La Policia Nacional a la Jonquera: quines sĂłn les seves funcions?

0
2440

Parlem amb el comissari coordinador de les Fronteres Terrestres de Girona, Luis César Suanzes, que ens explica les competències i funcions de la Unitat d’Estrangeria i Documentació de la Jonquera


Dimecres passat, 21 de juny, vam visitar la Unitat d’Estrangeria i Documentació de la Jonque-ra de la Policia Nacional, dintre del conjunt de les entrevistes que durant l’any hem fet a diferents representants de cossos policials i militars que tenen competències estatals i autonòmiques, i que es troben a l’Alt Empordà.

La Unitat d’Estrangeria i Documentació de la Jonquera forma una de les quatre unitats dintre de les fronteres terrestres de la província de Girona, juntament amb les unitats de Portbou, Camprodon i Puigcerdà. La més important és la de la Jonquera, i per aquesta raó és on es troba el co-missari coordinador de les Fronteres Terrestres de Girona, Luis César Suanzes, que coordina les quatre unitats, sota la Direcció Provincial de la Policia Nacional de Girona.

A banda de les unitats esmentades dintre de les fronteres terrestres gironines, hi ha el Centre de Cooperació Policial i Duaner del Pertús, anomenat Les Perdigueres, on funcionaris de seguretat de l’Estat espanyol i de França intercanvien informació dels respectius arxius amb la finalitat d’agilitzar la cooperació policial transfronterera.

PERSONAL DE LA UNITAT DE LA JONQUERA. La Unitat d’Estrangeria i Documentació de la Jonquera té una plantilla fixa i personal de reforç que prové d’altres unitats, concretament tenen personal agregat de la Unitat d’Intervenció Policial que provenen de diferents comunitats autònomes espanyoles. També disposen de personal de la Brigada de Respuesta a la Inmigración Clandestina (BRIC) que pertanyen a la Comissaria General de Fronteres de Madrid, especialitzada en la lluita contra la immigració clandestina i el control de fronteres.
Així mateix, tenen suport de la Unitat de Guies Canins de Barcelona que col·labora amb les Uni-tats d’Intervenció Policial en el registre dels automòbils per la recerca d’estupefaents, explosius, armes, diners, etc.

Generalment, el personal d’aquesta unitat prové de diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol, així com de Catalunya, tot i que el comissari ens diu que el nombre és menor, ja que hi ha poca tradició de funcionariat. Tradicionalment les autonomies d’on surten més policies nacionals han estat Galicia, Extremadura i Madrid. No obstant, a la Jonquera n’hi ha de tot arreu: illes Canàries, Comunitat Valenciana, Aragó, etc.

En aquest sentit, avui dia també hi ha policies nacionals africans, sud-americans i romanesos, que tenen la nacionalitat espanyola i han decidit prestar serveis en aquest cos policial.

La majoria dels policies resideixen als pobles dels voltants de la Jonquera, atès que la Policia Nacional en la seva reglamentació interior especifica que el professional ha de residir en un radi d’entre 30 i 40 km de distància, per tal de tenir una resposta activa al servei. Si per qüestions personals, el policia no pot residir en aquest radi, ha de sol·licitar una autorització a les autoritats superiors.

ROTACIÓ DEL PERSONAL. La normativa del cos de la Policia Nacional exigeix un mínim d’entre dos i tres anys perquè el personal pugui sortir de la regió policial a on ha estat destinat. Ara bé, en zones com Galicia on hi ha una gran demanda per accedir en aquest cos, han de passar vuit anys per poder demanar el canvi de regió.

El trasllat té un hàndicap, que és la pèrdua d’antiguitat, és a dir, si un policia després de tres anys des de la Jonquera vol marxar a Madrid, perd l’antiguitat. Això fa que molts professionals que no tenen càrregues familiars passin tant temps com sigui possible a la unitat destinada.

Luis CĂ©sar Suanzes: ‘La Jonquera sempre ha acollit la Policia Nacional amb els braços oberts’

El comissari coordinador de Fronteres Terrestres de Girona, Luis César Suanzes, va néixer a Saragossa (Aragó) i el 1980 va ingressar a l’antic Cos Superior de Policia, mentre cursava la llicenciatura de dret. El seu primer destí com a inspector va ser el 1982 a l’antiga comissaria del Districte Quart de Barcelona. El 1988 també com a inspector el van traslladar a l’antiga Brigada d’Investigació Criminal, que actualment s’anomena Brigada de Policia Criminal. Durant aquest període va formar part del grup d’antiatracaments fins al 1996. En aquest mateix any, va fer un curs d’especialització de les Unitats d’Intervenció Policial i va ser destinat un any a la comissaria zonal de la Verneda a la unitat d’atenció al ciutadà. El 1997 es va incorporar a la segona Unitat d’Intervenció Policial com a cap de grup a Barcelona. El 2005 va ascendir a la categoria d’inspector cap i el febrer del 2008 va ser destinat a la Prefectura Superior de Policia de Saragossa com a inspector cap. El 2015 va ascendir a la categoria de comissari de la Policia Nacional i el desembre d’aquest mateix any el van traslladar a la Jonquera com a cap de Fronteres Terrestres de Girona fins avui dia.

