La república catalana té nom de dona

0
1509

Va ser l’any 1917 que a Catalunya es va començar a defensar el sufragi femení i el 1931 va ser aprovat. Des d’aleshores, les dones hem hagut de seguir lluitant per aconseguir les millores personals i professionals a què, com a persones, tenim dret. No demanem ser més. Demanem ser iguals.

Però estem molt lluny de l’equitat salarial, de la conciliació de l’horari laboral amb la vida familiar, de poder deslliurar-nos dels rols de gènere imposats per la societat que pressuposen que la dona està millor capacitada per a la cura dels pares i dels fills. I d’això no ens en podem amagar rere l’excusa del masclisme de la societat. Canviem-ho, tal com varen fer les nostres àvies fa “només” 100 anys. Hem de trencar amb l’acceptació dels estereotips que ens han fet assimilar des de petites.

Però poques dones poden estar al capdavant d’aquesta revolució; moltes ens posem al darrere potser per por, per falta de confiança o per no poder conciliar horaris. Les dones som majoria en molts àmbits: en l’associacionisme, en l’educació i la cultura, en la formació. El cas de la política és tota una altra cosa. Ens tanquem en banda. El percentatge de vot femení respecte del masculí en els processos electorals sempre és més baix. I ja no diguem d’entrar a participar activament en un partit polític. Encara que no és del meu grat, sort de la “llei de la paritat” que els partits davant una majoria abassegadora d’homes han d’incorporar dones a les seves llistes.

Què podem aportar les dones a la política? Tot! Maneres de fer diferents, pensament pràctic, mirada neta, eficiència, energia, cor… Necessitem moltes Clara Zetkin, una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de la dona entre finals dels segle XIX i principis del XX; o més a prop en el temps, i d’això ja fa 80 anys, Natividad Yarza Planas, que va ser la primera alcaldessa a Catalunya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d’ERC de Bellprat.

Davant de tots aquests i molts altres precedents tenim una oportunitat, i no l’hem de deixar perdre: la nova República, podrem construir-la per a totes i tots amb igualtat de condicions de futur.Dones de l’Empordà: us encoratjo a prendre aquesta oportunitat, és a les nostres mans. La República Catalana té nom de dona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li