L’Albera conserva l’única població natural de tortuga mediterrània de la península

0
1189

La conservació d’aquesta espècie és la tasca que desenvolupa activament el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera


«La natura és lenta, però segura; ella treballa no més ràpid del necessari; ella és la tortuga que guanya la carrera per la seva perseverança», així mateix ho definia l’escriptor i filòsof Henry David Thoreau (1817-1862). I així mateix ho hem descobert al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT). Hem entès que la «perseverança», tal com diu Thoreau, és la millor eina per cuidar l’entorn i les espècies autòctones. I és que, sabíeu que l’única població natural de tortuga mediterrània que es conserva a tota la península Ibèrica és a l’Albera? Gràcies a la tasca que desenvolupa el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, aquesta espècie protegida i amenaçada es conserva al nostre territori. Però no a tot el territori alt-empordanès. Tal com explica un dels fundadors i l’actual director del centre, Joan Budó, la tortuga mediterrània va desaparèixer d’altres zones de l’Alt Empordà com ara el Parc Natural del Cap de Creus. El motiu? L’acció humana. Quan l’espai natural va convertir-se en feixes i vinyes, la tortuga autòctona va deixar d’habitar-hi.

Budó detalla que actualment, al CRT, hi ha un total de 130 tortugues mediterrànies adultes, que produeixen entre 300 i 350 cries cada any. Aquestes cries, al cap de dos anys, s’alliberen a l’Albera per reforçar aquesta única població. I és que tal com afegeix el director, «és una de les poques poblacions que queden a Europa». Segons els censos que es fan des del centre, tenen comptabilitzades unes 6.000 tortugues mediterrànies a l’Albera. Això vol dir que hi ha 0,8 tortugues per hectàrea. Budó especifica que «amb xifres semblen moltes, però els estudis ens diuen que les poblacions de menys de tres tortugues per hectàrea són inviables, és a dir, el seu procés natural és l’extinció». Detalla que en diferents espais de l’entorn natural han comptabilitzat 3-4 tortugues per hectàrea, per això estan treballant en la conservació d’aquestes àrees. «Cuidar aquesta espècie és sinònim de “paciència”, ja que una tortuga que hagi nascut aquest 2020, per exemple, trigarà fins a 14 anys a ser reproductora».

ALTRES ESPÈCIES AMENAÇADES. Una altra tortuga en perill és la d’estany. El CRT, l’any 1994, va agafar els últims deu exemplars de tortuga d’estany que quedaven al riu Ter i actualment porten 700 tortugues alliberades al Ter, al Parc Natural dels Aiguamolls, al Parc Natural del Baix Ter i també a l’estany de Banyoles per conservar-ne l’espècie. A la comarca també hi habita la tortuga de rierol, però per aquesta espècie no cal patir, ja que la població és abundant i al catàleg d’espècies amenaçades enguany se li canvia la consideració de «perill d’extinció» a «vulnerable», explica Budó.

LES EXÒTIQUES. El director conclou que «desgraciadament hi ha molt de tràfic de tortugues, tant d’espècies protegides com d’espècies comercialitzables, i quan la gent se’n casa, les abandona o se li escapen», des del CRT intenten «retornar-les al seu lloc d’origen o les cuidem aquí perquè no intervinguin en l’ecosistema de les autòctones.» Amb aquesta declaració, el director deixa clar que el millor per a la conservació és no comprar tortugues.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li