La sacsejada figuerenca

0
1204

No fa pas gaires dies l’historiador, polític i exconseller, però, sobretot, exalcalde de Girona, en Joaquim Nadal, feia en la premsa de la capital, i sota el títol «Figueres i l’autoestima», una incursió discursiva sobre l’estat d’abstracció proper al desànim, al defalliment o a la depressió en els quals, a parer seu, es troba Figueres i, com a resultat, patim els figuerencs.

A mi, en un principi, em va sobtar aquest escrit, aquesta anĂ lisi de situacions alienes feta per l’alcalde mĂ©s competidor de la nostra vila, al qual, si fem gala, amb tots els respectes, de sinceritat, si d’una part se l’envejava, de l’altre se’l feia responsable de l’endarreriment que, en molts aspectes (l’universitari, per exemple) patia Figueres envers Girona. Però la, pel cap baix, mĂ­nima coneixença que tinc del tarannĂ  del personatge i el corol·lari de la seva periodĂ­stica dissertaciĂł «Hi ha d’haver una gran conspiraciĂł ciutadana, una sacsejada monumental, conduĂŻda per l’Ajuntament, per generar notĂ­cies positives…», em varen finalment convèncer que, lluny de la competitivitat de la polĂ­tica municipal, el que pretenia qui Ă©s reconegut com el Carles III de Girona era transferir-nos una certa dosi d’esperança, d’il·lusiĂł i d’ànims amb els quals enfrontar el nostre present i mĂ©s pròxim futur. Com Ă©s obvi, la dissertaciĂł va ser generalment alabada.

Per la meva part, jo només els volia comentar que els fenòmens sociològics, polítics i econòmics no apareixen per generació espontània, sinó que requereixen un temps de gestació, durant el qual els responsables de la seva gestió solen fer oïdes sordes a les advertències.

Ho dic perquè, ara farĂ  dotze anys, aquest setmanari em recollia l’article «Pla de xoc», en el qual diagnosticava que «si fem una anĂ lisi no necessĂ riament detallada dels darrers temps de la vida municipal figuerenca, no nomĂ©s en els seus aspectes polĂ­tics sinĂł tambĂ© en els socials, en els educatius, en els industrials, en els comercials, etc., potser arribarĂ­em a l’acord que a la capital empordanesa s’hi nota la mancança de definiciĂł d’un projecte global i encisador capaç d’aplegar els millors dels nostres esforços personals i comunitaris…». I continuava: «Però, perquè aixĂ­ succeeixi, els nostres governants haurien de ser capaços de reflexionar sobre la ciutat en conjunt i haurien de facilitar que, d’entre ells, sortĂ­s algĂş capaç d’instituir-se en pensador en cap… en lĂ­der al cap i a la fi, que ens permetĂ©s fer de Figueres la nostra entelèquia en termes aristotèlics, o sigui, la fi i l’objectiu que completaria i perfeccionaria la nostra activitat com a ciutadans […] i arran d’aquesta reflexiĂł elaborar un pla de xoc […] per intentar crear un model de ciutat, un full de ruta per abastar els reptes d’una societat del segle XXI, per crear la marca Figueres».

Però acabava dient que, malauradament «de vegades, només falta que algú proposi quelcom perquè o no es tingui en compte o, senzillament, es faci el contrari». Perquè, és clar, de Joaquim Nadal només n’hi ha un.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li