Laura Masramon: ‘Estic escrivint un llibre sobre la viticultura empordanesa al 2018’

0
594

És una de les sommeliers mĂ©s reconegudes de la comarca, de fet estĂ  considerada la sommelier de l’Alt EmpordĂ . D’arrels figuerenques però nascuda a Girona, Laura Masramon explica quin Ă©s el millor acompanyant del vi, la importĂ ncia de les mostres de viticultura i les novetats que tĂ© per oferir als enoturistes, com ara la seva nova especialitzaciĂł en maridatge de formatges


 

La podríem considerar la sommelier per excel·lència de l’Alt Empordà. Com s’aconsegueix?
La veritat Ă©s que Ă©s una autodenominaciĂł, va ser arran d’escollir especialitzar-me en una denominaciĂł d’origen i en una regiĂł, a partir d’aquĂ­ ve el tĂ­tol.

I és de les poques dones sommelier. No n’hi ha gaires, és així?
Penso que mĂ©s aviat Ă©s el gremi que Ă©s petit, tant de dones com d’homes. Som un gremi reduĂŻt que es va ampliant perquè anem in crescendo, però força petit. Els estudis relacionats amb el mĂłn del vi sempre s’han omplert, una altra cosa Ă©s que desprĂ©s dels estudis s’acabin consolidant i acabin essent professionals del vi. Però penso que de dones n’hi ha bastantes, potser no es visualitza tant, però n’hi ha. Ăšltimament es parla molt de les dones sommeliers i les dones enòlogues, i estĂ  molt bĂ©, però no perquè pensi que sigui un nucli mĂ©s reduĂŻt que els dels homes. Des de la meva generaciĂł no tinc aquesta percepciĂł.

Millor, doncs. Hem vist Laura Masramon fer conferències, tastets, networking… S’ha plantejat mai ser sommelier d’un restaurant?
La veritat Ă©s que no… Jo vaig estudiar ComunicaciĂł perquè m’apassiona i la sommelieria m’arriba a travĂ©s de la comunicaciĂł. Vaig descobrir la cultura del vi treballant a EmpordĂ lia i era un sector totalment desconegut per mi. I no faria el camĂ­ al revĂ©s. No deixa d’interessar-me perquè m’agrada molt el contacte amb la gent però no, no m’hi veig a un restaurat.

Aquest cap de setmana passat s’ha estrenat el festival Sons del Món, i vostè continua essent la sommelier del festival i també la responsable de realitzar els maridatges entre els artistes programats. Com troba aquesta unió de música i vi?
BĂ sicament Ă©s deixar-se inspirar i buscar connexions. M’escolto diversos discos de l’artista i de diferents èpoques, per veure l’evoluciĂł del cantant. A partir d’aquĂ­ faig una anĂ lisi del que em transmet la seva mĂşsica i penso quin vi podria encaixar-li i per quin motiu jo li destaco. Agafo la caracterĂ­stica que mĂ©s em cridi l’atenciĂł i intento trobar-li un vi.

I per aquest estiu quins ha preparat?
Hi ha set artistes i set vins. Quatre blancs, un rosat i dos negres. Bàsicament el que he fet és escollir vins que m’han semblat un bon maridatge d’estiu, si el festival es fes a l’hivern i amb els mateixos artistes, triaria altres vins. Per això dic que primer hi ha un maridatge climàtic, i després un de patrimonial, és a dir, que tots els vins són de l’Empordà.

Aquest any hi ha Sergio Dalma, Catarres, Gloria Gaynor. Quina selecciĂł ha fet?
El Sinols Blanc d’EmpordĂ lia va amb Sergio Dalma, el Mosst de Masia Serra amb Antonio Orozco, el Gerisena Blanc de Celler Gerisena va amb Gloria Gaynor, la diva. El Mas Vi va amb els Catarres i Animal. El vi rosat, Ă©s a dir, Caminito 2017 de Terra Remota, va amb Joan DausĂ , i els dos negres, el Flow Negre de Sota els Ă€ngels amb Michael Nyman i el BabalĂ  Negre 2016 de la Cooperativa d’Espolla amb SAU 30.

