La teatralitat d’ERC i altres grups

0
1191

Les eleccions del 10-N no han deixat un bon panorama polític, si més no de cara a possibles pactes que facin presagiar una legislatura estable i duradora.

La primera gran sorpresa la teníem la majoria l’endemà dels comicis, ràpidament el Sr. Sánchez i el Sr. Iglesias segellaven un pacte entre partits que materialitzaven amb una abraçada de final de pel·lícula. El temor i la repudia a l’abraçada no era tant pel mateix acte en si, sinó pel que allò significava.

En primer lloc, el màxim dirigent socialista ens havia enganyat a tots, votants o no de la formació. I en segon lloc, un aspecte molt més preocupant, un partit d’extrema esquerra-comunista formaria part del govern.

Per tant, després de les eleccions ens trobem un escenari preocupant i que invita a pensar que tanta comèdia acabarà en tragèdia.

Però el Sr. Sánchez aquest cop no vol deixar passar l’oportunitat de ser president d’Espanya, de manera legitima, és clar. Ja ho vaig dir en un article anterior: encara que hagués de vendre un ésser estimat, ell serà president. De tots els trets que vaig atribuir-li a la seva personalitat en el meu article, vist el vist, crec que encara me’n he deixat un quants: mentider ja ho vaig dir, ho repeteixo, però el que més espanta és que per tal de portar a terme el seu projecte personal sembla que hagi perdut la xaveta. I és clar, no estem parlant del veí del quint, estem parlant d’un home que ha de legislar un país i fer lleis que ens afecten a tots. Mare meva.

Per si aquesta tragicomèdia no tingués suficients ingredients i personatges (alguns molt sobrers), lluny d’això, s’afegeixen altres grups, i vaja quins personatges amb quin talent actuen, quina desimboltura, realment extraordinaris. A qui li toca fer el paper principal és al Sr. Rufián, per l’ocasió s’ha deixat un tupè molt més farcit, que li dona un aire d’estrella de Hollywood.

El públic, però, ja esta una mica cansat de tanta comèdia i tanta actuació. Ja sabem el final: un pacte entre esquerres i extrema esquerra que no és precisament el que més li convé al país. Per tant, els preguem que deixin d’actuar, malgrat que ERC ho ha de fer si no vol perdre les eminents eleccions catalanes, encara que ja sabem que no depèn d’ells, sinó del director de l’obra , el Sr. Puigdemont, que la finalitzarà en el moment que més li convingui, esperem sigui aviat.

Tanmateix, aquests tipus de personalitats tan egocèntriques i narcisistes fins que no aconsegueixen satisfer el seu ego, sense importar-los res més, és difícil que abandonin els seus projectes personals. Malgrat ser plenament conscients, que s’estan desempallegant de tota l’economia, drets socials, convivència… i altres factors que fan el bon viure del habitats d’un país.

El més preocupant és que un cop finalitzi aquesta tragicomèdia començarà la verdadera tragèdia. D’acord que el Sr. Sánchez haurà aconseguit ser president legítim de l’Estat, però a quin preu? I el més important, quina hipoteca haurem d’anar pagant per cada llei que s’hagi d’aprovar a les Corts? Per cada aprovació haurem de presenciar un episodi similar com el de la investidura? És d’esperar que el grup Podem ja va fart amb tot el que se li ha donat i abandonarà l’escenari, però tots els altres no pararan de piular com pollets famèlics cada cop que se’ls necessiti.

Paciència, ja veurem com acaba tot això. De moment no pinta gens bé. Tinc la confiança que Europa ens mira i si veu que la cosa es desmanega fins a un punt prou perillós per a tots, inclosa ella, el final de la comèdia canviarà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li