La Unió, més que mai, fa la força

0
748

Els camins dels equips d’El Dofí i l’Altem es van creuar de la mà de la UE Figueres i, des de llavors, no han parat de créixer


Què és el que t’agrada més del futbol sala?
El que m’agrada més? Jugar a futbol aquí a Figueres, i amb el Figueres.

I què prefereixes: entrenar o jugar partits?
Entrenar i fer partits, tot. Però el que m’agrada més és marcar gols!

Això de marcar gols us ho deuen ensenyar als entrenaments, oi?
Sí, i a fer passes, també. Tot m’agrada molt. Gràcies!

I en Christian, un jove escalenc de 25 anys, se’n torna com un coet cap al centre de la pista del pavelló vell de Figueres, amb un somriure de campionat que val més que qualsevol gol ben esmunyit per l’escaire. Ell forma part de l’equip de futbol sala de la Unió Esportiva Figueres compost per persones amb diversitat funcional, una iniciativa impulsada la tardor del 2016 gràcies a la cohesió d’esforços entre el Centre de Lleure El Dofí, la Fundació Altem i el mateix club blanc-i-blau.

Observant-lo des d’un costat de la pista hi ha en Jaume, el seu pare. Són tantes les «coses bones» que segons ell ofereix aquest projecte que les enumera d’una tirada visceral, però també bastida de coherència: «El futbol sempre li ha agradat molt, i jugar amb aquest equip li permet fer esport, que li va molt bé, i també l’ajuda a tenir contacte amb altres nois, fan un grup molt bonic. Passió, salut i amistat, no es pot demanar res més».

Mentre en Christian engalta un xut ben vigorós, el pare comenta que això de formar part d’un equip de futbol sala no és cap novetat. De fet, el jove ja havia jugat amb l’equip del Centre d’Educació Especial Mare de Déu del Mont de Vilafant, amb qui celebraven trobades esportives amb altres entitats, tot i que ara, aixoplugats sota l’escut centenari de la Unió, tot plegat ha adquirit un caire «més gran». «Com a pares, sempre creiem que la societat pot fer més per fomentar l’esport en gent com el meu fill, però quan surten projectes com aquest és una molt bona notícia, i des del club s’hi posen ganes», analitza.

AMB EL BLANC-I-BLAU ARREU. El sentiment de pertinença a la Unió és ferm i convincent. Això queda ben evident amb la indumentària, tenint en compte que molts dels jugadors, la majoria, arriben als entrenaments de dissabte al matí guarnits amb el blanc-i-blau del club. Un altre noi que també es diu Christian i que té 25 anys, tot i que en aquest cas és d’Empuriabrava, n’és un exemple. Menut i lleuger, és un dels esportistes que combina les lliçons del futbol sala apreses a les sessions que es fan de tres quarts de nou fins a les onze del matí, amb la formació del bàsquet, on competeix a l’equip mixt de l’Adepaf Figueres. Ara bé, recalca que li resulta impossible triar entre un esport i l’altre, i la justificació és infranquejable: «En tots dos casos jugo amb equip, i això per mi és el millor de tot».

És un jove pragmàtic, en Christian. Amb les conviccions clares i consistents: «El més important és participar, suposo. Si guanyem bé, és clar, però el que busco és divertir-me», conclou abans de tornar als entrenaments com un llamp.

RADIOGRAFIA DE L’EQUIP. Només fa falta seguir uns minuts de l’entrenament per concloure que un dels secrets de la bona trajectòria de l’equip, èxits esportius a banda, és el bon ambient que impera al vestidor. Les rialles i les bromes es conjuguen amb bona sincronia amb la disciplina i també amb els consells tècnics i tàctics, un cúmul d’elements que serveixen per reforçar la vàlua de les sessions: més enllà de passar una bona estona, els joves s’esforcen per millorar la seva capacitat a la pista.

El bloc està format per esportistes de totes edats, malgrat que predominen els futbolistes que oscil·len entre els 20 i els 40 anys. Això sí, de moment només hi ha una noia, la Rosanna, una darniuenca que ja acarona els 39 anys. «Aquest esport m’agrada, em permet fer nous amics i m’ho passo molt bé», subratlla la jugadora, que aprofita l’ocasió d’aparèixer en aquestes pàgines per llançar a l’aire una honesta recomanació: «Aconsellaria a tothom que faci futbol perquè s’ha de fer esport i amb nosaltres s’ho passaria molt bé». Queda dit.

EL DEBUT LLIGUER. Després d’unes setmanes intenses de pretemporada, els dos equips de la Unió van debutar el 27 d’octubre a La Millor Lliga del Món, la competició que embolcalla els diferents equips de la demarcació. La cita va tenir lloc a Sant Julià de Ramis, on els conjunts blanc-i-blaus van tancar la jornada amb la cara i la creu dels resultats: l’equip blanc es va imposar a Primera Gironina al Junts i Endavant Banyoles (6-2), en una gran actuació coral dels empordanesos, mentre que el blau, que s’estrenava a la categoria de Preferent, va sucumbir davant de la Fundació Ramon Noguera (8-4) tot i presentar batalla en tot moment. La propera jornada de la competició serà el diumenge 24 de novembre a Banyoles.

Mentrestant, l’equip continuarà entrenant i gaudint de l’esport al pavelló Rafel Mora. I és que el leitmotiv és senzill, com sintetitza el benjamí del grup, l’Agustín, de 19 anys i de Vilabertran: «M’agrada jugar a futbol, em diverteix i m’ho passo molt bé, i fa un bé per a la salut». Prenem-ne nota.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li