I després de fer els maridatges, si beu un d’aquests vins, li ve al cap la música que va escollir?
(Riu) És el tot. A veure, no diré que quan begui un glop de Flow Negre pensi amb el piano de Michael Nyman. Jo he pensat els vins pel ritme del concert, també, hi ha concerts on hi haurà gent que s’aixecarà, ballarà i sentirà el ritme, i n’hi haurà d’altres que seran més per pensar i reflexionar. Per aquest motiu he pensat vins que no entorpeixin aquest gaudi.

El març passat es va fer el Vívid Enoconference 2018, que buscava donar resposta a «com crear un producte enoturístic d’èxit». Com s’ha de crear per tenir èxit assegurat?
Bona pregunta. Penso que s’aconsegueix escoltant el que vol la gent. Moltes vegades ens pensem que per crear un bon producte necessitem una cosa gran, xula, amb bon preu… penses que donant molt, l’altre quedarĂ  molt content i sovint no Ă©s aixĂ­. Cal saber què vol la persona en el moment i desprĂ©s saber si es pot oferir o no. A vegades el que mĂ©s agrada Ă©s el mĂ©s senzill.

D’enoturisme a l’Alt Empordà se’n fa molt, ho he preguntat a més d’una persona relacionada amb el món vitivinícola. Potser se n’ha abusat una mica massa? O és que estem de moda?
Ara aquĂ­ l’EmpordĂ  estem fent el testing, la gent ha volgut bolcar-se a l’enoturisme amb tots els recursos i problamement Ă©s una corba que baixarĂ  en quantitat d’oferta però que es consolidarĂ  en nombre d’enoturitses. És a dir, menys productes però mĂ©s consolidats.

Digui’m un, nomĂ©s un, aspecte negatiu dels vins de l’EmpordĂ . Encara no he trobat ningĂş que parli malament dels vins de la nostra terra…
El màrqueting. Penso que no explotem moltes coses que podríem explotar. És veritat que s’està venent molt però perquè s’està produint molt poc, els cellers són petits. A la que s’augmenti la producció entenc que caldrà millorar el màrqueting. Ara hi ha un boom de vendes però penso que una cosa no treu l’altra. El màrqueting s’hauria de millorar independentment que venguis totes les ampolles d’una anyada o no.

I com pensa que s’hauria de millorar, aquest màrqueting que diu?
Destacant molt més les varietats, que és una cosa que a la gent li interessa saber, i destacant la manera que tens d’elaborar-les. Jo tinc diverses idees que el dia que es portin a terme, que ho portarà el temps, segurament es podrà viure millor del vi.

Centrant-nos en el vi, quins creu que són els errors més comuns que fem els que no en tenim ni idea de vi?
Probablement hi ha un error que em trobo sovint als tastos, que Ă©s voler fer servir el cap en lloc dels sentits. És a dir, voler aprendre a travĂ©s de la raĂł, i la raĂł Ă©s una part però ens n’oblidem, i per mi això Ă©s el mĂ©s interessant del vi, que has de fer servir la part mĂ©s sensitiva i perceptiva. I hi ha molta gent que la tĂ© bloquejada aquesta part i volen entendre de vins i es frustren perquè amb la raĂł veuen que Ă©s un mĂłn ple de contradiccions. Jo sempre els dic que el vi es tracta que l’entenguis a la teva manera, si no fas servir els teus sentits el teu coneixement no tindrĂ  fil conductor. Això Ă©s un procĂ©s lent i un dels errors Ă©s que la gent vol aprendre rĂ pid i de manera racional.

I quin seria el millor acompanyant del vi?
Saps quin és realment? El bon rotllo. Si estàs bé valores molt millor el vi. Per això jo dic que no es pot mai fer un tast si tens gana, si tens gana no estàs bé.

I com a experta, quan tasta un vi nou que Ă©s el primer que fa?
Si tinc referència d’altres anyades el comparo, i si realment és un vi que no he tastat mai, és una mica la sensació de quan un nen petit té una joguina nova i vol descobrir-la. És aquella sensació de ser tota orelles i escoltar el que em diu el vi.

