DesprĂ©s de NĂșria Pradas, Blanca Busquets serĂ al Punt de Lectura d’Agullana aquest divendres
Amb mĂ©s de seixanta llibres publicats, amb tres novel·les per a adults que han estat molt ben rebudes pels editors estrangers i que estan traduĂŻdes a molts idiomes, NĂșria Pradas va demostrar divendres en la tercera sessiĂł del cicle Punt de Lectura que tĂ© un molt bon directe. Planera, rigorosa, afable i amb un punt dâironia molt desmitificador, lâautora de Lâaroma del temps va posar-se el nombrĂłs pĂșblic a la butxaca amb un discurs proper i molt ben estructurat i va compartir algunes curiositats relatives al mĂłn de la perfumeria i dels canvis dâhĂ bits en el mĂłn de la moda i dels costums socials a Europa durant el primer terç de segle XX.
Docent de professiĂł, Pradas va explicar que es va iniciar com a escriptora desprĂ©s de prendre consciĂšncia de la dificultat per trobar textos teatrals adequats per a joves i adolescents, cosa que la va dur a escriure teatre. Anys desprĂ©s, havent publicat alguns tĂtols considerats autĂšntics crossovers i desprĂ©s dâobtenir el Premi Carlemany, va abandonar la docĂšncia i des dâaleshores dedica en exclusiva a la feina dâescriptora. La seva novel·la Somnis a mida ha tingut un molt bon recorregut i ara Lâaroma del temps estĂ obtenint una molt bona acollida.
«Jo faig novel·la costumista, que Ă©s molt diferent de la novel·la histĂČrica», va afirmar NĂșria Pradas, i va explicar que en llegir una informaciĂł relativa a la Catalina de MĂšdicis, al s. XVI, la qual quan va anar a França per casar-se, duia en el seu ample seguici un perfumista, es va decidir a treballar el tema de lâelaboraciĂł de perfums i va acabar situant lâacciĂł al segle XX, un segle que sempre lâha atret molt i sobre el qual «dona gust treballar perquĂš tens imatges fixes, imatges en moviment, molts documents escrits», va afegir.
El resultat Ă©s una obra original, plena de referĂšncies histĂČriques perfectament integrades en un argument que inclou molts dels components dâun bon relat: acciĂł, cops de sort i de desgrĂ cia propiciats pel destĂ, amor i desamor, passiĂł, utopia, il·lusions i decepcions, personatges versemblants, ambients molt ben descrits i el mĂłn de lâelaboraciĂł de perfums com a univers de fons. Tant en la presentaciĂł inicial com en el torn de preguntes del pĂșblic, es va focalitzar lâatenciĂł en el fet que, en aquesta darrera novel·la, lâautora ajuda a veure els perfums com una forma mĂ©s dâart. Igual que fan els pintors dâinicis de segle, els perfumistes de la novel·la «pertanyen a la generaciĂł dels creadors que van entendre que la seva funciĂł no era ja imitar la natura, sinĂł transformar-la».
Leave a Reply