La revolució burgesa

0
1288

Si b√© ja √©s sabut que, des de fa molt temps (el personatge de Don Hilari√≥n ho cantava cap al final del segle XIX a la sarsuela La verbena de la Paloma), ¬ęhoy las ciencias adelantan que es una barbaridad¬Ľ, no per aix√≤ els canvis econ√≤mics, sociol√≤gics i pol√≠tics s‚Äôhan estancat, sin√≥ que adopten constantment noves formes, nous sentits o nous intents de configurar la nostra vida di√†ria. Aix√≤ √©s el que ara mateix est√† passant a Espanya, m√©s concretament a Catalunya, amb el concepte de revoluci√≥.

Si accedim al diccionari i deixem de banda les accepcions referents als aspectes geof√≠sics (la revoluci√≥ dels planetes, la revoluci√≥ de les estacions…) aix√≠ com a la revoluci√≥ industrial, i ens circumscrivim a les de tipus social i econ√≤mic, la Revoluci√≥ Francesa i la Revoluci√≥ Russa per exemple, crec que sense cap marge d‚Äôerror podem afirmar que la idea que es troba subjacent en el nostre imaginari √©s que una revoluci√≥ no √©s sin√≥ un moviment de rebel¬∑lia de les classes populars, les quals, sentint-se oprimides per la noblesa, per l‚Äôaristocr√†cia (entesa aquesta no en el seu sentit cl√†ssic de forma de govern en la qual el poder pol√≠tic √©s exercit pels millors, sin√≥ en el m√©s modern i despectiu de classe privilegiada) i per la burgesia, volen desfer-se del seu jou dominador. En definitiva, entenem una revoluci√≥ com una rebel¬∑li√≥ dels pobres enfront dels rics, dels d√®bils contra els poderosos, com un aixecament o una revolta popular, com un Fuenteovejuna, sigui fonamentat en les idees de la Il¬∑lustraci√≥ i el seu corresponent Segle de les Llums nascudes a mitjans del segle XVIII o b√© en les doctrines marxistes concretades i posades en pr√†ctica cent anys m√©s tard al naixement del seu prescriptor.

Per√≤, com els deia, avui dia, com sol passar amb les grans obres de teatre o √≤peres cl√†ssiques, estem assistint a una nova interpretaci√≥, a una nova posada en escena del concepte i ideari de revoluci√≥ segons la qual, per poc que ens hi fixem, podrem constatar que no √©s sin√≥ una inversi√≥ del sentit tradicional. √Čs a dir, una revolta, una rebel¬∑li√≥, un aixecament (potser fonamentat en la caiguda del tel√≥ d‚Äôacer a causa del rotund frac√†s hist√≤ric del socialisme marxista i en el corresponent renaixement del capitalisme) dels rics contra els pobres amb el factor afegit que ja no es tracta nom√©s de l‚Äôenfrontament (encara que tamb√©) d‚Äôaquelles classes poderoses citades (noblesa, aristocr√†cia i burgesia) contra el poble senzill, sin√≥ de la discrep√†ncia i la lluita entre les mateixes classes populars pel manteniment de les prerrogatives que una determinada condici√≥ pol√≠tica, econ√≤mica o nacional els ha facilitat.

Sí, sí, benvolguts lectors; endevino la seva expressió de sorpresa després de llegir aquestes afirmacions, però no es posin les mans al cap basant-se en una seva suposada excentricitat perquè per poc que repassin el que està passant no ja solament a Espanya, amb Catalunya i les històricament anomenades províncias vascongadas com a punta de llança, sinó també a Europa, veuran que tinc raó en el que els dic.

Mirin, si no: qu√® ha estat el Brexit sin√≥ l‚Äôeclosi√≥ via refer√®ndum popular d‚Äôun exc√©s de sup√®rbia i d‚Äôorgull brit√†nic (dic brit√†nic, no del Regne Unit i mentre estic escrivint es parla que en una manifestaci√≥ milion√†ria els anglesos demanen una altra votaci√≥ al respecte); qu√® est√† passant a It√†lia amb els pol√≠tics i ciutadans de la Lega Norte, no aboquen per una nova redistribuci√≥ de la riquesa amb la finalitat que benefici√Į en major mesura (aix√≤ √©s el que es predica) les seves classes populars, enfront dels ciutadans del centre i, sobretot, del sud del pa√≠s? I a B√®lgica, i a Holanda, amb els partits ultranacionalistes i ultradretans, que s√≥n els qui recolzen aquests tipus de pol√≠tica, aquest nou tipus de revoluci√≥ iniciada a Catalunya?

Perqu√®, √©s cert que aquest pretext o no √©s res m√©s que un artifici amb el qual desviar l‚Äôatenci√≥ i les responsabilitats? √Čs indubtable que els possibles malestars, les possibles desatencions socials a qu√® s‚Äôhan vist sotmesos aquests ciutadans de zones riques es deuen al fenomen que hom anomena solidaritat i que poden ser recuperades amb una independ√®ncia, o √©s potser m√©s pr√≤xim a la realitat considerar que els retalls no han sigut sin√≥ el resultat de grav√≠ssimes defici√®ncies de gesti√≥ durant llarg temps i tenen una soluci√≥ m√©s f√†cil i propera en la no inversi√≥ en estructures d‚Äôestat?

La pregunta està plantejada i les respostes podran ser variades; però del que no hi ha cap dubte és que Catalunya està immersa en una revolució burgesa encara que li donin suport grups autoanomenats anticapitalistes i d’esquerres. Perquè l’esquerra ja no és la que era: ara el que s’estila és que entre els iguals que som tots sempre hi ha alguns més iguals que altres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li