L’Alfolí, el museu de l’Escala

0
1494

S’inaugura un nou equipament que fa un repĂ s a la histĂČria del municipi, des de l’arribada dels grecs i romans fins avui dia


 

De l’arribada dels grecs i romans a EmpĂșries fins avui dia, passant per la indĂșstria de la pesca i la salaĂł, la histĂČria de l’Escala Ă©s extensa i diversa. A partir d’ara, tots aquests fets i la gent que els va protagonitzar al llarg dels segles, els podem visualitzar en el recent inaugurat Museu de l’Escala-AlfolĂ­ de la Sal. EstĂ  ubicat a la plata baixa i al primer pis, ja rehabilitat, d’aquest histĂČric edifici que fa justament 40 anys va estar a punt de ser enderrocat en un moment Ă lgid de l’especulaciĂł urbanĂ­stica unida al desenvolupament turĂ­stic del municipi, a partir dels anys 70 del segle passat.

Passejar-se per les seves sales, i contemplar els audiovisuals que les acompanyen, Ă©s recrear-se en el passat que alhora permet comprendre el moment actual. Tot plegat no Ă©s mĂ©s que una primera etapa, dirigida per l’expert en museologia Eduard Carbonell, antic director del MNAC i persona molt vinculada a la zona per la seva segona residĂšncia a Bellcaire. En aquesta tasca ha comptat amb el suport del Museu de l’Anxova i de la Sal que dirigeix l’arxivera municipal Lurdes Boix, encarregada el dia de la inauguraciĂł d’explicar el contingut del nou equipament.

Protegit com a bĂ© cultural d’interĂšs nacional, l’AlfolĂ­ de la Sal va ser adquirit per l’Ajuntament de l’Escala el 2006 i desprĂ©s de vuit anys d’obres de restauraciĂł, coincidint amb la Festa Major del 2017, comença a funcionar com a Museu de l’Escala, amb una primera planta en quĂš s’explica la histĂČria del municipi a travĂ©s de les Ăšpoques i de les transformacions del paisatge que hi ha hagut. L’exposiciĂł permanent L’Escala i la mar d’EmpĂșries, combinarĂ  diferents audiovisuals amb peces originals de diferents Ăšpoques, cedides pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-EmpĂșries, el Museu MarĂ­tim de Barcelona i diferents famĂ­lies escalenques. L’arribada de grecs i romans a les costes d’EmpĂșries, la capitalitat del comtat d’EmpĂșries, la fundaciĂł del nucli de l’Escala el segle XVI i fins avui dia, sĂłn alguns dels aspectes que permetrĂ  donar a conĂšixer aquest espai.

La segona fase, com es va anunciar el mes d’agost passat, estarĂ  a la segona planta i es dedicarĂ  a acollir el fons arxivĂ­stic de l’escriptora Caterina Albert que la seva famĂ­lia va lliurar a l’Ajuntament, juntament amb l’adquisiciĂł de propietat coneguda com a Clos del Pastor. Aquest Ă©s un projecte per definir i que haurĂ  de complementar el volum documental amb una part mĂ©s museĂ­stica que actualment ja existeix a la finca que ha passat a ser de titularitat municipal.

LLIBRE HISTÒRIC. La jornada inaugural va començar a les sis de la tarda de dijous passat, amb la presentaciĂł del llibre L’AlfolĂ­ de la Sal de l’Escala, editat per l’Ajuntament de l’Escala i la llibreria Vitel·la, que explica tota la histĂČria de l’edifici. Els textos sĂłn dels historiadors Joaquim Nadal, Montserrat JimĂ©nez, Lurdes Boix, Eugeni Giral, Ramon Ripoll i Eduard Carbonell i els arquitectes Josep Fuses, Joan M. Viader i Jordi PaulĂ­. Joaquim Nadal fou l’encarregat de presentar el llibre, del qual va destacar que â€œĂ©s un compendi entre la histĂČria de l’Escala i la del territori que l’envolta i ens porta a concloure que o l’AlfolĂ­ passava a ser, novament, a mans de tothom, Ă©s a dir de titularitat pĂșblica, o s’hauria fet un mal negoci per a la nostra societat”.

L’edifici de l’AlfolĂ­ de la Sal va ser acabat de construir el 1697 i es pensa que acollia la Gabella de la Vila d’EmpĂșries i Port de l’Escala. És el 1716, a partir del Decret de Nova Planta, que comença a exercir com a AlfolĂ­, emmagatzemat la sal que portaven grans vaixells de cabotatge des de les salines dels Alfacs (s. XVIII i XIX), Eivissa (s. XIX) i Torrevella (s.XX) i que es distribuĂŻa a mĂ©s de 200 pobles de les comarques veĂŻnes. L’AlfolĂ­ va impulsar el desenvolupament econĂČmic i social de l’Escala al segle XVIII, passant dels 290 habitants que tenia el 1716 a 1.383 el 1787. El rĂ pid augment de poblaciĂł va fer que obtinguĂ©s el rang de vila el 1766.

Amb la desapariciĂł del monopoli de la sal, l’edifici va passar a mans privades. Es va llogar a indĂșstries locals, com la salaĂł d’anxoves i va acollir les primeres associacions de pescadors, fins que a partir dels anys vuitanta es va abandonar i va entrar en un progressiu deteriorament. El 1975 s’havia creat la ComissiĂł de Defensa de l’Arquitectura Popular que va aconseguir que es protegissin tant l’AlfolĂ­ de la Sal com el Cementiri MarĂ­ i els va salvar del seu projectat enderroc. La remodelaciĂł realitzada va ser qualificada com a “exemple de rehabilitació” per Nadal durant la presentaciĂł.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li