La troballa d’un bosc marí obligarà a canviar la cartografia nàutica de la badia de Roses

0
1793

Restringiran més el fondeig d’embarcacions a la zona per conservar-hi la praderia més gran de la costa catalana


 

La «sorprenent» troballa del «bosc marí» més gran de la costa catalana a la badia de Roses obligarà a canviar la cartografia utilitzada per les embarcacions que hi fondegen. Ho va anunciar divendres director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela, durant la presentació d’un estudi sobre les comunitats que habiten a la badia encarregat pel seu departament.

Les tasques, elaborades per la consultora Tecnoambiente, han permès detectar una extensió de 800 ha coberta per algueró (Cymodocea nodosa) [al mapa, l’extensió pintada de verd clar]. I segons la cartografia d’herbassars marins del Departament d’Agricultura, és la praderia més gran de la costa catalana, i molt probablement també de tot el Mediterrani occidental. Fins ara només se’n coneixia una extensió de 193 ha que estava concentrada a davant de Sant Pere Pescador, i ara abasta uns 15 km de la costa.

La prospecció, que es va fer durant el 2018, abasta una superfície total de 3.350 ha compreses entre punta Falconera (Roses) i la punta de Trencabraços (l’Escala). I a la mateixa àrea d’estudi també s’hi han detectat 136 ha de posidònia oceànica, 98 ha de substrat rocós amb algues fotòfiles, i 25 ha de fons de precoral·ligen, entre altres hàbitats bentònics [vegeu-los tots al mapa]. A més, els investigadors també hi han trobat objectes de tota mena, com per exemple vaixells enfonsats, àncores o fins i tot restes humanes.

NIU RESTRUCTURADOR. La Cymodocea nodosa és una planta marina de les anomenades fanerògames. Les seves fulles poden arribar al mig metre d’alçària, solen tenir flors i habitar en substrats més aviat tous i, malgrat que sovint es confonen amb les algues, no ho són. Es considera beneficiosa per dues raons: d’una banda, té una dinàmica de creixement més ràpid i més tolerància ambiental que la posidònia, fet que permet recolonitzar molt millor els fons sorrencs després de temporals; i de l’altra, actua com un hàbitat de protecció per a moltes espècies que hi viuen, i esdevé una zona de cria i reproducció molt útil per a la pesca.

De fet, és per això que la cartografia de fanerògames marines és una eina molt útil per les administracions que gestionen projectes i activitats en el medi marí, i també per als particulars que practiquen activitats nàutiques. I tal com matisa Tudela, la descoberta d’aquesta praderia obligarà les embarcacions a ser més curoses. Entre altres mesures, es crearan uns «camps de boies» a sobre de zones sorrenques per evitar danyar aquest bosc marí. Però caldran fons europeus per poder incloure les noves restriccions a les cartes cartogràfiques que tenen els patrons.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li