L’Alta Garrotxa, abans del gas butà

0
1016

L’agent rural Josep Vilar presenta «HistĂČries de l’Alta Garrotxa», un retrat cru d’un mĂłn ja esvaĂŻt


 

«Sense memĂČria els indrets sĂłn poca cosa, perĂČ sense memĂČria els humans no som res. Desapareixem», diu l’escriptor i fotĂČgraf Ernest Costa i Savoia al prĂČleg del llibre HistĂČries de l’Alta Garrotxa, de Josep Vilar i VergĂ©s (Argelaguer, 1961), publicat per la col·lecciĂł El Caliu de la MemĂČria, d’Editorial Gavarres. L’autor -excursionista i cap dels Agents Rurals de la Garrotxa- des de fa trenta anys, des de l’any 1989, que anota paisatges, topĂČnims, histĂČries que li explica la gent sobre aquest territori allargassat, ferĂ©stec i abrupte, verd d’alzines, que engloba pobles tant de la Garrotxa, el RipollĂšs com de l’Alt EmpordĂ .

A HistĂČries de l’Alta Garrotxa, Vilar reconta 57 histĂČries en nou capĂ­tols que parlen de contraban; d’assassinats, de bosquetans i carboners; de pastors i ramaders; de desgrĂ cies i accidents; de la vida a muntanya; dels primers excursionistes; d’episodis de la Guerra Civil i del pes dels capellans en una societat eminentment tradicional. Totes aquestes anĂšcdotes explicades de boca -orella _i corroborades amb la recerca de l’autor a arxius i hemeroteques_ daten de mitjans del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX, quan aquella zona era encara habitada, amb 500 masies i 40 ermites. «Dins aquesta humanitat, hi havia sempre incrustada petits quists d’odi, enveja, fĂČbies i passions», escriu l’agent forestal, a les primeres pĂ gines.

LLIURONA. Es recullen una bona colla de vivĂšncies, algunes ben crues, de la comarca: del contraban d’en Jep de l’Hostal de la Muga; de l’esllavissada a la balma del Corb al terme del Bassegoda; d’un guĂ rdia civil que mor, a mans d’un altre guĂ rdia, per amor a una noia, l’any 1946, durant la festa de Sant Andreu de Lliurona; d’un guĂ rdia civil que, el 1949, mata una jove d’AlbanyĂ , de nomĂ©s 18 anys, perquĂš es negava a festejar amb ell. TambĂ© hi ha relats mĂ©s amables, amorosits, sobre excursionistes. Dels primers que van descobrir el paisatge, l’any 1914: «Eren senyors de Barcelona que, a principis de segle XX, anaven a l’Alta Garrotxa a veure un mĂłn que s’acabava. Com qui ara va a l’Àfrica a fotografiar les tribus», comenta Vilar, entrevistat per HORA NOVA. I, efectivament, aquell mĂłn, que treballava i vivia del carbĂł vegetal es va fondre aviat. Amb l’apariciĂł del gas butĂ , la gent va anar abandonant l’Alta Garrotxa. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li