Ja tenim la primavera aquÃ, i ja tornem a ser en un moment clau per les famÃlies de la ciutat, el perÃode de preinscripció als centres d’educació infantil, primà ria i secundà ria ja ha començat. Un moment delicat de debat familiar i de reflexions importants. Les famÃlies pensen en quin centre prefereixen segons criteris de centre públic o privat, segons projectes pedagògics o segons altres necessitats: proximitat del domicili, activitats extraescolars, instal·lacions… i s’obren un munt d’interrogants que no sempre tenen resposta. I a vegades el nombre de places, les puntuacions i altres factors fan que els pares patim moments d’angoixa fins que ens adjudiquen una plaça. La majoria de vegades la plaça adjudicada és la triada en primera o segona opció i ja no hi tornem a pensar fins que ens torna a tocar decidir algun canvi.
La ciutat de Figueres porta temps en una cruïlla complicada, la ciutat té escoles amb classes amb molts alumnes, alumnes que abandonen els estudis, escoles amb molta concentració de nens amb necessitats educatives, escoles amb recursos humans escassos… Algunes d’aquestes mancances no depenen directament de la polÃtica municipal i potser per aquesta raó l’escola és la Ventafocs de les polÃtiques municipals. Però Figueres no es pot permetre aquesta situació, la ciutat ha de refer-se amb més educació i molta, molta formació permanent.
Necessitem un projecte educatiu de ciutat (que no té, com a tal, la ciutat de Figueres), un projecte que sigui una plataforma de participació i treball, que aplegui els agents educatius i socials dels diversos à mbits territorials de la ciutat i de diferents espais d’intervenció socioeducativa.
Necessitem un projecte educatiu de ciutat que sigui l’eina estratègica de planificació educativa de ciutat. I és aquesta definició la que fa que un document esdevingui una eina imprescindible per fer avançar la ciutat: cal planificació educativa. En el marc del Consell Municipal d’Educació es va demanar una comissió de Planificació Escolar. Aquest curs s’ha reunit una vegada; ens cal molta, molta feina per part dels agents educatius i compromÃs polÃtic per avançar en aquest sentit.
L’Àrea d’Educació Municipal treballa molt en un catà leg de projectes i programes molt interessants que acompanyen l’escolaritat però amb això no n’hi ha prou. Les necessitats educadores de la ciutat són més que acompanyament a l’escolaritat. En aquest aspecte és on més actuacions es fan, però sense un treball interrelacionat. El Grup d’Esquerra Republicana entén aquest acompanyament municipal a l’escolaritat com el conjunt d’accions i projectes de suport a les famÃlies en la seva funció educativa mitjançant la implicació de tota la comunitat educativa i en segon lloc, el treball amb els centres, les AMPA o altres entitats educatives per a la promoció del suport a l’estudi i les activitats educatives fora de l’horari escolar.
Cal planificar per tal que aquestes accions responguin a principis reals de proximitat, qualitat i equitat. Insistim en el concepte d’equitat, entès com «la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència».
Ens cal vetllar per l’equitat en l’accés a l’escolaritzacioÌ, en les condicions d’escolaritzacioÌ i en els resultats educatius i per això cal treballar polÃticament en la planificació d’una formació permanent ajustada a la ciutat i a la comarca.
I hem de ser model de ciutat educadora que incorpori una perspectiva educadora en el seu sentit més ampli i transversal. El repte passa per treballar des d’una visió global, amb convivència i compartint valors i creant nous «camins educatius» que transiten des dels centres educatius cap als equipaments educatius eixamplant i alineant l’oferta educativa amb els agents comunitaris, culturals, artÃstics, esportius i de lleure, interrelacionant els à mbits educatius formals i no formals.
Planifiquem i treballem per quan arribi la pròxima primavera es tinguin les llavors, els testos, l’adob i la terra ben preparats perquè pugui créixer el «coneixement» que necessita Figueres i arreli a la ciutat. I no ens agraden les viles florides, ens agraden les primaveres del coneixement.
Leave a Reply