L’aroma d’un segle fascinant

0
661

Després de Núria Pradas, Blanca Busquets serà al Punt de Lectura d’Agullana aquest divendres


 

Amb més de seixanta llibres publicats, amb tres novel·les per a adults que han estat molt ben rebudes pels editors estrangers i que estan traduïdes a molts idiomes, Núria Pradas va demostrar divendres en la tercera sessió del cicle Punt de Lectura que té un molt bon directe. Planera, rigorosa, afable i amb un punt d’ironia molt desmitificador, l’autora de L’aroma del temps va posar-se el nombrós públic a la butxaca amb un discurs proper i molt ben estructurat i va compartir algunes curiositats relatives al món de la perfumeria i dels canvis d’hàbits en el món de la moda i dels costums socials a Europa durant el primer terç de segle XX.

Docent de professió, Pradas va explicar que es va iniciar com a escriptora després de prendre consciència de la dificultat per trobar textos teatrals adequats per a joves i adolescents, cosa que la va dur a escriure teatre. Anys després, havent publicat alguns títols considerats autèntics crossovers i després d’obtenir el Premi Carlemany, va abandonar la docència i des d’aleshores dedica en exclusiva a la feina d’escriptora. La seva novel·la Somnis a mida ha tingut un molt bon recorregut i ara L’aroma del temps està obtenint una molt bona acollida.

«Jo faig novel·la costumista, que és molt diferent de la novel·la històrica», va afirmar Núria Pradas, i va explicar que en llegir una informació relativa a la Catalina de Mèdicis, al s. XVI, la qual quan va anar a França per casar-se, duia en el seu ample seguici un perfumista, es va decidir a treballar el tema de l’elaboració de perfums i va acabar situant l’acció al segle XX, un segle que sempre l’ha atret molt i sobre el qual «dona gust treballar perquè tens imatges fixes, imatges en moviment, molts documents escrits», va afegir.

El resultat és una obra original, plena de referències històriques perfectament integrades en un argument que inclou molts dels components d’un bon relat: acció, cops de sort i de desgràcia propiciats pel destí, amor i desamor, passió, utopia, il·lusions i decepcions, personatges versemblants, ambients molt ben descrits i el món de l’elaboració de perfums com a univers de fons. Tant en la presentació inicial com en el torn de preguntes del públic, es va focalitzar l’atenció en el fet que, en aquesta darrera novel·la, l’autora ajuda a veure els perfums com una forma més d’art. Igual que fan els pintors d’inicis de segle, els perfumistes de la novel·la «pertanyen a la generació dels creadors que van entendre que la seva funció no era ja imitar la natura, sinó transformar-la».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li