
Sâinaugura un nou equipament que fa un repĂ s a la histĂČria del municipi, des de lâarribada dels grecs i romans fins avui dia
De lâarribada dels grecs i romans a EmpĂșries fins avui dia, passant per la indĂșstria de la pesca i la salaĂł, la histĂČria de lâEscala Ă©s extensa i diversa. A partir dâara, tots aquests fets i la gent que els va protagonitzar al llarg dels segles, els podem visualitzar en el recent inaugurat Museu de lâEscala-AlfolĂ de la Sal. EstĂ ubicat a la plata baixa i al primer pis, ja rehabilitat, dâaquest histĂČric edifici que fa justament 40 anys va estar a punt de ser enderrocat en un moment Ă lgid de lâespeculaciĂł urbanĂstica unida al desenvolupament turĂstic del municipi, a partir dels anys 70 del segle passat.
Passejar-se per les seves sales, i contemplar els audiovisuals que les acompanyen, Ă©s recrear-se en el passat que alhora permet comprendre el moment actual. Tot plegat no Ă©s mĂ©s que una primera etapa, dirigida per lâexpert en museologia Eduard Carbonell, antic director del MNAC i persona molt vinculada a la zona per la seva segona residĂšncia a Bellcaire. En aquesta tasca ha comptat amb el suport del Museu de lâAnxova i de la Sal que dirigeix lâarxivera municipal Lurdes Boix, encarregada el dia de la inauguraciĂł dâexplicar el contingut del nou equipament.
Protegit com a bĂ© cultural dâinterĂšs nacional, lâAlfolĂ de la Sal va ser adquirit per lâAjuntament de lâEscala el 2006 i desprĂ©s de vuit anys dâobres de restauraciĂł, coincidint amb la Festa Major del 2017, comença a funcionar com a Museu de lâEscala, amb una primera planta en quĂš sâexplica la histĂČria del municipi a travĂ©s de les Ăšpoques i de les transformacions del paisatge que hi ha hagut. LâexposiciĂł permanent LâEscala i la mar dâEmpĂșries, combinarĂ diferents audiovisuals amb peces originals de diferents Ăšpoques, cedides pel Museu dâArqueologia de Catalunya-EmpĂșries, el Museu MarĂtim de Barcelona i diferents famĂlies escalenques. Lâarribada de grecs i romans a les costes dâEmpĂșries, la capitalitat del comtat dâEmpĂșries, la fundaciĂł del nucli de lâEscala el segle XVI i fins avui dia, sĂłn alguns dels aspectes que permetrĂ donar a conĂšixer aquest espai.
La segona fase, com es va anunciar el mes dâagost passat, estarĂ a la segona planta i es dedicarĂ a acollir el fons arxivĂstic de lâescriptora Caterina Albert que la seva famĂlia va lliurar a lâAjuntament, juntament amb lâadquisiciĂł de propietat coneguda com a Clos del Pastor. Aquest Ă©s un projecte per definir i que haurĂ de complementar el volum documental amb una part mĂ©s museĂstica que actualment ja existeix a la finca que ha passat a ser de titularitat municipal.
LLIBRE HISTĂRIC. La jornada inaugural va començar a les sis de la tarda de dijous passat, amb la presentaciĂł del llibre LâAlfolĂ de la Sal de lâEscala, editat per lâAjuntament de lâEscala i la llibreria Vitel·la, que explica tota la histĂČria de lâedifici. Els textos sĂłn dels historiadors Joaquim Nadal, Montserrat JimĂ©nez, Lurdes Boix, Eugeni Giral, Ramon Ripoll i Eduard Carbonell i els arquitectes Josep Fuses, Joan M. Viader i Jordi PaulĂ. Joaquim Nadal fou lâencarregat de presentar el llibre, del qual va destacar que âĂ©s un compendi entre la histĂČria de lâEscala i la del territori que lâenvolta i ens porta a concloure que o lâAlfolĂ passava a ser, novament, a mans de tothom, Ă©s a dir de titularitat pĂșblica, o sâhauria fet un mal negoci per a la nostra societatâ.
Lâedifici de lâAlfolĂ de la Sal va ser acabat de construir el 1697 i es pensa que acollia la Gabella de la Vila dâEmpĂșries i Port de lâEscala. Ăs el 1716, a partir del Decret de Nova Planta, que comença a exercir com a AlfolĂ, emmagatzemat la sal que portaven grans vaixells de cabotatge des de les salines dels Alfacs (s. XVIII i XIX), Eivissa (s. XIX) i Torrevella (s.XX) i que es distribuĂŻa a mĂ©s de 200 pobles de les comarques veĂŻnes. LâAlfolĂ va impulsar el desenvolupament econĂČmic i social de lâEscala al segle XVIII, passant dels 290 habitants que tenia el 1716 a 1.383 el 1787. El rĂ pid augment de poblaciĂł va fer que obtinguĂ©s el rang de vila el 1766.
Amb la desapariciĂł del monopoli de la sal, lâedifici va passar a mans privades. Es va llogar a indĂșstries locals, com la salaĂł dâanxoves i va acollir les primeres associacions de pescadors, fins que a partir dels anys vuitanta es va abandonar i va entrar en un progressiu deteriorament. El 1975 sâhavia creat la ComissiĂł de Defensa de lâArquitectura Popular que va aconseguir que es protegissin tant lâAlfolĂ de la Sal com el Cementiri MarĂ i els va salvar del seu projectat enderroc. La remodelaciĂł realitzada va ser qualificada com a âexemple de rehabilitaciĂłâ per Nadal durant la presentaciĂł.
Leave a Reply