L’aneguet lleig

0
542

La diada de Sant Jordi, any rere any, sol seguir un guió on tan sols són notícia les roses, els llibres i l’ambient amable que se sol escampar per places i carrers Però enguany, a Figueres no ha estat pas així. Arran d’un fotomuntatge que l’entitat Iaeden va col·locar en la seva parada a la Rambla i especialment perquè fou retirat per la Guàrdia Urbana, s’han produït un seguit de reaccions contraposades i amb el comú denominador de la llibertat d’expressió. El fotomuntatge presentava el cap de Santi Vila afegit al cos d’una persona nua que tapava “les joies de la família” amb un aneguet i que tenia els peus a dins d’una galleda. Això, per tant, són tres els elements que podrien ser susceptibles de resultar un abús de la llibertat d’expressió. No vaig poder observar-hi cap element especialment rellevant. Estava tan guapo com sempre, i tan inexpressiu com molt sovint. No treia la llengua, ni entrecreuava els ulls, ni res que pogués motivar cap reacció. Després el cos fins a l’aneguet. Francament, el tors que li van adjudicar no és pas per queixar-se. Resseguint-lo d’amunt cap avall ens topem amb l’aneguet. Tampoc aquí vaig poder observar-hi res que no fos tan neutre o inexpressiu com la cara. No tenia la boca oberta amb sorpresa, ni enlairava els ulls com si estigués extasiat. Tampoc en aquest element no hi vaig poder trobar res ofensiu, tret que, tal vegada, ens privava d’una visió més atractiva. Per tant, només ens queda concloure que l’autèntic escàndol rau en els peus a la galleda. I la galleda tampoc tenia res d’especial. Però, “tenir els peus ficats a la galleda” sí que té un “extra” expressiu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li