La salut (mental) i l’exercici (democrĂ tic)

0
1110

Tots coneixem els consells que dóna l’Organització mundial de la salut envers la manca d’activitat física com a principal causant directa de mortalitat que es podria evitar amb la pràctica diària de 30 minuts d’exercici, una dieta equilibrada i mes ingesta d’aigua; tot plegat pel nostre benestar i per retallar les llistes d’espera als CAP i hospitals de la GENCAT.

De fet, els clàssics llatins, a les Sàtires de Juvenal, també en parlaven de “mens sana in corpore sano” fent referència a la necessitat d’orar per tal de disposar d’un esperit equilibrat, malgrat que amb els pas del temps, s’ha tergiversat en sentir la frase per “ ment sana en cos sa”.

La laïcitat a la qual estem sotmesos, provoca molt sovint un buit espiritual i mental, que pot provocar que ens omplin el cap amb creences o religions contraposades a la nostra societat com acceptar l’avortament descontrolat, el suïcidi, la immolació, la manca de respecte als que pensen diferent, defensen altres afinitats polítiques o tendències sexuals.

L’ostracisme permanent i diari al qual ens veien sotmesos els catalans que no són partidaris del trencament, que som constitucionalistes, que no tenim cap problema identitari ni malaltia paranoico-esquizofrènica seria digne d’estudi per part d’historiadors de l’Europa de mitjans del segle passat ja que es fan servir les mateixes tècniques de manipulació de masses. Si no recordo malament, l’impulsor d’aquell mal somni genocida, era un populista socialista que es va catapultar a les urnes. No va quedar clar si a més de socialista era independentista, res de nou, com ara, que ni ells ho saben.

Però tornem a parlar d’exercici i més bonic que fer exercici es veure com el fan. Sobretot, si aquests exercicis formen part de la bona salut de les persones i de la salut democràtica d’un país, com ara, els exercicis conjunts que van fer el dia 7 davant de l’Illa Mateua, per part dels membres del Batalló ARAPILES 62 de l’Exercit Espanyol (creat al 1678 a Catalunya pel Compte de Monterrey) i el grup GEAS de la Guàrdia Civil (que ara compleix 173 anys de la seva fundació) o els que fan a qualsevol part del territori català, malgrat l’incomprensible enrenou que comporten; jo hi era a l’Escala i a tots els espectadors els va semblar un acte simpàtic, d’apropament i de normalitat, tenint en compte que la major part eren turistes de la resta d’Espanya i d’Europa i ben segur, amb una visió més àmplia del món.

Pel que vaig observar, no es van veure ni sentir gaires dissidents; potser, dic, potser o que no tenien prous “arguments” en viu , en calent i amb els participants de cara.

Els mateixos que critiquen els militars espanyol, són els que volen un exèrcit català i lloen els simulacres que organitzen els bombers, policies locals, mossos o protecció civil. Com diria Alfredo Amestoy, “vivir para ver”.

A qualsevol país democràtic i sa, unes maniobres militars es consideren com un orgull i satisfacció per als ciutadans, amb mostres d’afecte i complicitat, però res de bo podem esperar de gent que insulta la bandera, l’uniforme, que volen trencar la convivència o estan en contra de la Llei de seguretat ciutadana (anomenada pels perroflautes llei mordassa), és a dir, una llei promulgada en contra del top-manta, de la prostitució a les carreteres, de que qualsevol pugui anar armat amb matxets o còctels molotov pel carrer, detalls a agrair per un bon pare de família. Potser haurien de recordar als dissidents, que gràcies als nostres estimats cossos de seguretat, Guàrdia Civil i Exèrcit, avui tenen garantit que poden dir les rucades que sovint hem d’escoltar contra els que a canvi d’un sou, es juguen la vida dia a dia per nosaltres i les missions humanitàries i de Pau a tot el món on participen policies nacionals, Guàrdia Civil i l’Exèrcit espanyol, que la UME (unitat militar d’emergències) col·labora a l’extinció dels incendis, inundacions, allaus, etc.

Però és clar, aquest exercici de memòria, no el podem portar a terme, perquè encara hi ha persones unineuronals que s’han quedat al 19/11/1975 i encara no saben qui va morir l’endemà i el tenen a la ment tot el dia, fins i tot, ha causat ferits a un monument!

No hem de patir: molts d’aquests dissidents ni havien nascut i l’adoctrinament a escoles i instituts tard o d’hora s’acabarà i sortint de casa i viatjant, es cura molta ignorància, si més no, ajuda a anar a Andorra a portar calerons.

I m’acomiado de tots vostès desitjant-vos un bon estiu, informant a tots aquells que tant els va agradar les aportacions a les xarxes socials dels vehicles de combat, tergiversades convenientment i maliciosa amb els seus corresponents insults, que ara tenen a la seva disposició, ben a la vora, a Sant Climent, els carros blindats PIZARRO, els TOAS i altres vehicles i que no han de patir per anar lluny a gaudir de la seva mecànica i comprovar la seva autonomia i potència.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li