La relativitat d’Einstein

Tots hem viscut algun copa a la vida un episodi en el qual la relativitat ha fet presència; si estem en un cinema o restaurant i el nostre fill munta el desembarcament de Normandia no ens molestarà, però si el fill d’un altre plora o fa un mal so, ja ens posem les mans al cap; d’això se’n diu veure la palla a l’ull aliè, però no veure la biga al propi.

La hipocresia i el cinisme al món de la política arriben a uns nivells insospitats i astronòmics, sobretot en període electoral, amb mentides incloses i després, quan ja es té el cul ben enganxat a la cadira o a l’entrecuixa de qui t’ha col·locat, per justificar que no faig el que havia dit que faria, però sí que tu ho has de fer; relatiu perquè ara mano i abans no.

No en tenĂ­em prou de moure un cadĂ ver i una Llei de memòria històrica partidista, sinĂł que ara volen una llei per evitar la seva apologia… tant de bo inclogui retirar el nom de places i carrers d’altres responsables de moltes vĂ­ctimes mortals com dels terroristes de bandes armades, de Carrillos, de Pasionarias, de Companys, de Maduros, de Chavez, etc., actes d’enaltiment del terrorisme i secessiĂł, homenatges a presos condemnats i resta d’actes vandĂ lics que tants de diners ens costa en mobiliari urbĂ  i hores de feina perdudes, però com que tot Ă©s relatiu, això no costa calĂ©s, sinĂł que Ă©s per al bĂ© del paĂ­s i no tĂ© preu.

Però si no n’hi ha, de calĂ©s, cap problema: ara trec una llei per tal d’assassinar els pensionistes o malalts crònics legalment i m’estalvio les pensions, l’assistència sanitĂ ria, hospitalĂ ria i farmacèutica (de fet, als que malauradament hem patit aquest trĂ ngol, els metges ja ens solen donar «solucions» sense cap necessitat d’aquesta llei…), o Ă©s clar, augmento el salari mĂ­nim 50 euros, per tal que els sindicats i els quatre podemoides unineuronals s’omplin la boca dels avantatges i els èxits assolits (darrere les mariscades i visites guiades a locals nocturns poc il·luminats) envers els «feixistes opressors heteropatriarcals» que els donen menjar, i resulta que ara passaran de l’import mĂ­nim exempt a l’hora de fer la renta i els tocarĂ  pagar…

Podem sentir-nos orgullosos, serem el 5è país d’Europa i 9è del món que permet aquest tipus d’assassinats assistits i, és clar, permetem a una nena menor avortar sense cap consentiment patern, en lloc d’evitar prèviament l’embaràs o ajudar-la, però li caldrà l’autorització per fer-se un tatuatge o sortir d’excursió amb l’institut.

L’altra cara del cinisme és comprovar els juraments de càrrecs sota la «monarquia opressora hereva del franquisme», a canvi d’un bon sou, xofer, despatx, escoltes, pensions vitalícies i altres prebendes i que darrere les promeses electorals en contra de la corrupció, de constricció de la despesa, de congelament de les retribucions, etc., tots els ajuntaments, consells, parlaments i el Congrés han augmentat les dietes, retribucions i assistències dels titulars i han incrementat sobradament l’exèrcit d’assessors, parents, amics, coneguts, saludats, fulanos, fulanas i fulanes, mantenir els fugats de vacances a l’estranger, però com que tot és relatiu, per pagar això, trec aquest l’aportació al pla de pensions dels funcionaris i laborals del meu ajuntament amb la promesa que l’any vinent la situació serà revisada.

Què hem de dir de l’aparença i la higiene d’alguns càrrecs? La metamorfosi soferta pel Chepas i la seva cohort, tant pel que fa a imatge com a l’ús d’aigua, xampú i gel de dutxa, m’ha impressionat molt; a veure si ben aviat visiten el dentista i el psicòleg.

Però amb això no cal anar tan lluny; recordo a l’època de regidor i de conseller comarcal veure com membres electes venien amb xancles, sabatilles d’estar per casa i bermudes a les sessions, com si anessin al bar de la cantonada o a la platja, i el flaire de plantes exòtiques al seu voltant que et deixava ben estabornit. Si es fessin controls de drogues i alcoholèmia abans d’algunes sessions plenàries a molts indrets, ens estalviaríem moltes intervencions vergonyoses i sense cap sentit.

De fet, no entenc com per accedir a segons quines feines o funcionariat el teu currículum ha de tenir una sèrie de requisits i coneixements mínims de la matèria, no tenir antecedents penals, malalties psíquiques, etc. Ara, fins i tot, gent condemnada en ferm, amb antecedents policials i/o penals, sense cap mena d’experiència laboral, empresarial ni coneixement, amb poc més de saber llegir o fer la O amb una moneda, han estat premiats per estar al lloc adequat en el moment adequat.

Ara, amb els nefasts resultats d’algunes formacions a les darreres eleccions, hi ha hagut candidats que molt honrosament han reconegut les seves errades o han assumit les errades del partit i han desaparegut de la vida polĂ­tica, si mĂ©s no, de la primera lĂ­nia… D’altres, malgrat les seves poques o inexistents habilitats conegudes i la seva animadversiĂł i linxaments pĂşblics als companys de files, tot anant molt a missa, encara sĂłn premiats i premiades amb cĂ rrecs inĂştils per satisfer el seu ego i omplir un forat que fins i tot un tap de suro seria capaç d’omplir.

No podia marxar al Carnaval sense tenir unes paraules amables a les escoles concertades. Moltes d’aquestes durant molt de temps han estat adoctrinant la mainada amb simbologia groga feixista, han tret totes les imatges catòliques, es dirigien als pares nomĂ©s en catalĂ  (deu ser per això que diu la supremacista de Vic de l’aparença de la raça superior, que ja es veu amb la famĂ­lia de molts dirigents…) per tal que els podemoides i els sociates no els treguin les subvencions i, de retruc, que les seves nòmines no es vegin afectades. Resulta que han après a demanar suport als pares amb cartes escrites en catalĂ  i castellĂ …

Ja ho deia l’Albert: «Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i no estic segur de la principal». Hi podríem afegir que la por de passar gana fa miracles.