La piscina figuerenca fa aigĂĽes

Som molts els usuaris de la piscina municipal de Figueres: alguns residents, altres vinguts de les poblacions del voltant (que no sĂłn pocs). I diĂ riament ens trobem amb una piscina que deixa molt a desitjar.

Si comencem abordant el problema mĂ©s greu, cal parlar de les instal·lacions: ens trobem davant uns vestuaris molt precaris i antiquats, sempre hi ha alguna cosa espatllada (dutxes, taquilles…), tampoc sĂłn capaços d’absorbir el gran nombre de persones que desitgen practicar aquest esport. Uns vestuaris vells i freds sĂłn testimonis diaris de la quantitat de persones que hi passen, i on molts cops s’acumulen unes 40 persones per 5 dutxes (les que solen mig funcionar), una vergonya. Per si fos poc, a aquest problema li hem d’afegir la manca de civisme d’alguns/es usuaris/Ă ries. Aquests es pensen que estan a la dutxa de casa seva i aprofiten les dutxes de la piscina per depilar-se i fer altres coses i actes que deixen molt a desitjar; aixĂ­ ens les podem trobar fĂ cilment plenes de pèls de tota mena i colors. Tampoc fan un bon Ăşs de les taquilles, tractant-les a cops i de mala manera; això no crec que ho facin amb el mobiliari de casa seva.

Quan ja ens hi endinsem, per entrar dins el vas d’aigua, ens trobem –sovint i quasi a totes hores– que o bĂ© hi ha cursets i activitats (cosa que estĂ  molt bĂ© per fomentar aquest esport), o bĂ© hi ha gent del club practicant i entrenant. El resultat Ă©s que queden uns 3 o 4 carrils per nedar i en els quals s’han d’encabir uns 4 o 5 nedadors, cosa no gens fĂ cil, ja que cadascú va al seu ritme, neda de diferent manera, porta els seus aparells… Davant aquesta situaciĂł d’atapeĂŻment d’usuaris, socis o no, es decideix marxar, ja que en comptes d’anar a practicar un esport tan saludable com la nataciĂł, corres el risc de patir una lesiĂł.

No em posarĂ© ara a fer elogis d’aquest esport i els seus derivats, com waterpolo, Aquagym, nataciĂł tècnica… Per a tots Ă©s sabut els grans beneficis que aporta la prĂ ctica d’un esport aquĂ tic. Simplement, recordar que vivim en una penĂ­nsula, rodejats de mar, i que la nostra ciutat n’és molt propera. NomĂ©s per aquest motiu, Ă©s de vital importĂ ncia que tota la poblaciĂł sĂ piga nedar, TOTHOM. És mĂ©s, tenint en compte la nostra situaciĂł geogrĂ fica hauria de ser un esport obligatori a l’escola. Cap nen hauria d’acabar primĂ ria sense saber nedar, i tenir altres coneixements de vital importĂ ncia com algunes nocions sobre el mar.

Actualment hi ha un minicurs per alumnes de tercer de primària, obligatori per totes les escoles i subvencionat per l’Ajuntament, però és suficient? Aprofito per fer un incís i recordar la importància de les polítiques preventives, tan oblidades als països mediterranis, i que han demostrat ser les millors per després no haver de lamentar accidents.

D’acord que ens trobem a l’Alt Empordà i potser les ràtios de població no són tan elevades com ho poden ser a altres comarques com per exemple el Baix Llobregat. Allà hi ha més habitants, però poblacions com Gavà (no és capital de comarca) i equiparable a Figueres quant a habitants (tenint en compte els pobles que també és beneficien de la nostra piscina), tenen tres piscines municipals cobertes, climatitzades, dos de molt noves. Per tant, alguna cosa està fallant en el repartiment de recursos de les administracions, ja que aquí ens trobem amb una piscina municipal tan deplorable com antiquada.

La cirereta del pastís, la posa la pujada de tarifes d’aquest gener, una pujada que l’ajuntament ha fet sense preavís i molt poc encertada, tenint en compte els serveis oferts i que cada dia són més penosos, ja que el nombre d’usuaris va creixent i la piscina empetitint.

L’únic que se salva i salva la piscina –per aquest motiu molts de nosaltres hi seguim anant–, Ă©s el personal que hi ha: tots ells magnĂ­fics professionals, sempre de bon humor i plens de vitalitat, ja siguin monitors, entrenadors i la resta de personal que realitzen altres tasques, com personal de neteja, manteniment, recepcionistes… Moltes grĂ cies a tots per convertir les calamitats en alegries.