La tanca de Bell-lloc a Cantallops

El poble de Cantallops, el seu Ajuntament, ha hagut de pagar 116.717,03 euros d’una tanca que està col·locada en diferents parcel·les de propietat privada. Per això ha hagut de demanar un préstec bancari. Aquesta quantitat ha contribuït a incrementar el deute de l’Ajuntament, un deute que no va ser inclòs ni va ser tingut en compte en el programa electoral de 2015 del grup que governa avui. I com és, us preguntareu? Com s’ha arribat fins aquí? Com és que s’ha de fer front a una gran despesa com aquesta en comptes d’invertir a reobrir l’escola –per exemple– o en qualsevol altre aspecte que sigui en benefici del comú? Doncs, aquesta és una qüestió que cal dilucidar i fer pública, perquè l’escàndol no pot ser més gran.

Tot va començar el 2007. Acabat de construir un tram de carretera inexistent abans –tal i com hem explicat i denunciat en dos articles precedents– en un dels límits d’aquesta nova via, s’hi va col·locar una tanca il·legalment. Aquesta va ser un dels motius principals de la celebració d’una moció de censura a l’històric alcalde de Cantallops (febrer 2008), al poder des de 1975. El nou consistori, sorgit de la moció de censura, no va voler pagar la tanca i l’instal·lador, per poder cobrar, va interposar una demanda que es va dirimir al jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona, amb sentència desfavorable per al consistori (maig 2010).

Contra aquesta primera sentència es va formular un recurs d’apel·lació. La sentència judicial núm. 873/2013 del TSJC, coneguda els primers dies de 2014, obligava al consistori a pagar la tanca i els interessos de demora. El govern local del mandat 2011-2015, que és gairebé el mateix que l’actual, no va voler recórrer la sentència al Tribunal Suprem ni obrir un altre procediment per denunciar les formes irregulars i fraudulentes de la seva instal·lació. El text d’aquesta sentència, en el punt segon, diu que:

“Según testimonio del ex Alcalde de Cantallops Sr. Molas, quien compareció como testigo ante el Juzgado a quo, que realizadas las obras correspondientes a la carretera de dicha localidad a la de Sant Climent Sescebes, conocida como Camí dels Roures, según proyectos de pavimentación aprobados en 2003 (1a fase) y 2004 (2a fase), que reseña el FJ 1º de la Sentencia apelada, surgió la necesidad, planteada al parecer con urgencia, en fecha no concretada durante el segundo semestre de 2007, de levantar un vallado…â€�

A banda que la carretera no connecta directament amb el nucli de població de Sant Climent, en aquest paràgraf hi ha un frau molt important i fonamental. Si ens atenem a aquest escrit, a les declaracions del senyor exalcalde trobem unes afirmacions que no es corresponen amb la realitat. El frau informatiu principal és que el projecte 2004 al qual es refereix és el que contemplava la pavimentació del camí preexistent, del mas Llobet al mas de Bell-lloc, l’itinerari dels camins veïnals de sempre. Aquest projecte que es cita no es va executar mai. Per tant, segons l’exposat, estaríem davant d’un engany.

El que va passar, en realitat, fou que es va fer una carretera pràcticament nova (no de pavimentació, sinó de construcció ex nihilo –del no-res– que fa una gran volta i amb molts revolts) sense projecte concret (i que entrà, parcialment, en els terrenys militars de Sant Climent Sescebes). És en aquest altre traçat, sense projecte i que urbanísticament no s’aguanta per enlloc, en el qual instal·laren la famosa tanca (que serveix, bàsicament, per delimitar un vedat privat de caça i els drets de propietat d’uns únics titulars) en uns trams continus molt concrets, i en altres trams discontinus.

Aquesta tanca, col·locada il·legalment (sense partida pressupostària, sense acord de ple i sense concurs públic), no hi va tenir mai projecte. Hi va haver una simple memòria valorada que, a posteriori, pretenia ser la base d’un projecte del PUOSC per pagar-la, presumptament, amb diner públic. “Surgió la necesidadâ€�…, de qui, aquesta necessitat? Per què? En el seu moment, a l’octubre de 2007, es van recollir 178 signatures en contra de la instal·lació de la tanca que es van presentar a la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, entre les quals hi trobem les d’alguns dels càrrecs electes actuals. A més, el 21 de desembre de 2007, la secretària d’aquell moment va redactar un Informe negatiu de les actuacions al camí dels Roures, un informe que, curiosament, ha desaparegut. A banda, s’ha de tenir en compte que un tram d’aquesta tanca està instal·lada en terreny militar, dins el terme de Sant Climent Sescebes (i, per tant, fora de la jurisdicció de Cantallops).

La indignació es va fer notar el juny de 2014 en una reunió consistorial informativa demanada pels veïns del poble. Diferents sol·licituds veïnals per donar una solució a aquesta injustícia, com la denúncia als presumptes responsables o la proposta de retirada de la mateixa tanca, han estat desoïdes pel govern local. Un informe de la secretaria-intervenció de l’Ajuntament, signat el febrer de 2016 i fruit d’una demanda ciutadana, en el qual si bé s’hi explícita que l’omissió dels procediments de contractació d’obres sense partida pressupostària “són nuls de ple dret�, no és satisfactori perquè no entra en el cas concret i acabaria amb el que col·loquialment podríem dir tirar pilotes fora.

Hi ha una cosa pitjor que la corrupció o els actes poc edificants, com el que aquí relatem, i aquesta és la sensació d’impunitat. Per resumir l’assumpte, i salvant les distàncies, podríem sintetitzar la qüestió amb les paraules del poeta argentí Juan Gelman, quan deia que “se van los dictadores y llegan los organizadores del olvido�. Fins quan els ciutadans haurem de suportar aquesta injustícia? Per què es manté aquesta tanca pagada amb diner públic en terrenys privats? Per què tanta poca transparència i tant silenci? Necessitem que es faci justícia! Pensem globalment, actuem localment.