cultura vitivinícola del vi a l’Empordà?
Hi crec molt i penso que està molt bé, sempre s’ha de millorar, però penso que són fires molt necessàries. És la manera de fer dues coses al mateix temps, que semblen antagòniques, però que no ho són.

Què vol dir?
Per una banda, ajuda a popularitzar el vi, és a dir, permet que tothom pugui accedir al vi directament, a través del productor, sense passar per l’intermediari, que normalment és el restaurador. I per altra banda, professionalitzar la mostra. Què vull dir? Que el professional pot aprofitar la mostra per fer contactes o tastar novetats…

Passant una mica a les polítiques relacionades amb la viticultura, què en pensa? Creu que hi ha mancances?
Des del meu punt de vista, hi ha un tema que em molesta i és que els permisos de plantació es donen en comptagotes i té una raó de mercat, serveix per protegir els cellers i per protegir els preus. En aquest sentit ho veig bé perquè protegeix la gent que fa una bona feina i permet que no hi hagi un daltabaix en aquest sector. Però té la contrapartida, que per exemple l’Empordà era una zona on hi havia plantades unes 40.000 hectàrees de vinya abans de la fil·loxera i actualment estem a 1800 ha. I d’aquests 9 anys que fa que sé el nombre d’hectàrees plantades, no hi ha hagut mai un augment. Tot puja menys les hectàrees. Això dificulta el creixement als productors i a mi el que més em preocupa és el paisatge. Tenim un paisatge buit de terrasses i bancals que es podria omplir més ràpidament del que s’està omplint.

Tornant a Laura Masramon, la passió pel vi la coneix a Empordàlia. Què és el que l’atrapa d’aquest món?
Em va despertar els sentits i això em va atrapar molt. El vi té moltes metàfores i paral·lelismes que t’omplen la vida de més sentit. I de cop et sents identificada amb coses que li passen a una planta! I penses, què carai tinc a veure jo amb una planta?… Doncs moltes coses! (Riu) Per mi és com poesia, no deixa de ser literatura la nostra feina. I és potser el que m’ha atrapat, jo volia comunicar i he acabat comunicant vi, això m’ha donat una paleta comunicativa que mai m’hauria imaginat.

ÀNGEL REYNAL

Per anar acabant, quins són els projectes de Laura Masramon per aquest 2018? I de cara al futur?
Per una banda, és la introducció dels formatges als tastos, per tant fer maridatges amb formatges. Per altra banda el projecte de la barra de vins. Fa uns anys em vaig casar i vaig muntar una barra de vins jo mateixa i sense preveure-ho m’han sortit feines d’aquest tipus i ho he trobat molt interessant. La idea és oferir un tast de vins en un esdeveniment, amb un sommelier perquè t’aconselli, i com a consumidor puguis escollir molts vins diferents i tots ells de l’Empordà. Les barres de vins són una gran novetat. I en tinc una altra! Te la dic?

Si us plau! Dispari!
La novetat més xula és que estic escrivint un llibre. Encara no tenim el títol, és per una editorial gràfica i em fa molta il·lusió perquè m’han deixat dirigir el llibre cap on jo volia. Serà una fotografia de la viticultura empordanesa al 2018. Explicaré com hem arribat fins aquí, és a dir, parlaré sobre l’època moderna i on som ara. Amb això faig una crida, la meva intenció és no deixar-me a ningú, per tant m’agradaria parlar amb qualsevol persona que hagi cuidat la vinya empordanesa i que se senti viticultor o productor de vins a l’Empordà que pugui sortir radiografiat i que hi hagi una empremta seva al llibre. Intentaré dibuixar quines han de ser les tendències de futur que jo espero.

Ja hi ha data de publicació?
Esperem que pel Sant Jordi de l’any que ve.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz