L’Alt Empordà, pionera en l’adaptació al canvi climàtic

0
510

En les últimes sis dècades, el cabal de la Muga s’ha reduït un 50%. És només un dels efectes de l’escalfament global del planeta. Però els experts pronostiquen que, amb el progressiu augment de les temperatures i les eventuals sequeres, en els propers anys el territori estarà encara més exposat als efectes del canvi climàtic. Davant d’aquesta situació, que ja sembla indefugible, quines adaptacions es poden fer perquè el territori sigui menys vulnerable? Aquesta qüestió és, a grans trets, l’objecte d’estudi del Life MEDACC, que durant cinc anys centrarà bona part de les seves investigacions a l’Alt Empordà.
Es tracta d’una prova pilot cofinançada per la Unió Europea (té un pressupost total de 2.548.841 euros) que consisteix a aplicar una sèrie d’accions a les conques de la Muga, el Ter i el Segre per fer el territori més robust i resistent. És el primer projecte d’aquest avast que va més enllà de l’anàlisi teòrica. I les investigacions se centren en tres àmbits: l’hidrologia, la gestió forestal i l’agricultura. Està coordinat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i compta amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Tal com explica Eduard Pla, investigador del Creaf, primer s’ha fet una anàlisi històrica de les conques per examinar els canvis que han experimentat. I a partir d’aquí el projecte se centrarà en dos àmbits: una projecció del que pot passar en el futur i proves concretes per saber quines accions poden minimitzar més els efectes del canvi climàtic.
Actualment el projecte està en el seu segon any (va començar el juliol del 2013 i s’allargarà fins al 2018), però tal com avança el responsable d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, ja hi comença a haver uns resultats preliminars de la fase d’estudi, anàlisi i avaluació. Es van donar a conèixer durant una visita guiada que es va fer divendres a diversos punts de la serra de l’Albera, en el marc de la jornada Adaptant l’Alt Empordà al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos.

gestió deLS BOSCOS. És un dels tres pilars del Life MEDACC. A l’Alt Empordà, les proves pilot se centren sobretot als alzinars de l’entorn de Requesens, una massa forestal especialment vulnerable perquè està exposada a condicions meteorològiques extremes i perquè feia més de 80 anys que no s’hi intervenia.
Tal com explica Eduard Pla, s’hi estan comparant dues estratègies de gestió: una de més regular, fent el que es coneix com a aclarida baixa (es talla el més menut però no es modifiquen les capçades per frenar les rebrotades); o una de més irregular, fent una tallada selecció (s’obren les capçades per afavorir l’entrada de llum i les rebrotades). A més, es monitoregen diversos paràmetres (la humitat del sòl, el diàmetre dels arbres…) per avaluar les possibles conseqüències del canvi climàtic.
Segons Pla, la idea és “poder fer recomanacions concretes a propietaris i gestions per optimitzar l’aigua en episodis de sequera i reduir el risc d’incencis”. En aquest sentit, Gabriel Borràs destaca que el projecte vol ser “molt demostratiu”. “En funció de com sigui la mata boscosa, demostrar empíricament, amb números, que una creix millor que l’altra i que, per tant, aguanta millor que l’altra”, explica.
Aquestes proves van començar a principi d’any, de manera que encara no hi ha resultats concloents. Sí que s’ha detectat, però, que els models regulars són, en general, més eficients en l’ús de l’aigua i en la prevenció d’incendis, mentre que els irregulars sembla que preserven millor el sòl, la seva qualitat i els seus nutrients.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li