La resposta democràtica

0
1259

Qualsevol poble del món té dret a governar-se per si mateix. El poble català no és cap excepció. Cap llei no pot anar contra el que és un dret bàsic universal, el dret a l’autodeterminació; si no, es converteix en una llei il·legítima i no democràtica. La democràcia es basa en l’acompliment de la voluntat de la majoria. I aquesta s’expressa amb votacions lliures en urnes. El referèndum democràtic és un mecanisme fonamental per tal que ciutadans i ciutadanes puguin pronunciar-se sobre qualsevol qüestió bàsica, la que sigui. Especialment en aquelles que fan referència al nostre futur col·lectiu. I la independència de Catalunya n’és una, de qüestió fonamental. És la nostra qüestió essencial. El nostre ser o no ser com a poble.

Aquests principis tan elementals que acabem d’exposar són els que es discuteixen des de fa un temps a casa nostra. El govern català i una amplíssima majoria de la ciutadania defensen aquests drets democràtics bàsics. L’Estat espanyol els nega i apel·la a una constitució amb la qual ja fa temps que els catalans majoritàriament no ens hi sentim vinculats i menys després de la impugnacio del nou estatut d’autonomia.

Tothora aquest Estat ens amenaça, atia la catalanofòbia i ens menysprea com a poble. I ens fa impunement una guerra bruta, com fou l’”Operación Cataluña” o com ha estat ara, després de l’atemptat de Barcelona, la campanya de desprestigi contra els mossos d’esquadra. Una policia catalana que, junt amb l’actuació del govern de la Generalitat davant de la crisi motivada per l’atemptat, va demostrar al món que els catalans i catalanes érem capaços d’autogovernar-nos fins i tot en els moments més crítics.

Què hem de fer davant dels insults, dels menyspreus, de les amenaces? Quina ha de ser la nostra resposta? La nostra actitud no pot ser sinó una resposta democràtica, del conjunt de la població de Catalunya. Aquesta setmana passada el Parlament va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Pròximament hi ha d’haver un gran pas decisiu en aquest sentit: la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre.

La manifestació de l’onze de setembre ja s’haurà realitzat quan aparegui aquest article. Haurà estat el termòmetre de la capacitat dels partidaris de la independència, ja que era concebuda com l’estímul per tal que el referèndum fos tot un èxit. Un gran èxit per la important participació i pel triomf, clar i net, del Sí a la independència. Un triomf que totes les enquestes anuncien, fins i tot les encarregades pels diaris més espanyolistes.

Nosaltres, però, tenim la paraula decisiva. Fora pors i dubtes. El futur és a les nostres mans.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li