Tornant a la comarca, Figueres organitza des de fa temps la Mostra del Vi, què en pensa d’aquest tipus de fires temàtiques? Creu que ajuda a la cultura vitivinícola del vi a l’Empordà?
Hi crec molt i penso que està molt bé, sempre s’ha de millorar, però penso que són fires molt necessàries. És la manera de fer dues coses al mateix temps, que semblen antagòniques, però que no ho són.

Què vol dir?
Per una banda, ajuda a popularitzar el vi, Ă©s a dir, permet que tothom pugui accedir al vi directament, a travĂ©s del productor, sense passar per l’intermediari, que normalment Ă©s el restaurador. I per altra banda, professionalitzar la mostra. Què vull dir? Que el professional pot aprofitar la mostra per fer contactes o tastar novetats…

Passant una mica a les polítiques relacionades amb la viticultura, què en pensa? Creu que hi ha mancances?
Des del meu punt de vista, hi ha un tema que em molesta i és que els permisos de plantació es donen en comptagotes i té una raó de mercat, serveix per protegir els cellers i per protegir els preus. En aquest sentit ho veig bé perquè protegeix la gent que fa una bona feina i permet que no hi hagi un daltabaix en aquest sector. Però té la contrapartida, que per exemple l’Empordà era una zona on hi havia plantades unes 40.000 hectàrees de vinya abans de la fil·loxera i actualment estem a 1800 ha. I d’aquests 9 anys que fa que sé el nombre d’hectàrees plantades, no hi ha hagut mai un augment. Tot puja menys les hectàrees. Això dificulta el creixement als productors i a mi el que més em preocupa és el paisatge. Tenim un paisatge buit de terrasses i bancals que es podria omplir més ràpidament del que s’està omplint.

Tornant a Laura Masramon, la passió pel vi la coneix a Empordàlia. Què és el que l’atrapa d’aquest món?
Em va despertar els sentits i això em va atrapar molt. El vi tĂ© moltes metĂ fores i paral·lelismes que t’omplen la vida de mĂ©s sentit. I de cop et sents identificada amb coses que li passen a una planta! I penses, què carai tinc a veure jo amb una planta?… Doncs moltes coses! (Riu) Per mi Ă©s com poesia, no deixa de ser literatura la nostra feina. I Ă©s potser el que m’ha atrapat, jo volia comunicar i he acabat comunicant vi, això m’ha donat una paleta comunicativa que mai m’hauria imaginat.

Ă€NGEL REYNAL

Per anar acabant, quins sĂłn els projectes de Laura Masramon per aquest 2018? I de cara al futur?
Per una banda, és la introducció dels formatges als tastos, per tant fer maridatges amb formatges. Per altra banda el projecte de la barra de vins. Fa uns anys em vaig casar i vaig muntar una barra de vins jo mateixa i sense preveure-ho m’han sortit feines d’aquest tipus i ho he trobat molt interessant. La idea és oferir un tast de vins en un esdeveniment, amb un sommelier perquè t’aconselli, i com a consumidor puguis escollir molts vins diferents i tots ells de l’Empordà. Les barres de vins són una gran novetat. I en tinc una altra! Te la dic?

Si us plau! Dispari!
La novetat mĂ©s xula Ă©s que estic escrivint un llibre. Encara no tenim el tĂ­tol, Ă©s per una editorial grĂ fica i em fa molta il·lusiĂł perquè m’han deixat dirigir el llibre cap on jo volia. SerĂ  una fotografia de la viticultura empordanesa al 2018. ExplicarĂ© com hem arribat fins aquĂ­, Ă©s a dir, parlarĂ© sobre l’època moderna i on som ara. Amb això faig una crida, la meva intenciĂł Ă©s no deixar-me a ningĂş, per tant m’agradaria parlar amb qualsevol persona que hagi cuidat la vinya empordanesa i que se senti viticultor o productor de vins a l’EmpordĂ  que pugui sortir radiografiat i que hi hagi una empremta seva al llibre. IntentarĂ© dibuixar quines han de ser les tendències de futur que jo espero.

Ja hi ha data de publicaciĂł?
Esperem que pel Sant Jordi de l’any que ve.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz