Fa uns dies, el Govern de Figueres presentava dos estudis de l’à mbit social –la diagnosi de la pobresa i el Pla estratègic per al barri de Sant Joan. Aquestes presentacions s’havien anat endarrerint, potser per tacticisme electoralista, fins desprĂ©s d’aprovar el pressupost, amb la qual cosa no s’hi inclouen les necessitats detectades. Considerant que el govern ja disposava d’aquestes dades abans de l’aprovaciĂł inicial del pressupost, el desembre del 2017, Ă©s inadmissible haver omès una o diverses partides per resoldre les mancances detectades. Ja l’any passat exigĂem una visiĂł real, una major dotaciĂł al pressupost per a les partides d’atenciĂł i assistència social i un fons de contingència orientat a cobrir aquestes necessitats. En qualsevol cas, s’ha donat una puntada endavant al problema i ja veurem com ens en sortim, seguint el mateix manual de sempre.
En resum, enguany hem aprovat unes partides socials insuficients i inadequades per atendre amb suficiència el risc de pobresa de Figueres, ja que, d’acord amb l’estudi, gairebĂ© la meitat dels figuerencs (47%) viu amb uns recursos bruts disponibles per famĂlia per sota del llindar de la mitjana catalana (aproximadament uns 27.000 €). Però si bĂ© des del govern s’ha desvinculat el tema del pressupost, tambĂ© Ă©s important reparar en l’anĂ lisi fet en ambdĂłs estudis. En aquests s’obvia una realitat present per falta d’eines per aproximar-s’hi: les especificitats figuerenques –l’economia submergida, superior a la mitjana catalana per raons geogrĂ fiques de proximitat amb la frontera de l’estat francès–. I això, permeteu-me que ho digui alt i clar, Ă©s una manera de falsejar la realitat i d’obtenir una radiografia inexacta de la situaciĂł. I encara mĂ©s preocupant Ă©s la certesa d’errar en el diagnòstic i en les possibles solucions. Tot i que insuficient, si emulĂ©ssim el Govern de l’Estat i internalitzĂ©ssim el valor d’aquesta economia fora del control de les administracions (s’estima superior al 17%), potser tindrĂem una altra perspectiva de la realitat figuerenca, tot i que seguirĂem sense localitzar-la perquè ens fos Ăştil per a prendre les decisions i actuar allĂ a on realment Ă©s necessari. El que Ă©s rellevant, però, Ă©s que l’omissiĂł d’aquesta realitat determinarĂ que les actuacions que prenguem no seran del tot encertades, i seguirem subvencionant econòmicament i prestant serveis a gent que gaudeix d’un nivell de vida superior al declarat, fruit d’activitats poc legals, que continuaran parasitant del sistema. Si fĂłssim eficients, tambĂ© en això, amb tota seguretat podrĂem bolcar-nos en garantir eficaçment els drets bĂ sics a l’alimentaciĂł, l’educaciĂł, l’habitatge i altres necessitats socials fonamentals mĂ©s enllĂ de la pura assistència econòmica. En definitiva, Ă©s indispensable canviar de perspectiva i abordar el problema des del carrer, per no malbaratar ni el temps dels empleats pĂşblics ni els recursos econòmics, que sĂłn de tothom.
Leave a Reply