L’Alt Empordà és la comarca amb més abandonament escolar de tot Catalunya

0
1406

El 28,6% dels joves de la comarca no continuen els estudis després de l’etapa obligatòria, que acaba amb l’ESO


 

L’Alt Empordà és la comarca amb el percentatge de desescolarització més elevat de Catalunya. El 2015 (últimes dades publicades) s’havia enfilat 14 punts percentuals respecte del 2012 i arribava al 28,6%. És a dir, que només el 71,4% dels joves de 17 anys o més estudiaven. Una situació que experts atribueixen, a grans trets, al fet que sent una zona amb llocs de treball de baixa qualificació (sobretot del sector de serveis), les expectatives dels joves respecte del seu futur laboral i econòmic també són més baixes.

Només a Figueres, en el trienni 2012-2015 el nombre d’alumnes escolaritzats va baixar un 13,7% (va passar del 75,8% al 62,1%). Actualment, hi ha prop de 200 menors que no estudien, i l’índex d’abandonament escolar prematur (persones d’entre 18 i 24 anys que no tenen cap estudi superior a l’ESO) arriba al 37,9%. Aquesta xifra gairebé quadruplica la taxa màxima fixada pel Consell d’Europa (que considera que superar el 10% ja és un obstacle per construir una societat madura i pròspera), i converteix la capital alt-empordanesa en la tercera ciutat catalana en desescolarització (només per darrere de Salt i de Sant Adrià del Besós).

LA SITUACIÓ, A DEBAT. Tenint en compte la transcendència social d’aquesta problemàtica _que té greus afectacions tant socials com econòmiques_ al desembre la Delegació Fundació Catalunya Europa a l’Empordà va organitzar la taula rodona «Joves i Futur: causes i efectes de l’abandonament escolar prematur». L’objectiu era precisament buscar respostes, perquè consideren que la situació és «un indicador altament alarmant d’una de les causes del mercat de treball poc qualificat que té Figueres», i «és un dels problemes més greus a combatre» tant a la ciutat com a la comarca.

Moderat per Montse Palma (professora del Departament de Psicologia de la UdG i directora de la UNED a Girona), el debat va comptar amb la participació de tres experts d’àmbits diferents però molt relacionats: el director de l’Institut Alexandre Deulofeu, Pere Gifre; el sotsdirector general del Servei d’Ocupació de Catalunya, Jesús Quiroga, i la directora del projecte socioeducatiu Ksameu (Fundació Sant Vicenç de Paül), Maria Solés.

A l’inici del debat, Gifre es va preguntar si la situació reflecteix un fracàs del sistema educatiu o si va més enllà. Quiroga es va plantejar si la taxa està condicionada per l’atur o per les perspectives laborals dels joves, i si un mercat de treball amb llocs poc qualificats afavoreix l’abandonament o és l’abandonament que fa que es creïn llocs poc qualificats. I Solés va explorar quines intervencions es poden fer des de l’àmbit socioeducatiu. I arran de les diverses aportacions, les conclusions van ser força clares.

CAUSES I SOLUCIONS. D’entrada, els experts consideren que, tenint en compte que és un problema global, també s’ha d’afrontar de manera global. I el primer pas és construir ponts per fomentar la col·laboració de diferents àmbits i departaments (Ensenyament, Salut, Ocupació, Serveis Socials…).

En termes estricament escolars, proposen adaptar l’oferta formativa a la realitat i als interessos dels alumnes (més diversitat d’estudis, més places d’Unitat d’Escolarització Compartida…), augmentar els recursos per a la formació, millorar el model d’accés a la docència (més exigència en la preparació dels mestres i professors i una inserció diferent, amb períodes de pràctiques més llargs com en la medicina), donar més prestigi social al professorat, millorar la participació dels pares en l’educació dels fills i, sobretot, atendre cada cas individualment.

Això permetria minvar obstacles com els elements distorsionadors que tenen els joves (mòbils, xarxes socials…) o les poques expectatives de millora a través de l’educació. I a llarg termini, també hauria de permetre configurar una estructura educativa en forma de piràmide com la de tota societat industrial, i no un «as de piques» com l’actual (en què hi ha una base ampla d’ESO, el nombre d’estudiants es redueix molt a cicles i a batxillerat, i a la universitat torna a augmentar).

En l’àmbit ocupacional, també caldria millorar la formació encarada al mercat de treball i construir ponts entre el món educatiu i el laboral, i valorar més l’entorn socioeconòmic de cada família en concret (alerten que «és preocupant el que s’observa en l’entorn empordanès pel que fa a les dades sobre la renda garantida»).

Finalment, en termes socioeducatius els experts creuen que s’han de plantejar reptes contra l’absentisme i les desigualtats, i que cal treballar per elevar el valor social de l’educació i la cultura. En aquest sentit, aposten per recuperar recursos que han anat perdent importància, com les aules d’acollida i suport lingüístic, els plans educatius d’entorn o les escoles taller, posant el projecte Ksameu com a bon exemple.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz