L’Alt Empordà concentra bona part del sòl gironí considerat apte per a plaques solars

0
619

La Diputació ha establert una priorització per ajudar els ajuntaments més petits a gestionar l’allau de sol·licituds


Davant del gran allau de projectes que han rebut els ajuntaments des que ara fa un any es va aprovar el decret de mesures urgents per a la implementació d’energies renovables, la Diputació de Girona ha presentat una proposta de criteris per a la ubicació d’instal·lacions d’energia solar en sòls no urbanitzables de la demarcació.

Recordem que a la demarcació hi ha 13 sol·licituds en marxa, set de les quals són a l’Alt Empordà. Afecten una superfície total de 196,08 ha repartides entre els termes municipals de Capmany, el Far d’Empordà, l’Escala, Navata, Ordis, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant; i suposarien la instal·lació de 135.615 MW. D’aquestes, dues ja han estat declarades no viables, dues més es consideren viables, i tres estan en tramitació. Tanmateix, cap de les sol·licituds acceptades fins ara té l’autorització administrativa ni ha superat l’avaluació d’impacte ambiental.

Tenint en compte aquesta proliferació de propostes, i que la majoria de pobles gironins són petits i tenen pocs recursos, el Servei de Medi Ambient de l’Administració supramunicipal i la Universitat de Girona (UdG) van decidir elaborar aquest protocol. Així, els ajuntaments tindran una eina de planificació basada en criteris científics que avalarà les seves decisions. Perquè tal com explica la diputada de Medi Ambient de la Diputació, Anna Barnadas, els consistoris «es troben en un moment de desconcert», i la Diputació no vol «deixar en mans de les voluntats del mercat la instal·lació d’aquestes estructures renovables, sinó fer-ho a través d’una planificació territorial».

Per la seva banda, Mita Castañer, de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, explica que per elaborar la proposta s’han creuat un seguit de capes ja existents, basades en la classificació del sòl, la seva aptitud agroecològica i el seu valor natural, els sòls de protecció especial delimitats pel Pla Territorial Parcial de les comarques gironines, els espais inclosos en el PEIN, les cobertes de sòl, el pendent, i els espais de connectivitat ecològica. A partir d’aquí, s’ha definit un mapa que estableix quatre categories de sòl: molt apte, apte, poc apte i no apte.

En el cas de l’Alt Empordà, 130.180,86 ha (és a dir, el 96,7% del territori) s’han considerat no aptes, mentre que 540,20 ha (0,4%) són poc aptes; 3.727,66 ha (2,8%), aptes, i 183,91 ha (0,1%), molt aptes. Tot i així l’informe destaca que el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà concentren més del 50% del sòl considerat com a apte i molt apte de tota la demarcació.

A partir d’aquesta categorització, també s’ha valorat la ubicació de les vies de comunicació (AP-7, N-260, TAV…) i els sòls industrials per establir una priorització més precisa. La idea és que cada poble faci aproximacions específiques tenint en compte altres criteris, com ara l’impacte paisatgístic, les conques visuals, el patrimoni natural i cultural, la biodiversitat, o la normativa dels POUMs.

Zones prioritàries a la demarcació

En qualsevol cas, el cap d’àrea del servei de Medi Ambient de la Diputació, Marc Marí, avança que «fent una primera anàlisi, tenim suficient espai apte com per encabir energies renovables sense necessitat d’afectar aquells que ja en aquest primer exercici estan apuntant com a poc aptes o gens aptes». I això, afegeix, tenint en compte que és un estudi basat en sòl no urbanitzable. Si a més s’hi afegeixen, per exemple, les teulades, el resultat és que «no només podem proveir les necessitats energètiques de les comarques gironines, sinó que, a més a més, podem aportar el nostre granet de solidaritat a la resta del territori».

Ara, la Diputació i la UdG tenen previst presentar aquests criteris a la Ponència de Renovables perquè els acceptin com a guia. Però la voluntat més immediata del document és esdevenir una referència perquè els municipis puguin prendre decisions. En aquest sentit, els impulsors els recomanen que redactin plans especials per a la implementació d’energies renovables en sòls no urbanitzables, però també en sòls industrials i àrees urbanitzables que, de fet, serien les zones on s’hauria de prioritzar la instal·lació d’aquestes infraestructures.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li