DesprĂ©s de NĂşria Pradas, Blanca Busquets serĂ al Punt de Lectura d’Agullana aquest divendres
Amb més de seixanta llibres publicats, amb tres novel·les per a adults que han estat molt ben rebudes pels editors estrangers i que estan traduïdes a molts idiomes, Núria Pradas va demostrar divendres en la tercera sessió del cicle Punt de Lectura que té un molt bon directe. Planera, rigorosa, afable i amb un punt d’ironia molt desmitificador, l’autora de L’aroma del temps va posar-se el nombrós públic a la butxaca amb un discurs proper i molt ben estructurat i va compartir algunes curiositats relatives al món de la perfumeria i dels canvis d’hà bits en el món de la moda i dels costums socials a Europa durant el primer terç de segle XX.
Docent de professiĂł, Pradas va explicar que es va iniciar com a escriptora desprĂ©s de prendre consciència de la dificultat per trobar textos teatrals adequats per a joves i adolescents, cosa que la va dur a escriure teatre. Anys desprĂ©s, havent publicat alguns tĂtols considerats autèntics crossovers i desprĂ©s d’obtenir el Premi Carlemany, va abandonar la docència i des d’aleshores dedica en exclusiva a la feina d’escriptora. La seva novel·la Somnis a mida ha tingut un molt bon recorregut i ara L’aroma del temps estĂ obtenint una molt bona acollida.
«Jo faig novel·la costumista, que és molt diferent de la novel·la històrica», va afirmar Núria Pradas, i va explicar que en llegir una informació relativa a la Catalina de Mèdicis, al s. XVI, la qual quan va anar a França per casar-se, duia en el seu ample seguici un perfumista, es va decidir a treballar el tema de l’elaboració de perfums i va acabar situant l’acció al segle XX, un segle que sempre l’ha atret molt i sobre el qual «dona gust treballar perquè tens imatges fixes, imatges en moviment, molts documents escrits», va afegir.
El resultat Ă©s una obra original, plena de referències històriques perfectament integrades en un argument que inclou molts dels components d’un bon relat: acciĂł, cops de sort i de desgrĂ cia propiciats pel destĂ, amor i desamor, passiĂł, utopia, il·lusions i decepcions, personatges versemblants, ambients molt ben descrits i el mĂłn de l’elaboraciĂł de perfums com a univers de fons. Tant en la presentaciĂł inicial com en el torn de preguntes del pĂşblic, es va focalitzar l’atenciĂł en el fet que, en aquesta darrera novel·la, l’autora ajuda a veure els perfums com una forma mĂ©s d’art. Igual que fan els pintors d’inicis de segle, els perfumistes de la novel·la «pertanyen a la generaciĂł dels creadors que van entendre que la seva funciĂł no era ja imitar la natura, sinĂł transformar-la».
Leave a Reply