L’arribada a la Lluna, una nit en blanc

0
696

Els empordanesos van viure l’esdeveniment, produït el 21 de juliol del 1969, entre l’eufòria i l’escepticisme


La matinada del 20 al 21 de juliol de 1969 -diumenge vinent, per tant, farà 50 anys- es va produir l’arribada de l’home a la Lluna mitjançant la missió Apollo 11 enviada per la NASA, l’organisme governamental dels Estats Units dedicat a la investigació a l’espai. Els astronautes nord-americans Neil Armstrong i Edwin Aldrin van ser els primers a trepitjar el satèl·lit de la Terra. Aquell esdeveniment històric va ser seguit amb gran expectació a tot el món, ja que marcava una fita científica d’extraordinària importància fins al punt que en l’aeronàutica hi ha un abans i un després d’aquella data.

A Figueres i a tot l’Alt Empordà l’esdeveniment es va seguir amb el natural interès i eufòria col·lectiva. Hi ha qui encara recorda haver passat la nit en blanc, ja que Televisió Espanyola -l’únic canal que existia en aquells moments a tot l’Estat- va retransmetre en directe aquell esdeveniment, que va comptar amb el relat d’un popular personatge de la petita pantalla, el periodista Jesús Hermida, corresponsal als Estats Units.

Va ser exactament a les 3.40 h del 21 de juliol del 1969 -era un diumenge- quan Armstrong era la primera persona que posava el peu a la Lluna. La seva frase ha passat a la història: «Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat». Tots aquells que van poder viure en directe l’esdeveniment eren conscients que es tractava d’un fet històric, motiu pel qual van ser nombroses les persones de totes les edats que van dormir ben poc aquella nit per tal de poder ser testimonis d’un somni fet realitat.

El signant encara recorda com l’arribada de l’home a la Lluna va ser un esdeveniment impactant dins de la societat figuerenca. Aquell dia, com reflecteix la premsa de l’època, no es parlava d’altra cosa, tot i que també hi havia molts escèptics. Entre la gent gran eren molt habituals els comentaris que allò era un frau i que tot plegat es tractava d’un enregistrament realitzat en un plató cinematogràfic. Tanta literatura i tanta cinematografia que havia protagonitzat la presència humana al satèl·lit des de feia segles i quan s’aconseguia arribar-hi més d’un dubtava de la seva veracitat.

A la premsa de l’època es recull aquesta expectació. El diari Los Sitios -l’únic que s’editava en aquells moments a la demarcació de Girona- destacava que milers de famílies gironines s’havien aplegat al voltant del televisor de casa o dels veïns -en aquella època no tothom disposava d’aquest aparell- per poder seguir la retransmissió, conscients que estaven vivint un fet que recordarien al llarg de tota la seva vida.

A la comarca només s’editava el setmanari Ampurdán i a la seva edició del dijous 25 de juliol publicava un petit text deixant constància «del gran esdeveniment, una de les aventures més impressionants de l’home» tot afegint que «s’obria una nova era, acompanyada d’esperances meravelloses per a la humanitat. Que aquest esdeveniment serveixi per eixamplar encara més el domini audaç de l’home en el seu desig incontenible de conèixer tot allò que l’envolta».

JOAQUIM DISPÈS. Un empordanès va tenir un cert protagonisme durant aquest esdeveniment i els anys posteriors, en els quals es van seguir analitzant des de la NASA totes les restes recollides a la Lluna i la informació acumulada durant el viatge. Ens referim a Joaquim Dispès (Viladamat, 1915 – Manresa, 1996), doctor enginyer industrial que va treballar durant molts anys per l’empresa Pirelli i va impartir classes a la Universitat de Barcelona.

Era una persona molt aficionada a l’aeronàutica i a l’astronomia i ja en vida va rebre nombrosos reconeixements científics en aquest àmbit a causa dels nombrosos estudis que va publicar. Òbviament va ser un seguidor de tots aquells esdeveniments i alguns dels seus treballs havien format part del gruix de documentació que va fer possible l’arribada de l’home al satèl·lit.

En concret, el 1968 -és a dir, un any abans de l’esdeveniment-, havia presentat a l’International Astronautical Congres celebrat a la ciutat anglesa d’Oxford la comunicació «Voyage vers la Lune: Calcul d’une trajectoire lunaire». Aquell mateix 1969 va participar en el mateix congrés, celebrat a Buenos Aires, en el qual científics de tot el món van analitzar les primeres conseqüències del vol de l’Apollo 11. A la revista Canigó del mes d’octubre d’aquell any s’explica la seva presència tot recordant que aquest enginyer empordanès «viu des de fa anys dedicat totalment a la investigació i a la ciència de l’espai, amb treballs que han estat editats en castellà i en anglès per la NASA».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li