Com funciona l’expedició de la documentació nacional d’identitat i dels passaports en aquesta Unitat? Per què a l’estiu es formen cues de matinada?
En aquesta Unitat com en les altres tres, a banda e la documentació nacional d’identitat (DNI) i dels passaports també s’expedeix documentació relativa als estrangers com cartes d’invitació o targetes d’identitat. En general, hi ha dos tipus d’expedició d’aquesta documentació: amb i sense cita prèvia. Concretament, a la Jonquera és sense cita prèvia perquè aquesta unitat està estructurada per una població més petita a diferència de Girona o Figueres que si que en demanen. Què passa quan arriben períodes de vacances? En aquest període, és quan ens trobem que residents d’altres províncies o ciutats com Barcelona vénen a fer cua a partir de les tres de la matinada per agafar torn a les sis, ja què el ciutadà ha de viatjar i s’adona que el seu DNI o passaport ha caducat i l’ha de renovar de forma ràpida, sense poder esperar un o dos mesos per fer-ho. S’ha de tenir en compte que el màxim de números d’expedició que podem fer diàriament és de 30 per la capacitat de les màquines. En aquest sentit, la ciutadania s’hauria de conscienciar que abans que arribi el període de vacances, cal comprovar si han de renovar els documents o no.

Què me’n pot dir del control d’entrada i sortida del territori nacional d’espanyols i estrangers?
Des d’aquesta unitat el que fem són controls aleatoris i mòbils del personal que arriba en aquest territori. La nostra funció és identificar la persona que circula amb el seu vehicle, comprovar que hi porta, amb la finalitat de detectar si té estupefaents, armes o tràfic il·legal de divises.

A nivell de les competències de la Policia Nacional sobre estrangeria, refugi i asil, extradició, expulsió, emigració i immigració, en quines situacions es troben en aquesta Unitat?
És un tema candent per la situació de guerra que es viu a la zona de la Mesopotàmia Síria-Iraq. Ens trobem en un nombre important de siris i iraquians que arriben a l’Estat espanyol a través de contingents oficials o pels seus propis mitjans, entren a la frontera espanyola i sol·liciten l’asil en base a les condicions del seu país. Llavors, se’ls atorga un títol d’asil o refugi que només serveix per Espanya, no poden moure’s per l’Espai Schengen. I aquí és on tenim el problema: els siris per les seves arrels històriques volen viatjar fins a Alemanya o Àustria perquè tenen familiars o amics i intenten creuar la frontera per anar a França i després a Alemanya. Moltes vegades són detectats a la frontera francesa per la Policia de l’Aire i Frontera (PAF), que mitjançant un protocol que seguim s’inicia un procés de trasllat cap a la nostra Unitat, que consta d’un avís de la PAF cap a nosaltres; seguidament anem a buscar les persones detectades, comprovem les seva documentació i els portem a la nostra unitat. Si aquestes persones tenen mitjans per tornar a on estaven residint fins ara, els deixem marxar. No obstant, moltes vegades són famílies amb nens indefenses i sense mitjans, i llavors el que fem és trucar a la Creu Roja, amb qui tenim un conveni d’assistència, per tal que els busquin un centre d’acollida. La Creu Roja fa molt bona feina.

Què me’n pot dir dels delictes relacionats amb la droga?
En aquesta Unitat, per a la localització de drogues tòxiques i de tràfic il·legal de divises tenim suport de les Unitats de Guies Canins i de la Intervenció Policial, amb les quals es fan intervencions que s’anomenen Dispositius Estàtics de Control (DEC) a carreteres i autopistes. Col·laborem molt estretament amb altres unitats que són específiques de la lluita contra el tràfic d’estupefaents i d’armes i blanqueig de capitals, com són les Unitats de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) i els Grups Organitzats al Crim Organitzat (GRECO).

