La voluntat mou pedres

0
1194

Diuen que la fe mou muntanyes. Però a nosaltres les muntanyes, ja ens estan bé allà on són. L’Albera, el nostre Pirineu domèstic, amb aquella mica de neu a l’hivern sobre el Puigneulós i el núvol que ens marca la tramuntana quan només bufa a Portbou. El Sallifort amb el seu aspecte de cim d’un Himàlaia d’estar per casa, i la serra de Ver­dera que es despenja suaument cap al Cap de Creus, mirant de re­üll el pendent que s’enfonsa al mar a la punta del Frare. Les nostres muntanyes, que no les mogui ni la fe, ni Déu. Però les pedres, ja sobren. Aquestes pedres que han aparegut sobre la ratlla administrativa de la frontera i que tallen el pas als veïnatges naturals entre l’Alt Empordà, el Rosselló i el Vallespir, als colls de Banyuls i de la Manrella, i més enllà, al llarg del Pirineu. No contents amb la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus, per als estats francès i espanyol qualsevol excusa és bona (Covid, terrorismes i tràfics de tota mena) per barrar el pas i les comunicacions a banda i banda de l’Albera, en aquest cas, i als Països Catalans, en general. Al mes de novembre, a pregunta de l’Eurodiputada Clara Ponsatí sobre el tema, la Comissió Europa va reconèixer que el tancament persistent dels passos fronterers entre Catalunya Nord i Sud és contrari a les obligacions de Schengen i va assegurar que estava demanant explicacions als estats membres implicats. Explicacions que de moment no tenen resposta i estats implicats, francès i espanyol, que a data d’avui no han mogut ni un dit. Sort de la gent d’@Esborrem la Frontera. Dissabte passat, novament, una bona gent d’Espolla va moure la pedra del coll de Banyuls. Perquè la gent del Nord pogués baixar a la Fira de l’Oli de diumenge. Perquè la gent que hi passa per feina o per plaer no hagi de voltar quilòmetres i quilòmetres per passar per on els estats volen i diuen. Per denunciar les noves fronteres il·legals que creen els estats en contra de les seves pròpies lleis. Per posar de manifest que l’Albera és un espai de pas i germanor i no una frontera dins els Països Catalans. Perquè la fe potser mou muntanyes, però la voluntat i la gent d’Espolla remouen fronteres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li