La pobresa dels diagnĂČstics socials

0
1044

Fa uns dies, el Govern de Figueres presentava dos estudis de l’àmbit social –la diagnosi de la pobresa i el Pla estratĂšgic per al barri de Sant Joan. Aquestes presentacions s’havien anat endarrerint, potser per tacticisme electoralista, fins desprĂ©s d’aprovar el pressupost, amb la qual cosa no s’hi inclouen les necessitats detectades. Considerant que el govern ja disposava d’aquestes dades abans de l’aprovaciĂł inicial del pressupost, el desembre del 2017, Ă©s inadmissible haver omĂšs una o diverses partides per resoldre les mancances detectades. Ja l’any passat exigĂ­em una visiĂł real, una major dotaciĂł al pressupost per a les partides d’atenciĂł i assistĂšncia social i un fons de contingĂšncia orientat a cobrir aquestes necessitats. En qualsevol cas, s’ha donat una puntada endavant al problema i ja veurem com ens en sortim, seguint el mateix manual de sempre.

En resum, enguany hem aprovat unes partides socials insuficients i inadequades per atendre amb suficiĂšncia el risc de pobresa de Figueres, ja que, d’acord amb l’estudi, gairebĂ© la meitat dels figuerencs (47%) viu amb uns recursos bruts disponibles per famĂ­lia per sota del llindar de la mitjana catalana (aproximadament uns 27.000 €). PerĂČ si bĂ© des del govern s’ha desvinculat el tema del pressupost, tambĂ© Ă©s important reparar en l’anĂ lisi fet en ambdĂłs estudis. En aquests s’obvia una realitat present per falta d’eines per aproximar-s’hi: les especificitats figuerenques –l’economia submergida, superior a la mitjana catalana per raons geogrĂ fiques de proximitat amb la frontera de l’estat francĂšs–. I aixĂČ, permeteu-me que ho digui alt i clar, Ă©s una manera de falsejar la realitat i d’obtenir una radiografia inexacta de la situaciĂł. I encara mĂ©s preocupant Ă©s la certesa d’errar en el diagnĂČstic i en les possibles solucions. Tot i que insuficient, si emulĂ©ssim el Govern de l’Estat i internalitzĂ©ssim el valor d’aquesta economia fora del control de les administracions (s’estima superior al 17%), potser tindrĂ­em una altra perspectiva de la realitat figuerenca, tot i que seguirĂ­em sense localitzar-la perquĂš ens fos Ăștil per a prendre les decisions i actuar allĂ  a on realment Ă©s necessari. El que Ă©s rellevant, perĂČ, Ă©s que l’omissiĂł d’aquesta realitat determinarĂ  que les actuacions que prenguem no seran del tot encertades, i seguirem subvencionant econĂČmicament i prestant serveis a gent que gaudeix d’un nivell de vida superior al declarat, fruit d’activitats poc legals, que continuaran parasitant del sistema. Si fĂłssim eficients, tambĂ© en aixĂČ, amb tota seguretat podrĂ­em bolcar-nos en garantir eficaçment els drets bĂ sics a l’alimentaciĂł, l’educaciĂł, l’habitatge i altres necessitats socials fonamentals mĂ©s enllĂ  de la pura assistĂšncia econĂČmica. En definitiva, Ă©s indispensable canviar de perspectiva i abordar el problema des del carrer, per no malbaratar ni el temps dels empleats pĂșblics ni els recursos econĂČmics, que sĂłn de tothom.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li