L’adaptació del waterpolo

0
1140

La falta d’instal·lacions a la ciutat afecta la preparació del Club Waterpolo Figueres, que només pot entrenar durant una hora i en un sol carril de la piscina figuerenca. L’entitat, amb una cinquantena d’esportistes, espera poder recuperar els horaris habituals en un futur


La situació de pandèmia ha posat els clubs i les entitats esportives entre l’espasa i la paret. Però quan aquest context d’incertesa econòmica i competitiva es veu també influenciat per les mancances infraestructurals, la radiografia encara esdevé més preocupant. Aquest és el cas del Club Waterpolo Figueres, que ha vist que amb les restriccions derivades de la Covid-19, l’única piscina municipal de Figueres ha resultat encara més insuficient que de costum. «La situació s’ha agreujat. Ara tenim límits, com tothom, dins del recinte hi ha d’haver un aforament màxim: una part reservada als usuaris i una altra que ens hem de repartir com es pot entre nosaltres i el Club Natació Figueres», explica Gemma Comas, presidenta del club empordanès. «Els entrenaments han canviat molt: ara només fem una hora i no podem tocar pilota, perquè al disposar de només un carril, si la pilota entrés a la zona dels usuaris podria haver-hi problemes», afegeix Comas, que també subratlla que ara el carril s’ha fet més ample per evitar que la gent no topi mentre nedi.

Segons la presidenta, però, el fet de no poder realitzar exercicis amb pilota impedeix que els joves puguin evolucionar com a waterpolistes: «Sense pilota, la tècnica es va perdent, és inevitable».

En aquests moments, el club figuerenc compta amb al voltant d’una cinquantena d’esportistes repartits en diferents equips benjamí, aleví, infantil, cadet i absolut. Com els altres anys, els equips de la base són una realitat gràcies a la unió d’esforços amb el Club Waterpolo Anglès, mentre que l’absolut sí que està format íntegrament per jugadors locals. «Tot i la pandèmia, el volum d’esportistes s’ha mantingut, les famílies ens han donat suport i han entès la situació», explica Comas, just abans de relatar com s’han viscut aquests nou mesos de pandèmia: «En el primer confinament vam fer activitats telemàtiques, sobretot pels més grans, a qui vam proposar exercicis de manteniment, mentre que per als petits vam proposar activitats més dinàmiques, bàsicament per no perdre el contacte. Després, de seguida que es va poder tornar a entrenar, vam anar a la piscina, tot i que ara tenim el problema de l’horari: abans entrenàvem molt tard i això ha fet que ens hàgim hagut d’adaptar».

PROJECTES A LA RESERVA. La situació excepcional d’aquest 2020 ha fet que alguns reptes s’hagin hagut de posposar. Aquest és el cas del futur equip femení, que està a l’expectativa de la tornada a un context més normalitzat per tornar a aparèixer a escena. «Aquest any havíem engegat els entrenaments del femení. Anys enrere ja hi havia hagut un equip de noies, i ara havíem recuperat les ganes de tornar-ne a tenir un. Tot just estàvem fent el grup, però la pandèmia ho va frenar. Fins que no es puguin tornar a readaptar horaris, caldrà esperar», diu la presidenta.

De fet, i més enllà d’una hipotètica competició que Comas veu difícil i innecessària, l’objectiu principal per a aquesta temporada és recuperar el ritme d’horaris habitual: «Hem de tornar a entrenar com ho fèiem abans». Això i, posats a demanar, «una segona piscina que ens permeti créixer com a club».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li