L’Art de la Memòria, una galeria de paper antic al centre de Figueres

L’editora Maite Muns, al costat de Salvador Borràs, acaba d’obrir a la ciutat la galeria de mapes, cartes nàutiques i llibres de referència en el món de la cartografia, amb la voluntat d’especialitzar-se en la zona de l’Empordà i el sud-est de França

Aquest mes de març, el dia 9, es va inaugurar la galeria L’Art de la Memòria a Figueres. Hi ha qui ho confon amb un museu, però es tracta d’una galeria antiquària de paper, ubicada al cèntric carrer Lasauca i on, fins fa poc, hi havia la joieria Pere Quera. Des de l’aparador, ja s’intueix què s’hi pot trobar a l’interior: mapes, cartes nàutiques, llibres de constel·lacions i geografia o de referència en el món de la cartografia. La poeta Maite Muns Cabot n’és la propietària. Muns, que també és editora i directora d’un segell que porta el mateix nom, va començar el seu fons de cartografia fa catorze anys i, abans que a Figueres, ha tingut galeries a Barcelona i Reus. L’acompanya en aquest projecte Salvador Borràs, soci de la galeria i l’editorial.

L’EMPORDÀ I EL SUD-EST DE FRANÇA. «Al principi, em vaig centrar en Orient, tenia molts mapes de la Xina. Ja és una etapa passada i ara, segurament, procuraré estudiar la zona on m’ubico. Com que no he nascut en aquesta zona, tinc interès sobre tot el que dona cartogràficament», explica Muns, que, si bé es vol dedicar a l’Empordà i el sud-est de França, també continuarà aplegant mapes d’arreu del món. La seva col·lecció disposa, sobretot, de documents del segle XVII, tot i que també del XVI i fins al XIX, provinents majoritàriament de les escoles flamenques i franceses. «Després de la creació de la impremta, els flamencs ja van començar a fer mapes, tot i que no es feien mapes, sinó atles i llibres de viatges. Per això ara veiem mapes marcats amb una línia, la de l’atles, perquè estaven plegats. Això fins que va arribar la dèria per posseir mapes, es van desfer els atles i es van començar a alliberar les pàgines, a vendre’s», contextualitza la galerista.

MAPES DEL SEGLE XVI AL XIX. Amb tot, reconeix que aquí sovint no estem familiaritzats amb aquest tipus de producte, a diferència de països de l’Europa Central o Anglaterra: «Aquest és un dels motius pels quals són tan cars els mapes de les illes Balears, perquè hi ha molt de comprador anglès que fa anys que compra, que busca aquest producte i això t’apuja el preu. És un món d’especulació». No obstant això, considera que els mapes antics -traçats a partir de càlculs matemàtics, astronòmics o de cosmologia- encara són prou econòmics: «Estàs treballant amb un paper que ha aconseguit passar quatre-cents, cinc-cents anys d’història, és realment impressionant».

UN ESPAI PER �FER COLLA’. Nascuda a Barcelona i arrelada a l’Empordà de fa anys, l’editora explica per què ha decidit obrir, de nou, la galeria a Figueres: «Té certs elements, està prop de la frontera; hi ha molt d’erudit amagat, molta gent que acumula grans biblioteques i que sap moltes coses; és un lloc turístic, on hi ha estrangers i que sovint estan més habituats a aquest tipus de producte». Diu que la galeria és «un lloc per vendre, sí, però també per venir, asseure’s i mirar». La voluntat, segons Muns, «és fer colla» i organitzar, a partir d’ara, presentacions de llibres i xerrades relacionades amb aquestes temàtiques.

L’EDITORIAL, MATEIX PROJECTE. Maite Muns és biòloga de formació i reconeix que, de petita, ja era lletraferida empedreïda. L’any 2013, va crear L’Art de la Memòria Edicions entre la Bisbal d’Empordà i Forallac, on vivia abans de traslladar-se a l’Alt Empordà. La seu de l’editorial independent, dedicada a títols de pensament, ara es troba a Avinyonet de Puigventós. Tant l’editorial com la galeria formen part del mateix projecte de Muns. Els primers llibres que va publicar van ser les traduccions en català de llibres com Vindicació dels drets de la dona, de Mary Wollstonecraft, o el clàssic japonès Crònica de la cabana, escrit per Chômei Kamo. Per aquest Sant Jordi, L’Art de la Memòria treu a la llum Viatges i poemes. K. P. Kavafis, a cura de l’hel·lenista Eusebi Ayensa; la traducció El amigo de Praga, del professor Joan Manuel Soldevilla, i Gala i Dalí, a l’altre costat del mirall, de Dominique de Gasquet.