Habitualment, els mitjans de comunicaciĂł parlen del trĂ fic de drogues a la Jonquera. Com es pot fer per eradicar-lo?
Nosaltres aquest tipus de tràfic de drogues l’anomenem “menudeo” o “trapicheo”, la venta a petita escala per al consum personal. Aquesta activitat a la Jonquera té un client principal que és el francès que habitualment compra haixix i marihuana. S’ha de dir que és un tema de seguretat pública i per tant és competència dels Mossos d’Esquadra, tot i que nosaltres si ens trobem amb casos de tràfic, identifiquem les parts i els fem un control. És un problema molt difícil d’eradicar, el venedor del carrer és l’“últim esglaó” de la distribució d’una organització. Si es deté una persona, en tornarà a sortir una altra. Per acabar amb aquesta pràctica s’hauria de reforçar molt el nombre de personal dels cossos policials, i és difícil fer-ho. Som conscients que al final el ciutadà el que veu és que aquesta pràctica crea molta inseguretat, però per això la Policia Nacional treballem per acabar amb les organitzacions de tràfic de drogues, perquè és d’aquesta forma com podem acabar amb aquesta pràctica.

És habitual el tràfic il·legal de divises a la Jonquera?
Si, passa bastant. És molt freqüent intervenir quantitats entre 20.000 i 40.000 euros (el màxim són 10.000 euros) a persones que traslladen diners de l’Estat espanyol a França o a la inversa. Normalment, són operacions financeres en què es busca evitar pagar impostos. Quan ens trobem en aquesta situació el que fem és intervenir els diners, traslladar-los el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) que són qui els fan l’expedient de sanció corresponent.

Com es pot solucionar la prostituciĂł a la via pĂşblica?
El tema de la prostitució més que una solució policial és legislativa, s’hauria de desenvolupar una llei acord amb aquesta activitat. Per exemple, a l’època de la República n’hi havia una que reconeixia la prostitució com una activitat que s’havia d’exercir a les cases de cites, i e sprohibia amb sancions i arrest fer-ho a la via pública. Actualment, la prostitució no està reconeguda com a activitat i per tant és pràcticament impossible sancionar a qui l’està exercint a la via pública.

En aquest sentit, intervenen en els locals de prostituciĂł de la Jonquera?
Sí, fem els controls d’estrangeria. Normalment ho fem conjuntament amb un inspector de treball i un de seguretat que controla el que són les sortides d’emergències o protecció d’incendis.

Es troben amb persones que exerceixen la prostitució en situació il·legal?
Avui en dia no gaire, és cert que fa uns anys teníem molts problemes amb les romaneses perquè Romania no estava a la Unió Europea, i es trobaven en situació il·legal.

Quina nacionalitat tenen les persones que exerceixen la prostituciĂł a la Jonquera?
Bàsicament, dels països de l’Est com Romania, Moldàvia i Rússia i, també hi ha un contingent de persones que venen de països de l’Amèrica del Sud, com per exemple Brasil o Paraguai.

Quina col·laboració hi ha amb les policies d’altres països?
Tenim una gran col·laboració amb la policia francesa, tant amb la Policia Nacional com amb la Gendarmerie. Existeixen uns protocols judicials i policials per a investigacions concretes amb òrgans de coordinació especials. Així mateix, ens relacionem amb l’Europol i la Interpol amb temes de crim organitzat.

Quina relaciĂł hi ha entre la Policia Nacional i els altres cossos policials que estan a la Jonquera: Mossos, GuĂ rdia Civil i Policia Local?
El fet de treballar en un mateix poble s’entrecreuen funcions entre els diferents cossos policials. Amb els Mossos tenim protocols d’ajuda firmats pel que fa als controls de tràfic. Nosaltres fem el control, aixequem sanció i l’enviem als Mossos perquè des de la mateixa oficina puguin tramitar la denúncia. La Guàrdia Civil a la Jonquera només s’encarrega del resguard fiscal, que significa el registre de vehicles, i després nosaltres fem la comprovació de la documentació i la identificació. També tenim relació amb la policia local, però la presència d’aquest cos policial queda reduït a la Jonquera perquè als pobles del voltant com la Vajol, Maçanet, Agullana i l’Estrada, Capmany o Cantallops no en tenen.

Quina relaciĂł hi ha entre els ciutadans de la Jonquera i la Policia Nacional?
La Jonquera sempre ha acollit la Policia Nacional amb els braços oberts, fins i tot hi ha vincles familiars entre la gent del poble i el cos policial. La presència de la Policia Nacional en aquest municipi és molt important perquè el fet de donar servei les 24 hores, psicològicament per al ciutadà és una sensació de seguretat. La gent de la Jonquera acull gratament la Policia Nacional.

Com afronta la Policia Nacional d’aquesta Unitat, el fet que ens trobem en alerta 4, a causa del terrorisme islàmic? Hi ha un pla especial per preservar la seguretat?
Tenim un pla especial d’emergència i seguretat on es preveuen els 5 nivells d’alerta i cadascun amb les seves mesures, tot i que per seguretat no et puc explicar quines són. En definitiva és un augment de les funcions que ja es fan, tot i que a la Jonquera pel fet de ser un municipi fronterer tradicionalment sempre s’han fet molts controls per prevaldre la seguretat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li