L’Alfolí, el museu de l’Escala

0
483

S’inaugura un nou equipament que fa un repàs a la història del municipi, des de l’arribada dels grecs i romans fins avui dia


 

De l’arribada dels grecs i romans a Empúries fins avui dia, passant per la indústria de la pesca i la salaó, la història de l’Escala és extensa i diversa. A partir d’ara, tots aquests fets i la gent que els va protagonitzar al llarg dels segles, els podem visualitzar en el recent inaugurat Museu de l’Escala-Alfolí de la Sal. Està ubicat a la plata baixa i al primer pis, ja rehabilitat, d’aquest històric edifici que fa justament 40 anys va estar a punt de ser enderrocat en un moment àlgid de l’especulació urbanística unida al desenvolupament turístic del municipi, a partir dels anys 70 del segle passat.

Passejar-se per les seves sales, i contemplar els audiovisuals que les acompanyen, és recrear-se en el passat que alhora permet comprendre el moment actual. Tot plegat no és més que una primera etapa, dirigida per l’expert en museologia Eduard Carbonell, antic director del MNAC i persona molt vinculada a la zona per la seva segona residència a Bellcaire. En aquesta tasca ha comptat amb el suport del Museu de l’Anxova i de la Sal que dirigeix l’arxivera municipal Lurdes Boix, encarregada el dia de la inauguració d’explicar el contingut del nou equipament.

Protegit com a bé cultural d’interès nacional, l’Alfolí de la Sal va ser adquirit per l’Ajuntament de l’Escala el 2006 i després de vuit anys d’obres de restauració, coincidint amb la Festa Major del 2017, comença a funcionar com a Museu de l’Escala, amb una primera planta en què s’explica la història del municipi a través de les èpoques i de les transformacions del paisatge que hi ha hagut. L’exposició permanent L’Escala i la mar d’Empúries, combinarà diferents audiovisuals amb peces originals de diferents èpoques, cedides pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, el Museu Marítim de Barcelona i diferents famílies escalenques. L’arribada de grecs i romans a les costes d’Empúries, la capitalitat del comtat d’Empúries, la fundació del nucli de l’Escala el segle XVI i fins avui dia, són alguns dels aspectes que permetrà donar a conèixer aquest espai.

La segona fase, com es va anunciar el mes d’agost passat, estarà a la segona planta i es dedicarà a acollir el fons arxivístic de l’escriptora Caterina Albert que la seva família va lliurar a l’Ajuntament, juntament amb l’adquisició de propietat coneguda com a Clos del Pastor. Aquest és un projecte per definir i que haurà de complementar el volum documental amb una part més museística que actualment ja existeix a la finca que ha passat a ser de titularitat municipal.

LLIBRE HISTÒRIC. La jornada inaugural va començar a les sis de la tarda de dijous passat, amb la presentació del llibre L’Alfolí de la Sal de l’Escala, editat per l’Ajuntament de l’Escala i la llibreria Vitel·la, que explica tota la història de l’edifici. Els textos són dels historiadors Joaquim Nadal, Montserrat Jiménez, Lurdes Boix, Eugeni Giral, Ramon Ripoll i Eduard Carbonell i els arquitectes Josep Fuses, Joan M. Viader i Jordi Paulí. Joaquim Nadal fou l’encarregat de presentar el llibre, del qual va destacar que “és un compendi entre la història de l’Escala i la del territori que l’envolta i ens porta a concloure que o l’Alfolí passava a ser, novament, a mans de tothom, és a dir de titularitat pública, o s’hauria fet un mal negoci per a la nostra societat”.

L’edifici de l’Alfolí de la Sal va ser acabat de construir el 1697 i es pensa que acollia la Gabella de la Vila d’Empúries i Port de l’Escala. És el 1716, a partir del Decret de Nova Planta, que comença a exercir com a Alfolí, emmagatzemat la sal que portaven grans vaixells de cabotatge des de les salines dels Alfacs (s. XVIII i XIX), Eivissa (s. XIX) i Torrevella (s.XX) i que es distribuïa a més de 200 pobles de les comarques veïnes. L’Alfolí va impulsar el desenvolupament econòmic i social de l’Escala al segle XVIII, passant dels 290 habitants que tenia el 1716 a 1.383 el 1787. El ràpid augment de població va fer que obtingués el rang de vila el 1766.

Amb la desaparició del monopoli de la sal, l’edifici va passar a mans privades. Es va llogar a indústries locals, com la salaó d’anxoves i va acollir les primeres associacions de pescadors, fins que a partir dels anys vuitanta es va abandonar i va entrar en un progressiu deteriorament. El 1975 s’havia creat la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular que va aconseguir que es protegissin tant l’Alfolí de la Sal com el Cementiri Marí i els va salvar del seu projectat enderroc. La remodelació realitzada va ser qualificada com a “exemple de rehabilitació” per Nadal durant la presentació.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz