La teatralitat d’ERC i altres grups

0
771

Les eleccions del 10-N no han deixat un bon panorama polític, si més no de cara a possibles pactes que facin presagiar una legislatura estable i duradora.

La primera gran sorpresa la tenĂ­em la majoria l’endemĂ  dels comicis, rĂ pidament el Sr. SĂĄnchez i el Sr. Iglesias segellaven un pacte entre partits que materialitzaven amb una abraçada de final de pel·lĂ­cula. El temor i la repudia a l’abraçada no era tant pel mateix acte en si, sinĂł pel que allĂČ significava.

En primer lloc, el mĂ xim dirigent socialista ens havia enganyat a tots, votants o no de la formaciĂł. I en segon lloc, un aspecte molt mĂ©s preocupant, un partit d’extrema esquerra-comunista formaria part del govern.

Per tant, després de les eleccions ens trobem un escenari preocupant i que invita a pensar que tanta comÚdia acabarà en tragÚdia.

PerĂČ el Sr. SĂĄnchez aquest cop no vol deixar passar l’oportunitat de ser president d’Espanya, de manera legitima, Ă©s clar. Ja ho vaig dir en un article anterior: encara que haguĂ©s de vendre un Ă©sser estimat, ell serĂ  president. De tots els trets que vaig atribuir-li a la seva personalitat en el meu article, vist el vist, crec que encara me’n he deixat un quants: mentider ja ho vaig dir, ho repeteixo, perĂČ el que mĂ©s espanta Ă©s que per tal de portar a terme el seu projecte personal sembla que hagi perdut la xaveta. I Ă©s clar, no estem parlant del veĂ­ del quint, estem parlant d’un home que ha de legislar un paĂ­s i fer lleis que ens afecten a tots. Mare meva.

Per si aquesta tragicomĂšdia no tinguĂ©s suficients ingredients i personatges (alguns molt sobrers), lluny d’aixĂČ, s’afegeixen altres grups, i vaja quins personatges amb quin talent actuen, quina desimboltura, realment extraordinaris. A qui li toca fer el paper principal Ă©s al Sr. RufiĂĄn, per l’ocasiĂł s’ha deixat un tupĂš molt mĂ©s farcit, que li dona un aire d’estrella de Hollywood.

El pĂșblic, perĂČ, ja esta una mica cansat de tanta comĂšdia i tanta actuaciĂł. Ja sabem el final: un pacte entre esquerres i extrema esquerra que no Ă©s precisament el que mĂ©s li convĂ© al paĂ­s. Per tant, els preguem que deixin d’actuar, malgrat que ERC ho ha de fer si no vol perdre les eminents eleccions catalanes, encara que ja sabem que no depĂšn d’ells, sinĂł del director de l’obra , el Sr. Puigdemont, que la finalitzarĂ  en el moment que mĂ©s li convingui, esperem sigui aviat.

Tanmateix, aquests tipus de personalitats tan egocĂšntriques i narcisistes fins que no aconsegueixen satisfer el seu ego, sense importar-los res mĂ©s, Ă©s difĂ­cil que abandonin els seus projectes personals. Malgrat ser plenament conscients, que s’estan desempallegant de tota l’economia, drets socials, convivĂšncia… i altres factors que fan el bon viure del habitats d’un paĂ­s.

El mĂ©s preocupant Ă©s que un cop finalitzi aquesta tragicomĂšdia començarĂ  la verdadera tragĂšdia. D’acord que el Sr. SĂĄnchez haurĂ  aconseguit ser president legĂ­tim de l’Estat, perĂČ a quin preu? I el mĂ©s important, quina hipoteca haurem d’anar pagant per cada llei que s’hagi d’aprovar a les Corts? Per cada aprovaciĂł haurem de presenciar un episodi similar com el de la investidura? És d’esperar que el grup Podem ja va fart amb tot el que se li ha donat i abandonarĂ  l’escenari, perĂČ tots els altres no pararan de piular com pollets famĂšlics cada cop que se’ls necessiti.

PaciĂšncia, ja veurem com acaba tot aixĂČ. De moment no pinta gens bĂ©. Tinc la confiança que Europa ens mira i si veu que la cosa es desmanega fins a un punt prou perillĂłs per a tots, inclosa ella, el final de la comĂšdia canviarĂ .

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li