La transcendència d’allò minúscul (I)

0
812

En aquest segle XXI, que es vanta d’avanços científics i tecnològics, ens ha sorprès molt negativament a tots un «microelement» amagat fins ara que ha irromput amb força assassina arreu dels cinc continents, ho ha sacsejat i trasbalsat tot. Veiem de què es tracta tot consultant, en castellà:

– El Diccionario Anaya de la Lengua Española: «Virus: del latín virus = veneno, ponzoña. 1. Microrganismo simple generalmente patógeno que necesita introducirse en una célula para reproducirse; está constituido por material genético y una cubierta proteica. 2. Germen patógeno;

– El DRAE: «Organismo de estructura muy sencilla, compuesto de proteinas y ácidos nucleicos y capaz de reproducirse en el seno de células vivas especificas utilizando el metabolismo».

I en català:
– Viquipèdia: «És un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. […] Infecta tot tipus de vida cel·lular proteica o càpsida»;

– El DIEC: «Individu d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, històricament units pel fet de no poder ésser retinguts per filtres bacterians, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris, que consta d’un nucli bonucleic i envoltat per una coberta».

– I Eos Diccionari terminològic català: «Agent infecciós acel·lular i ultramicroscòpic constituït per un nucli central amb ADN o ARN (mai tots dos alhora) envoltat per una membrana proteica (càpsida). El conjunt nucli-càpsida constitueix el virió».

Azorin (avui en hores baixes) tenia com a tècnica literària engrandir el petit, potenciar allò insignificant, fixar-se en el que és (aparentment) nimi, menut. I ostres!, com ha succeït aquesta primavera en negatiu. Un element invisible, minúscul, s’ha magnificat i multiplicat, i ha esdevingut una pandèmia. Ha convulsat tota la humanitat amb uns efectes letals humans, sanitaris, socials, econòmics, culturals, esportius que marquen un abans i un després en la nostra història. En aquest món tan globalitzat, a vegades prepotent, de grans avanços, ho repeteixo, ens sorprèn que una partícula invisible, microscòpica objecte d’estudi i recerca a Bioenginyeria, Biomedicina, Bioquímica, Citologia, Epidemiologia, Farmacologia, Genètica, Microbiologia i Virologia causi milers de morts arreu el món, sense previ avís; provoqui greus efectes negatius; generi pobresa, atur, acomiadaments, reducció de plantilles, malestar social, robatoris, atracaments. Per això, tots (casa reial, polítics, militars, funcionaris, empresaris, esportistes) haurem de contribuir acceptant la realitat; retallant sous, ingressos, dietes, despeses familiars i cercant l’austeritat. Tanmateix, però, com que penso en positiu, desitjo ara i aquí emfatitzar com a contrapartida l’enorme sentit humanitari i solidari de la gent, i no cal dir del personal sanitari, que hi ha posat la pell i la salut, jugant-se la vida, a qui dono infinites gràcies. He gaudit també sentint i veient la bona predisposició de la ciutadania.

En resum, aprenguem la lliçó: davant d’aquest atac, no bel·licista però tan mortífer com una guerra convencional, cal canviar les nostres formes de vida; potenciar la recerca científica; reduir el consumisme; prevenir riscos; preparar especialistes i excel·lents professionals, erradicar egoismes de tota mena; tot perquè una nova catàstrofe d’aquesta mena no agafi desprevinguts polítics, científics, experts, docents i discents i ciutadania.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li